Jaqueta de campanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Jaqueta de campanya: exemplar del primer model d'ús generalitzat al gruix d'un exèrcit (EUA, 1943).

La jaqueta de campanya, o brusa de campanya (a voltes coneguda com a guerrera-caçadora), és una jaqueta militar recta (potser lleugerament entallada o elastitzada a la cintura),[1] de faldons curts, folgada, en roba resistent,[2] i amb disseny d'aspecte més tosc i informal que la guerrera tradicional (costures vistes a manera de texans, etc.), fins al punt de distingir-se'n a primera vista com a peça diferent en comptes de variant estilística. Generalment és de solapes o de coll girat, amb punys simples o, més sovint, muntats, i duu muscleres, així com dues o quatre grans butxaques frontals (a voltes també al braç), sovint aplicades i de manxa sense plecs, amb tapeta recta o apuntada. El tancament, així del frontal com de les butxaques, usualment és ocult, i pot consistir en botons, botons de pressió, cremallera o veta adherent, o en una combinació d'aquests sistemes. És força habitual que el puny sigui regulable amb dos punts de tancament, mitjançant botons, botons de pressió o veta adherent; també pot ser elàstic, a manera d'anorac.

La jaqueta de campanya és la peça superior de diari i campanya de la immensa majoria d'exèrcits actuals,[3] combinada sistemàticament amb pantalons multibutxaca i botes de mitja canya.

Té versions d'estiu (en roba fresca sense folrar) i d'entretemps (en roba gruixuda amb l'interior folrat). La versió d'entretemps sovint pot afegir folre polar separable per tal de fer funcions de capot curt a l'hivern,[4] amb què s'acosta al concepte de parca;[5] en temps molt fred, però, s'usa per sota de la parca pròpiament dita.[6]

Denominacions[modifica]

El terme jaqueta de campanya (o, contextualment, jaqueta) és el que s'usa més habitualment en català per a designar aquesta peça, i, doncs, el més funcional per a ús quotidià. Alhora, és el més precís: es tracta, efectivament, d'un tipus de jaqueta,[7] i té com a funció essencial de servir per a campanya (o per a diari o feineig). Endemés, el terme jaqueta de campanya permet remarcar la distinció envers la guerrera, peça que la precedí en la funció i que avui resta com a equivalent per a passeig i gala (atès el seu aspecte formal, equivalent de l'americana civil i de la jaqueta del vestit masculí civil). Finalment, el terme jaqueta de campanya té paral·lisme exacte amb les que són habituals en llengües de l'entorn, com l'anglès (field jacket), el francès (veste de combat/de campagne), el portuguès europeu (casaco de campanha) i l'alemany (Feldjacke).

El sinònim complementari brusa de campanya denota prou bé tant l'aspecte de la peça (informal) com la seva llargada (presència de faldons);[8] remarca nítidament la diferència envers la guerrera; i, finalment, expressa amb precisió la funcionalitat específica que té.[9] A desgrat d'això, resulta estrany de parlar d'una brusa que té versió d'hivern.

El terme compost guerrera-caçadora pretén expressar la idea que la peça té faldons, com la guerrera, però disseny i aspecte d'estil caçadora, és a dir, informal i pràctic, contrastant amb l'aspecte formal de la guerrera.

Els termes catalans jaqueta de campanya, brusa de campanya i, esporàdicament, guerrera-caçadora, equivalen a l'esp. camisola[10] (col·loquialment chupita), en la versió d'estiu, i chaquetón,[11] en la d'hivern; fr. veste i veste de combat;[12] it. giubba;[13] port. dólman[14] i --forma més unívoca-- casaco de campanha (blusa de combate al Brasil); ang. field jacket;[15] al. Feldbluse (variant d'estiu) i Feldjacke (variant d'hivern); rus куртка (kurtka), etc.

Història[modifica]

Paracaigudistes estatunidencs amb l'uniforme 1941/42, incloent-hi el model fundacional de jaqueta de campanya.

