Intifada
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | Rebel·lió  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | conflicte israeliano-palestí | ||
| Interval de temps | 1987 - | ||
| Participant | |||
| Format per | |||
Mandat Britànic de Palestina (1920-1948) | |
Pogrom de Jerusalem (1920) · Disturbis palestins (1929) · Revolta àrab (1936-39) · Guerra Civil (1947-48) | |
Israel (1948 - actualitat) | |
Guerra arabo-israeliana (1948) · Crisi de Suez (1956) Guerra dels Sis Dies (1967) · Guerra de desgast (1967-1970) · Guerra del Iom Kippur (1973) | |
Operació Litani (1978) · Primera Guerra del Líban (1982-1985) · Conflicte del sud del Líban (1985-2000) · Segona Guerra del Líban (2006) | |
Primera intifada (1987-93) · Segona intifada (2000-05) Plom Fos (2008-09) · Flotilla de Gaza (2010) · Columna de Núvol (2012) · Marge Protector (2014) · Onada de violència (2015) · Esplanada de les Mesquites (juliol 2017) · Jerusalem capital (desembre 2017) · Frontera de Gaza (2018) · Conflicte Hamàs-Israel (2021) | |
Altres | |
Intifada (de l'àrab انتفاضة: "exaltació; aixecament") és el nom popular dels tres alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el règim d'Israel. És un dels aspectes més importants dels últims anys del conflicte araboisraelià.
Primera intifada (1987 - 93)[modifica]
La primera intifada es desencadenà el 1987; després de l'assassinat d'un grup d'obrers palestins per part de militars israelians, i les imatges dels joves palestins enfrontant-se només amb pedres als soldats israelians donà la volta al món, va acabar amb les signatures dels acords d'Oslo (agost de 1993) i la creació de l'Autoritat Palestina.
Durant la revolta s'establí el Comandament Nacional Unificat de la Intifada, i començà una vasta campanya de desobediència civil i de mobilitzacions. Nombrosos pobles palestins practicaren la desobediència total a Israel, que en resposta assassinà diversos batlles que es negaren a seguir les ordres de les autoritats d'ocupació. Es convocaren diverses vagues generals i l'alçament assolí gran notorietat en internacionalitzar les reclamacions palestines i la dramàtica situació viscuda als territoris ocupats per Israel el 1967.
Segona intifada (2000-05)[modifica]
La segona intifada s'anomenà intifada d'al-Aqsa i començà el setembre de 2000, arran de la visita d'Ariel Xaron a l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem/Al-Quds. En aquesta segona etapa proliferaren les accions suïcides palestines i els bombardejos israelians, justificant les dues parts que actuaven com a resposta a la violència dels altres.
La segona intifada suposà un nombre de víctimes civils palestines encara més elevat, i en alguns períodes s'estengué també a la població àrab dels territoris de Palestina ocupats el 1948. A partir de l'any 2005 la divisió palestina i la construcció del mur a Cisjordània en territoris palestins que aïllava gran part dels territoris ocupats i permetia a Israel annexionar-se nombroses terres, anaren fent minvar l'alçament, si bé l'enfrontament amb Israel continuà.
Conflicte palestinoisraelià el 2017[modifica]
El conflicte palestinoisraelià patí una forta crisi quan el moviment islamista palestí Hamàs el 7 de desembre de 2017 anuncià una tercera intifada arran que el president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, reconegués el 6 de desembre de 2017 a Jerusalem com la capital d'Israel.[1]
Referències[modifica]
- ↑ País, El «Hamás anuncia una tercera intifada por el reconocimiento de Jerusalén como capital israelí» (en castellà). EL PAÍS, 07-12-2017.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intifada |