Jacques Roux
 (1795)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1752 Pranzac (França) |
| Mort | 10 febrer 1794 (41 anys) Bicêtre (França) |
| Causa de mort | Suïcidi (Suïcidi) |
| Sepultura | cementiri de Gentilly |
| Dades personals | |
| Religió | Catòlica |
| Es coneix per | Líder revolucionari radical, precursor del comunisme de Karl Marx |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, sacerdot catòlic |
| Partit | Enragés |
| Moviment | Enragés |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
Jacques Roux (1752 – 1794) va ser un clergue catòlic i polític radical de la Revolució Francesa.[1] De manera hàbil va exposar els ideals de la democràcia popular i la societat sense classes als sans-culottes i a la classe treballadora, radicalitzant-los i convertint-los en una força poderosa.[1][2]
Roux es va alinear amb la facció política dels Enragés, i va lluitar per a aconseguir un igualitarisme econòmic en la societat conduint també els sans-culottes contra els Jacobins.[3]
Roux havia estat amic de Jean-Paul Marat, però aquest es girà contra ell en els seus escrits del periòdic L'Ami du peuple.[4] El 7 de juliol de 1793 els enemics de Roux van utilitzar la vídua Elizabeth Marguerite Hébert contra ell.[5] L'agost de 1793, Roux va ser arrestat pel càrrec de malversació dels diners de la vídua Hébert i d'una altra vídua, la senyora Beaurepaire. El 5 de setembre de 1793, Roux va ser portat a la presó.
Mort[modifica]
El 14 de gener de 1794, Roux va ser informat que el seu cas seria jutjat pel Tribunal Revolucionari. Roux, en sentir la notícia, es va intentar suïcidar amb un ganivet; i finalment ho aconseguí, a la presó, el 10 de febrer de 1794.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Jacques Roux. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2011. Web. 04 Mar. 2011.
- ↑ Levy, Darline. Women in Revolutionary Paris 1789-1795. University of Illinois Press, 1 agost 1981, p. 145.
- ↑ Higonnet, Patrice. Goodness beyond Virtue: Jacobins during the French Revolution. Harvard University Press, 25 octubre 1998, p. 118.
- ↑ Rose, R.B. The Enragés: Socialists of the French Revolution. Londres: Cambridge University Press, 1965, p. 36-48.
- ↑ 5,0 5,1 Slavin, Morris «Jacques Roux: A Victim of Vilification». French Historical Studies, Vol. 3, No. 4, Autumn, 1964, pàg. 525-537.