Naixença i desenvolupament: els models estatunidencs[modifica]

El disseny general de la jaqueta de campanya denota el seu desenvolupament a partir de la caçadora del battledress britànic, així com l'hiat envers la línia de la guerrera pròpiament dita. De fet, la primera jaqueta de campanya de la història fou el model de paracaigudista estatunidenc de 1941/42 (parachute jumpers coat),[16] el qual s'havia inspirat en la línia de la caçadora del battledress britànic.[17]

El segon model de jaqueta de campanya a aparèixer fou l'estatunidenc de 1943 (M. 1943 field jacket), primer a equipar el gruix d'un exèrcit, i no tan sols forces d'elit. En cert sentit, un precedent que caldria tenir en compte és la jaqueta de feineig HBT (m. 1941).[18]

D'ençà 1943 la jaqueta de campanya fou la peça superior dels uniformes de campanya estatunidencs. Progressivament la peça anà sofisticant-se.

  • la jaqueta de campanya m. 1943 era de solapes i anava complementada amb caputxa separable i folre polar independent. Formava part del nou uniforme de campanya m. 1943, en què, en contrast amb el caqui tradicional,[19] s'estrenà un to més verdós (olive drab no. 7), mena de transició al verd oliva.
  • l'efímera jaqueta de campanya m. 1950 (M. 1950 field jacket) era idèntica a l'anterior, llevat que el folre polar passà a anar-hi botonat.
  • la jaqueta de campanya m. 1951 (M. 1951 field jacket)[20] --un altre gran clàssic-- era del mateix disseny que la del m. 1950, fora que substituí la solapa pel coll girat; a més, per primera volta els botons es reservaven per a les muscleres: el frontal tancava amb doble sistema de cremallera i botons de pressió, i d'aquests darrers també se n'empraven per a tancar els punys. La jaqueta formava part del nou uniforme de campanya m. 1951, ja en verd oliva (olive green).[21]
  • el tercer gran clàssic, la jaqueta de campanya m. 1965 (M. 1965 field jacket),[22] era sense coll i amb la caputxa incorporada, però ocultable, mentre que els punys passaven a tancar amb veta adherent.[23]
  • tots aquests models eren d'entretemps, i resultaven massa calorosos en climes càlids, en els quals hom tendia a usar en campanya els uniformes de feineig, més frescos.[24] D'ací que, en el marc de la Guerra del Vietnam, aparegués un model d'uniforme de campanya específicament tropical, m. 1963, incloent-hi la jaqueta de campanya corresponent (M. 1963 tropical combat coat),[25] en tres versions successives (1963, 1964, 1966), totes amb característiques butxaques pectorals inclinades --a l'estil para--; com els models d'entretemps (1943, 1951 i 1965), també esdevindrà de referència internacional, especialment en la tercera i darrera versió, de 1966 (identificable, sobretot, per la manca de muscleres).

Exemples de jaqueta de campanya: francesa m. 1947 (exemplar dels anys seixanta, ja en verd oliva); EUA m. 1951; RFA m. 1963; hongaresa m. 1965; italiana m. 1975; francesa m. F1 (1980); soviètica m. 1982/88; britànica m. 1995 (en DPM); les dues darreres, amb els pantalons multibutxaca corresponents

Implantació universal[modifica]

Algun altre exèrcit imità aviat la jaqueta de campanya estatunidenca.[26] En general, però, a la resta d'exèrcits capitalistes, a partir de la segona postguerra mundial predominaven les imitacions del battledress britànic (en caqui), i, per això, la caçadora de coll girat com a peça superior. Entorn de 1950 aquestes caçadores tendiren a adoptar solapes, i al llarg de la dècada següent afegiren faldons, sovint per influència de l'ús estatunidenc. El resultat final fou, un cop més, la jaqueta de campanya, que entorn de 1960 havia substituït la caçadora en la majoria d'exèrcits capitalistes (aquest canvi, d'altra banda, tendí a encavalcar-se amb la substitució del caqui pel verd oliva).[27]

El cas del bloc soviètic[modifica]

Pel que fa al Pacte de Varsòvia, la majoria d'exèrcits membres adoptà la jaqueta de campanya (conjuntament amb els pantalons multibutxaca i les botes de mitja canya) a cavall dels anys cinquanta i seixanta. L'URSS no feu aquest pas fins al 1989, en entrar en vigor el reglament uniformològic de 1988 (bé que el model adoptat ja feia anys que l'usaven les tropes destacades a l'Afganistan, com a m. 1982).

