Hipertèrmia
| Tipus | high fever (en)   |
|---|---|
| Especialitat | medicina intensiva |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-9 | 780.6 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0267934 i 0155070 |
| DiseasesDB | 18924 |
| MedlinePlus | 000056 |
| MeSH | D000084462 |
La hipertèrmia és un trastorn greu pertanyent al grup de malalties per alteració de la temperatura corporal i que es presenten quan un organisme homeoterm no arriba a dissipar més calor de la que genera o absorbeix. Generalment, el seu origen és l'exposició a una font de calor i aleshores es denomina cop de calor, també pot ser causada per una insolació, (quan ha estat la radiació solar la causa de l'afecció), però existeixen altres causes i concauses
És diferent de la febre, que és una reacció de l'organisme en la qual aquest eleva temporalment la temperatura homeostàtica a un nivell més alt com a part d'una resposta immunològica a algun agent extern que comporta l'alliberament controlat de proteïnes pirogèniques.[1] Cal esmentar que la febre molt alta rep indistintament el nom d'hiperpirèxia o d'hipertèrmia, una sinonímia que pot generar confusions.
La hipertèrmia pot ser creada artificialment amb drogues o aparells mèdics. En aquestes instàncies pot tractar càncer i altres malalties. La hipertèrmia maligna és una rara complicació d'alguns tipus d'anestèsia general.
Es considera hipertèrmia quan la temperatura corporal supera els 41 °C. A la hipertèrmia el punt d'ajust hipotalàmic no canvia, però la temperatura corporal puja superant els mecanismes de regulació de temperatura. A conseqüència d'això es produeix l'anomenat cop de calor o insolació.
Variants d'hipertèrmia[modifica]
- Estrès per calor: Incomoditat i tensió fisiològica en ambients càlids, sobretot amb activitat física. Els factors ambientals són la temperatura de l'aire, l'intercanvi de la calor radiant, el moviment de l'aire i la pressió de vapor d'aigua. El treball físic contribueix a l'estrès calòric total de la tasca en produir calor metabòlica en forma proporcional a la intensitat del treball. La quantitat i tipus de vestimenta també influeixen sobre l'estrès calòric.
- Rampes per calor: lesió lleu i primerenca per calor. Juntament amb rampes musculars intermitents en cames i braços després de l'exercici (lleu augment de la temperatura corporal). Se sol donar en persones joves i sanes, i les rampes estan lligats a la hiperventilació, alcalosi respiratòria secundària i als nivells de sodi intracel·lular.
- Esgotament per calor: és el més habitual dels casos d'hipertèrmia ambiental. Fatiga, debilitat, confusió, cefalea, quadres vegetatius i anorèxia en joves després de l'exercici o gent gran amb poca capacitat cardíaca. La temperatura sol romandre per sota de 38 ° C, i sol haver-hi una caiguda d'aigua i sal en l'organisme.
- Cop de calor: la temperatura corporal supera els 40 ° C, produint-se canvis en el sistema nerviós central a causa de l'elevada temperatura.[2]
Progressió[modifica]
La temperatura normal corporal humana és de 36-36,9 °C, encara que pot variar segons la persona, l'edat, les activitats i el moment del dia. Per això, s'accepten com a normals valors d'entre 35,8 °C i 37,3 °C, aproximadament. Una temperatura corporal superior a 40°C posa la vida en perill. A 41 °C s'inicien les lesions tissulars. S'activen citocines inflamatòries i poden aparèixer signes de disfunció multiorgànica. Diversos estudis indiquen que el màxim tèrmic crític en humans és de 41,6 °C a 42 °C durant un període que oscil·la entre 45 minuts i 8 hores.[3] El dany cel·lular afecta el SNC, el múscul esquelètic (rabdomiòlisi), el fetge, els ronyons, els pulmons (taquipnea) i el cor. Si l'agressió tèrmica segueix, s'activa la cascada de coagulació i té lloc una coagulació intravascular disseminada, acompanyada d'hiperpotassèmia i hipoglucèmia Entorn dels 44 °C, en la gran majoria dels casos s'instaura un dany cerebral gravíssim i irreversible (mort cerebral). Temperatures internes per sobre de 49-50 °C són incompatibles amb la vida, ja que en menys de cinc minuts esdevé una destrucció cel·lular generalitzada.[4]
Si bé el de calor pot produir-se de forma sobtada, l'usual és que sigui precedit per una condició de menor risc anomenada esgotament o prostració per calor. Dita condició ocasiona debilitat, malestar, nàusees, síncope, taquicàrdia, hipotensió i altres símptomes poc específics; sense que la termoregulació i les funcions del SNC estiguin alterades. Per regla general, el quadre remet amb descans en un lloc fresc i rehidratació oral. En cas contrari, o si la persona té una edat avançada i/o patologies de base, és convenient el seu trasllat a un servei d'Urgències.[5]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Cop de calor Arxivat 2018-07-13 a Wayback Machine. Canal Salut, Generalitat de Catalunya. 2018 Maig.
- Hyperthermia Haque, R. 2015 Mar 17 (anglès)
- El treball i la calor: més prevenció a l'estiu Quaderns de prevenció, Generalitat de Catalunya. 2018 Jun.
Referències[modifica]
- ↑ «Concepts of fever» (en anglès). Arch Intern Med, 1998 Set 28; 158 (17), pp: 1870-1881. DOI: 10.1001/archinte.158.17.1870. ISSN: 1538-3679. PMID: 9759682 [Consulta: 14 juliol 2018].
- ↑ «Golpe de calor». Emergencias 2004, Unidad de Cuidados Críticos. Servicio de Medicina Interna. Hospital de Montecelo. Pontevedra (España)., 2004. Arxivat de l'original el 2009-08-06 [Consulta: 24 juny 2011]. Arxivat 2014-10-05 a Wayback Machine.
- ↑ Lovesio, C «La injuria térmica» (en castellà). Medicina Intensiva. Libro Virtual Intramed, 2006; Gen (rev), pàgs: 27. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2018 [Consulta: 12 juliol 2018].
- ↑ Bouchama, A; Knochel, JP «Heat Stroke» (en anglès). N Engl J Med, 2002 Jun 20; 346 (25), pp: 1978-1988. DOI: 10.1056/NEJMra011089. ISSN: 0028-4793. PMID: 12075060 [Consulta: 12 juliol 2018].
- ↑ Lissoway, J; Weiss, EA «Agotamiento por calor» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Jul 6 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 12 juliol 2018].