Hug de Grenoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHug de Grenoble, o
Hug de Châteauneuf

Sant Hug, per un anònim italià del segon quart del s. XVI (Londres, National Gallery) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Hugues de Grenoble Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHugues
1053 Modifica el valor a Wikidata
Chasteunuòu d'Isèra Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1132 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Grenoble Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Grenoble (restes desaparegudes al segle xvi
Bisbe de Grenoble
1080 – 1132
← Pons (en) TradueixHugues de Vienne →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de l'Orde de Chalais
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióGregori VII Modifica el valor a Wikidata
bisbe i fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Canonització22 d'abril de 1134 , Roma nomenat per Innocenci II
Festivitat1 d'abril
IconografiaCom a bisbe, amb hàbit blanc sota la casulla; amb sant Bru
Patró deGrenoble
Família
ParentsHug de Bonnevaux (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Hug de Grenoble o de Châteauneuf (Châteauneuf-sur-Isère, ca. 1052 - Grenoble, 1132) va ser un bisbe de Grenoble, fundador de l'Orde de Chalais. És venerat com a sant a l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Nascut a Châteauneuf-sur-Isère, Hug va mostrar de jove la predisposició a la vida religiosa. Encara laic, va ésser canonge a la catedral de Valence. En 1080, al Concili d'Avinyó, va ésser elegit bisbe de Grenoble, encara que no havia estat ordenat sacerdot. La diòcesi estava en mal estat i Hug era l'encarregat d'aplicar la reforma gregoriana. Va anar a Roma amb un legat papal i el mateix papa Gregori VII l'ordenà. En tornar, va començar la tasca de reforma, combatent la simonia, el nicolaisme i altres vicis del clergat.

Després de dos anys, quan ja havia millorat la situació, va voler renunciar al càrrec i entrar a l'orde benedictí a l'abadia de Cluny, però el papa no li va permetre. Va tenir conflictes amb el bisbe Guigues III d'Albon a causa de la possessió d'unes terres que tots dos pretenien que eren dels seus bisbats.

Va intervenir en la fundació de l'Orde de la Cartoixa, quan va acollir Bru de Colònia i sis companys seus en 1084, després d'haver tingut un somni on veia un estendard amb set estrelles. Hug cedí als set unes terres perquè hi instal·lessin una comunitat, al lloc anomenat Chartreuse. Hug visità amb freqüència el nou monestir, adoptant la seva manera de viure.

A més, Hug va fundar un orde religiós també monàstic, similar al cartoixà, que rebé el nom d'Orde de Chalais. Fou oncle del també sant Hug de Bonnevaux, abat cistercenc.

Veneració[modifica]

Hug fou canonitzat el 22 d'abril de 1134 per Innocenci II, només dos anys després de mort. Durant les Guerres de Religió del segle xvi, el seu cos, a la Catedral de Grenoble, va ésser cremat pels hugonots.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hug de Grenoble