Ressò civil i article de moda[modifica]

Als anys seixanta, molts veterans estatunidencs desmobilitzats prenien part en manifestacions de protesta contra la Guerra del Vietnam, i ho feien vestint alguna peça d'uniforme, que sovint era la jaqueta de campanya[28] (sovint combinada amb texans, cabells llargs, barba, símbol de la pau, etc.). Per aquesta via la jaqueta de campanya es posà de moda al món euròpid, sobretot entre el jovent progressista, com a peça informal amb connotacions protestatàries. Amb el temps ha esdevingut un article de moda sense gaire connotacions, més o menys intercanviable amb la caçadora texana, per exemple. Avui dia és unisex. Els civils n'usen tant de militars originals com d'imitació comercial.

Jaqueta esportiva civil d'estil jaqueta de campanya

Com a article de moda, les imitacions civils de jaqueta de campanya acostumen de ser de coloracions típicament militars: caqui, verd oliva o patrons mimètics. També són populars en color negre.

D'altra banda, la jaqueta de campanya ha inspirat el disseny de jaquetes, caçadores i peces d'abrigar civils usades en caça, muntanyisme, etc.

Notes[modifica]

  1. ↑ N'hi ha models permanentment entallats, però no pas per patró, sinó perquè duen elàstic fix a la cintura. En la majoria de models, això no obstant, el caient és recte, i la cintura té un elàstic (goma, veta o cordó) d'extrems accessibles per la banda interior de la peça; tibant alhora de tots dos extrems la peça s'ajusta al cos, amb què esdevé entallada.
  2. ↑ En l'actualitat la norma és que sigui de teixit antiesquinç (ripstop, en anglès).
  3. ↑ Així com la jaqueta de campanya equival a tot de peces civils informals, d'esport i de lleure, els exèrcits actuals conserven la guerrera pròpiament dita, equivalent de l'americana formal, com a peça superior de passeig i gala.
  4. ↑ El primer model a preveure folre separable fou, ja, el fundacional estatunidenc de 1943 (M. 1943 field jacket).
  5. ↑ És una confusió molt habitual anomenar "parca" certs models de jaqueta de campanya d'hivern, sobretot els dotats de caputxa incorporada (o ocultable) i de folre separable, és a dir, jaquetes de campanya de l'estil de la popularíssima "parca m. 65" estatunidenca, que era, en realitat, una jaqueta de campanya (M. 1965 field jacket). En canvi, les parques militars, començant per les estatunidenques, són peces ben diferents, més llargues, més gruixudes i amb folre de pell o de pell sintètica que recobreix tot l'interior (fins i tot l'interior de la caputxa), i el qual folre pot ser incorporat o separable.
  6. ↑ De la mateixa manera que la guerrera s'usava per sota del capot, i que, en la indumentària civil, l'americana es pot usar per sota de l'abric o de la parca.
  7. ↑ Recordem que jaqueta no significa pas 'americana', sinó 'peça superior externa dotada de mànigues i faldons, i que no és pròpiament d'abrigar'.
  8. ↑ Recordem que la brusa masculina és, per definició, una peça informal i llarga (amb faldons), i que pot ésser tant tancada com oberta; el mot forma part del nom d'altres peces superiors militars preexistents, com les bruses de tipus Kittel (oberta) i guimnastiorka (tancada), la brusa de salt (oberta), la brusa nazi de sobreuniforme (tancada), etc.
  9. ↑ El nom usat en portuguès del Brasil hi aplica una lògica anàloga amb resultat paral·lel.
  10. ↑ Nom que coincideix amb el de certes peces de roba interior.
  11. ↑ En el món civil chaquetón s'aplica en espanyol a peces superiors de tipologia diversa i d'estatus ambigu entre la jaqueta i l'abric.
  12. ↑ Veste significa, generalment, 'jaqueta', i és el nom aplicat a les jaquetes civils, americana inclosa. Al món militar era el nom que es donava a la jaqueta curta d'ús casernari (s. XIX); també s'hi ha aplicat, esporàdicament, a algun model de guerrera.
  13. ↑ Nom aplicat també a la guerrera dels segles XX i XXI (la del s. XIX s'hi anomena tunica).
