Jenny Montigny
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jeanne Montigny 8 desembre 1875 Gant (Bèlgica) |
| Mort | 31 octubre 1937 (61 anys) Deurle (Bèlgica) (en)  |
| Sepultura | cimetière de l'église Sainte-Aldegonde de Deurle (fr) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Membre de | |
| Gènere | Luminisme |
| Família | |
| Parella | Emile Claus |
| Parents | Emile Claus (parella) |
Jenny Montigny (Gant, 8 de desembre de 1875 - Deurle, 31 d'octubre de 1937) Jeanne (Jenny) Montigny era una pintora belga.
_De_tuinier_MSK_Gent_22-11-2015_11-45-39.JPG)
Biografia[modifica]
El pare de Montigny va ser un advocat i funcionari del govern que va supervisar diversos consells i comissions i més tard va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Ghent. La seva mare era d'origen anglès. Als disset anys, va decidir convertir-se en artista, sabent que no podia comptar amb el suport dels seus pares. El seu pare va comentar una vegada que "De kunsten me laten helemaal koud", "Les arts em deixen totalment fred".[1]
Després de veure un quadre d'Emile Claus (The Kingfishers), Montigny va decidir ampliar els seus estudis prop de Deinze. L'estiu de 1893, ella i altres estudiants van cursar estudis de pintura a l'aire lliure.[1] Després de 1895 va anar regularment entre Gant i Deinze.[2]
Tot i que Claus estava casat i era vint-i-sis anys més gran, van iniciar una relació que va durar fins a la seva mort el 1924.
El 1902 va debutar al Saló de Ghent i seguiren més exposicions a París. Dos anys després, ella i el seu germà petit es van mudar a una vil·la a Deurle. Més tard es va convertir en membre del grup de luministes Vie et Lumière.
En esclatar la Primera Guerra Mundial va seguir a Claus i la seva dona en la seva emigració a Londres, on es va convertir en membre del Women's International Art Club i va exposar a les Grafton Galleries.[2] Després de la guerra va tornar a Bèlgica i, quan fou necessari vendre la seva vila, es va traslladar a una casa més modesta.
L'any 1921, a Barcelona, va formar part de l'Exposition d'oeuvres d'artistes belges, organitzada pel Reial Cercle Artístic, que es va fer al Palau de Belles Arts.[3]
El 1923 es va unir a la Société Nationale des Beaux-Arts. Després de la mort de Claus es va trobar amb un empitjorament financer. El seu estil de pintura deixava de ser popular i calia acceptar caritat per part de la família i amics. Va ser oblidada en gran manera després de la seva mort fins al 1987, quan es van celebrar exposicions a Deurle i Dienze.
El 1995 es va fer una important exposició retrospectiva al Museu Pissarro de Pontoise.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Karel Blondeel, Vrouwelijke schilders in Gent (1880 -1914), een socio-historische studie. graduate thesis, University of Ghent, 2002-2003.
- ↑ 2,0 2,1 «Galerie Oscar De Vos: Biography of Montigny». Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 126, cat. 263.
Bibliografia[modifica]
- Johan de Smet, Sint-Martens-Latem en de kunst aan de Leie, 1870-1970. Lannoo, 2000 ISBN 90-400-9526-4
- Katlijne Van der Stighelen, Mirjam Westen, Elck zijn waerom : vrouwelijke kunstenaars in België en Nederland 1500-1950. Ghent, Ludion, 1999. ISBN 90-5544-271-2
- Serge Goyens de Heusch, L'impressionnisme et le fauvisme en Belgique, Paris, Fonds Mercator, 1988 ISBN 90-615-3420-8
- Chris Weymeis, Jenny Montigny, kunstenares van de Latemse school. In: De Standaard; (17 desembre 1993)
- Kredietbank, 9 vrouwen, 9 x kunst: vrouwelijke kunstenaars actief rond de eeuwwisseling (Artistes femenines actives sobre el canvi de segle). Brussel·les, Piet Jaspaert, 1988.