Hübnerita
 Hübnerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | MnWO₄ |
| Epònim | Friedrich A. Hübner (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.16 |
| Dana | 48.1.1.1 (provisional) |
| Heys | 27.4.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls estriats prismàtics, tabulars o aplanats, en grups radials |
| Estructura cristal·lina | a = 4.86 Å, b = 5.78 Å, c = 5.02 Å; beta = 90.816°, Z = 2 |
| Color | marró vermellós, negre marronós |
| Macles | de contacte |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | semimetàl·lica, grassa |
| Color de la ratlla | gris verdosa |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 7,12 a 7,18 |
| Densitat | 6,4 a 7,1 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.17-2.2, nβ = 2.22, nγ = 2.3-2.32 |
| Birefringència | 0,1200 a 0,1300 |
| Pleocroisme | perceptible; X = groc a verd, vermell-taronja; Y = marró groguenc a verdós groc, vermell-taronja a vermell; Z = verd; de vermell-maó a vermell |
| Angle 2V | mesurat 73° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hbr |
| Referències | [1] |
La hübnerita o huebnerita és un mineral de la classe dels òxids. El seu nom va ser donat l'any 1865 per Eugene N. Riotte, en honor de l'enginyer de mines alemany Adolph Hübner. Pertany al grup de la wolframita.[2]
Característiques[modifica]
La hübnerita és un mineral de tungstè i manganès, amb fórmula química és MnWO₄, de la classe dels òxids. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es presenta en forma de cristalls, agregats paral·lels i semiesfèrics. Els cristalls tenen forma de prisma o de tauletes primes. De coloració marró vermellosa o marró negrosa, pot tenir brillantor adamantina, resinosa o metàl·lica. Forma una sèrie de solució sòlida amb la ferberita, però mentre aquest últim és el terme extrem ric en ferro, la hübnerita és el terme extrem ric en manganès.[3] S'utilitza el nom de wolframita per denominar els minerals indistingibles de la sèrie i aquells que són intermedis entre els dos membres finals. La hübnerita és més abundant que la ferberita, però menys que la wolframita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hübnerita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons hidrotermals d'altes temperatures, en pegmatites de granit i en dipòsits al·luvials i eluvions. Se'n troba associada a altres minerals, com turmalina, topazi, rodocrosita, molibdenita, fluorita, cassiterita i arsenopirita. Els jaciments d'aquest mineral són rars; cal assenyalar els d'Alemanya, a la vall de Rankach, Wolfach, i els dels Estats Units, a Arizona i Califòrnia. A Bolívia hi ha un jaciment a Llallagua, Departament de Potosí. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hübnerita |
- ↑ «Hübnerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 agost 2014].
- ↑ «Wolframite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 agost 2014].
- ↑ «Ferberite-Hübnerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 agost 2014].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 23 gener 2024].