  14. ↑ Dólman també significa dòlman, i és nom aplicat, a més a més, a certs models de guerrera.
  15. ↑ En anglès, la forma estatunidenca field jacket és la més utilitzada internacionalment per a designar-la des del punt de vista tipològic. La denominació oficial estatunidenca, però, és field coat. El terme oficial és combat jacket al Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Al Regne Unit no es denomina oficialment field jacket, com seria d'esperar, sinó smock ('brusa'), combat smock, potser per influència de la brusa de salt Denison (Denison smock), de disseny similar.
  16. ↑ La vida d'aquest uniforme de para (el model, no datat oficialment, se cita sovint com a m. 41 o m. 42), jaqueta inclosa, fou intensa, però breu: és simptomàtic que, arran l'aparició de l'uniforme m. 43, fos considerat redundant, de manera que el 1944 es deixà a extingir, i fou suprimit oficialment el 1945. Una altra característica pionera de l'efímera jaqueta de para EUA és que fou una de les primeres peces militars de la història a tancar amb cremallera. És conegut el dissenyador d'aquest uniforme: William P. Yarborough. Uns vint anys després, aquest mateix oficial dissenyaria, també, el no menys cèlebre uniforme tropical m. 1963.
  17. ↑ És curiós constatar que, en el cas del Regne Unit, allò més semblant a una jaqueta de campanya aparegué per primera volta, també, com a peça específicament de paracaigudista, una brusa de salt (jump smock); es tracta de la Denison smock (brusa de salt Denison), de 1941. És, potser, per aquesta similitud estilística que en adoptar una jaqueta de campanya pròpiament dita (m. 1950/m. 1960), l'exèrcit britànic la designà smock i no field jacket, com vèiem més amunt. Convé referir-se, també, a l'uniforme tropical britànic en verd jungla (jungle green), que, descartada la caçadora de tipus battledress de la primera versió (m. 1943), tenia com a peça superior opcional, vora la simple camisa (m. 1944), una bush jacket (m. 1950), la qual venia a ésser un híbrid de jaqueta camisera i sahariana, en la línia de la jaqueta d'explorador, però que, a efectes pràctics, podríem relacionar amb la jaqueta de campanya. El 1972 aquest uniforme acabà substituït pel DPM tropical, ja amb jaqueta de campanya pròpiament dita.
  18. ↑ La jaqueta HBT (HBT jacket) era la peça superior del work uniform (col·loquialment HBT fatigues) m. 1941, nou uniforme de feineig confeccionat en herringbone twill ('sarja espigada') de color verd sàlvia (sage green). Com la resta de l'uniforme, la jaqueta fou usada per a campanya en climes càlids, sobretot als fronts del Pacífic. Si bé estilísticament es pot considerar un precedent de la jaqueta de campanya específicament tropical, de fet la HBT jacket, dissenyada per a feineig, no era més que una jaqueta camisera molt senzilla, de faldons no gaire llargs, amb màniga llarga, coll girat i dues butxaques pectorals aplicades (de manxa d'ençà 1942); mancava de muscleres. Aquest uniforme de feineig (i en la pràctica de campanya tropical) té rellevància històrica, també, perquè, a banda del barret Daisy Mae, incloïa la primera gorra de campanya de la història militar estatunidenca (HBT cap, origen alhora de la patrol cap de l'exèrcit i de la utility cover, gorra octogonal dels marines), i d'ençà 1942 pantaló multibutxaca (el segon de la història amb butxaca de càrrega en cada camal, i el primer d'aquestes característiques a ésser de distribució general).
  19. ↑ De fet, el color tradicional era l'olive drab no. 3, un verd oliva clar que ràpidament es degradava al caqui.
  20. ↑ El novembre de 1956 fou rebatejada M. 1951 field coat. El canvi respon a la tradició: les forces armades estatunidenques han tendit a denominar oficialment coat (pròpiament 'abric' o 'casaca') qualsevol mena de peça superior externa d'una certa envergadura, independentment de l'estil. D'altra banda, en l'anglès col·loquial dels EUA jacket i coat generalment són intercanviables.
  21. ↑ Aquest color continuaria com a característic fins a la introducció del camuflatge amb el woodland (1981).
  22. ↑ Nom popular, i el més usat per a designar-la; oficialment, M. 1965 field coat.
  23. ↑ La jaqueta de campanya m. 65 s'incorporà també al nou uniforme BDU (1981), en què passà a confeccionar-se en woodland i en patrons desèrtics, alhora que perdia les muscleres. Fou suprimida el 2004, arran l'adopció de l'uniforme ACU. Emperò, avui dia la mateixa companyia que la confeccionava per a l'exèrcit, Alpha Industries, continua produint-la per al mercat civil, tant en les coloracions originals com en d'altres.
  24. ↑ Puntualitzem que el 1952 l'uniforme de feineig HBT fou substituït per un altre de similar, però de cotó setinat, conegut oficialment com a utility work uniform (a l'estil marine), i popularment com a OG-107 (pel to de verd oliva), a voltes utilities i, sobretot (per tradició), fatigues. Amb aquest uniforme, curiosament, els pantalons deixaren d'ésser multibutxaca, just quan, el 1951, passaven a ser-ho els de campanya.
  25. ↑ Designació oficial; popularment es coneix com a tropical combat jacket, tropical jungle jacket, jungle fatigue jacket, etc. Convé aclarir un punt important de terminologia, útil per a orientar-se en fonts en anglès: els soldats anomenaven el conjunt de l'uniforme de campanya tropical com a jungle fatigues (a voltes jungle utilities), però aquesta denominació prové d'un malentès: la similitud de color i estil amb els equivalents de feineig (fatigues o utilities), que eren els que s'havien usat fins llavors en medis tropicals. Per aquesta via, i havent-hi prèviament l'experiència d'ús de l'uniforme de feineig HBT per a campanya tropical, fatigues ha esdevingut sinònim de 'uniforme de campanya' en l'anglès col·loquial dels EUA. Semblantment s'esdevé en francès amb treillis.
  26. ↑ Per exemple, el francès amb l'uniforme de campanya m. 1947, que també incloïa pantaló multibutxaca amb butxaca de càrrega a cada camal (i no tan sols a l'esquerre, com feien les imitacions del battledress). Una altra emulació primerenca vingué de la RFA, amb l'uniforme de feineig m. 1955, primer, i tot seguit amb el de campanya m. 1959, ambdós a base de jaqueta de campanya i pantaló multibutxaca verd oliva d'estil estatunidenc.
  27. ↑ L'exèrcit britànic mateix contribuí a impulsar el canvi: per motius pràctics, d'ençà 1951 comptava amb un model d'uniforme de campanya, m. 1950 (1950 pattern combat dress), inspirat en la línia estatunidenca, en verd oliva i amb jaqueta de campanya en comptes de caçadora; però era un uniforme d'ús restringit (només a l'hivern i tan sols en determinats teatres d'operacions); el battledress caqui continuava vigent com a uniforme de tot ús. Arran la supressió del servei militar obligatori (1960-1963), aquest mateix uniforme verd oliva, jaqueta de campanya inclosa, es generalitzà a tot l'exèrcit, reclassificat com a m. 1960 (1960 pattern combat dress); amb la qual cosa arribà a la fi la història del battledress caqui, i, amb ell, la caçadora.
  28. ↑ Generalment, o bé la cèlebre versió d'entretemps (M. 65 field jacket, mal anomenada "parca"), o bé alguna de les versions del no menys cèlebre model tropical de 1963/66.

Bibliografia[modifica]

  • Barthorp, Michael. British infantry uniforms since 1660. Colour illustrations by Pierre Turner. Poole; Dorset: New Orchard, [1982 o post.] ISBN 1-85079-009-4
  • Cole, David. Survey of U. S. Army uniforms, weapons and accoutrements. [S.l.: the author], 2007
  • Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
  • Smith, Digby; Chappell, Michael. Army uniforms since 1945. Poole: Blandford, 1980. (Blandford colour series) ISBN 0-71370991-X

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaqueta_de_campanya&oldid=32537231»