Joaquim Forn i Chiariello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Joaquim Forn i Chiariello

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Joaquim Forn Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
15 juny 2019 – 25 octubre 2019 (sentència del judici al procés independentista català) – Francina Vila i Valls →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 24 gener 2018 (renúncia) – Antoni Morral i Berenguer →

Circumscripció electoral: Barcelona

8è Conseller d'Interior
14 juliol 2017 – 27 octubre 2017 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
← Jordi Jané i Guasch – Miquel Buch i Moya →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017

Diputat provincial de Barcelona
15 juliol 2015 – 14 juliol 2017 – Jordi Martí i Galbis →
Tinent d'alcalde Barcelona
2011 – 2015
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 1999 – 2017
President Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya
gener 1987 – gener 1988 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - ciències del dret
Liceu Francès de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMediapro (2020–) Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
vaga de fam Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeLaura Masvidal Martí Modifica el valor a Wikidata
Condemnat persedició (2019)
→ (10 anys pena de presó)
→ Final: 23 juny 2021, indult
malversació de fons públics (2019)
→ (10 anys inhabilitació per a càrrecs públics) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
22 juny 2021indult: sentència del judici al procés independentista català Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5033138 Facebook: joaquimforn Twitter (X): quimforn Instagram: joaquimforn Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) és un polític català, conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya el 2017.[1]

En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.[2]

Biografia[modifica]

Fill de català i equatoriana,[3][4] va estudiar al Liceu Francès de Barcelona per evitar l'educació franquista.[4][5][6] Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona adscrit al districte de Sants-Montjuïc i de Nou Barris des del 1999 al grup municipal de Convergència i Unió,[7] fins al canvi de nom de la coalició a Grup Municipal Demòcrata (PDeCAT-Unió-Demòcrates).

Després de la universitat va començar a treballar en un despatx d'advocats.[6] El 1989 es va unir a Acció Olímpica, el grup que va demanar la independència de Catalunya durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a Barcelona.[6][8]

És portaveu del grup municipal de CiU des del 2007. Durant l'alcaldia de Xavier Trias (2011-2015) va exercir de 1r tinent d'alcalde de Barcelona, encarregant-se de les funcions de l'Àrea de Presidència, del Règim Interior, de la Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Va ser també portaveu del govern municipal. Durant la seva etapa com a tinent d'alcalde, va ocupar la presidència de Transports Metropolitans de Barcelona i va ser vicepresident del Consell d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolità.[9]

El juliol del 2017 va ser nomenat conseller d'Interior del govern Puigdemont, en substitució de Jordi Jané, en una àmplia remodelació començada dies abans pel president de la Generalitat. Va tenir un paper determinant en la gestió de seguretat i emergències en resposta als atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost.[10]

El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat espanyol va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució espanyola, entre elles la destitució del president de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern, inclòs Joaquim Forn. Immediatament després va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado.[11] Poc després, Forn va acompanyar els membres del govern que es van exiliar a Bèlgica, i va ser present a la roda de premsa que van fer el 31 d'octubre a Brussel·les.[12] Però va tornar aquella mateix nit a Barcelona, amb avió, a l'aeroport del Prat.[13]

Presó[modifica]

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del govern català, entre ells el mateix Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo, va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del govern català, inclòs Joaquim Forn. Sols l'exconseller Santi Vila va rebre un tracte diferent, sense la mesura cautelar de presó incondicional (va pagar una fiança de 50.000 euros, que li va permetre evitar la presó, tot i que hi va passar una nit).[14]

A la presó d'Estremera va començar compartint cel·la, en el mòdul 3, un mòdul d'interns primaris, amb Raül Romeva.[15] El 5 de desembre, Bassa, Borràs, Mundó, Romeva, Rull i Turull van sortir de la presó, en llibertat condicional. L'endemà, el van passar al mòdul 7, compartint cel·la amb Oriol Junqueras,[16] fins al 28 de febrer de 2018, en què van ser acceptades les seves respectives peticions per tenir una cel·la individual.[17] Forn va presentar un recurs d'apel·lació davant del Tribunal Suprem l'endemà que els seus companys quedessin en llibertat, i el jutge Pablo Llarena l'hi va denegar, el 14 de desembre.[18] No va poder participar en la campanya electoral del Parlament de Catalunya, en què formava part, en el número 7 de la circumscripció de Barcelona de la candidatura Junts per Catalunya. Va sortir elegit diputat el 21 de desembre. Va renunciar a l'escó el 23 de gener per tenir més arguments a l'hora de sol·licitar la seva llibertat,[19] i l'hi va substituir Antoni Morral. L'1 de febrer el jutge Pablo Llarena va decidir mantenir-lo en presó preventiva, a l'espera de judici.[20] Ha publicat Escrits de presó, un dietari en què relata les reflexions i vivències del procés independentista i l'empresonament. El juliol de 2018 fou traslladat al Centre Penitenciari de Lledoners. Des de llavors s'ha realitzat diverses concentracions de suport a les portes del centre. El desembre de 2018 va dur a terme una vaga de fam per protestar contra la seva situació de presó provisional.[21]

El 23 de gener del 2019 va confirmar que seria candidat a l'alcaldia de Barcelona a les properes eleccions municipals, assegurant que la seva candidatura seria «integradora, solvent i transversal», i també que ha pres aquesta decisió perquè és el seu «dret».[22] Mesos abans, el març del 2018 havia anunciat que renunciava a presentar-se a les primàries —guanyades finalment per Neus Munté— per centrar els esforços en la seva defensa jurídica.[23]

L'1 de febrer de 2019 fou traslladat a la presó madrilenya de Soto del Real en un autocar de la Guàrdia Civil, per fer front al judici que començà el 12 de febrer,[24] i que va acabar el 14 d'octubre de 2019 amb una sentència que imposava dures penes a la majoria de processats, i en concret, a Forn, de 10 anys i mig de presó i d'inhabilitació per sedició.[2]

Des de febrer de 2022 és vocal de la junta d'Òmnium Cultural presidida per Xavier Antich.[25]

Publicacions[modifica]

  • Escrits de presó (Grup Enciclopèdia Catalana, 2018)[26]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Canvis de govern: marxen Munté, Jané i Ruiz i entren a l'executiu Turull i Forn». CCMA, 14-07-2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Camps, Josep Maria «Penes d'entre 13 i 9 anys de presó per al govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC». 324.cat, 14-10-2019 [Consulta: 14 octubre 2019].
  3. ↑ «Forn, el guardián del Govern: de ser golpeado por la Policía a comandar a los Mossos» (en castellà). El Confidencial, 01-09-2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Joaquim Forn, la Catalunya de orden» (en castellà). El Nacional [Barcelona, Spain], 30-07-2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  5. ↑ EFE «Nou govern: Joaquim Forn, l'home que dirigirà els Mossos l'1-O» (en catalan). Diari de Girona. EFE [Girona, Spain], 14-07-2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «El conseller que gobierna a los Mossos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona, Spain], 29-07-2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  7. ↑ «Joaquim Forn i Chiariello». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2017. [Consulta: 14 juliol 2017].
  8. ↑ «Quim Forn, un activista sense por al capdavant dels Mossos» (en catalan). VilaWeb, 14-07-2017 [Consulta: 22 gener 2018].
  9. ↑ «Joaquim Forn i Chiariello». Diputació de Barcelona. [Consulta: 14 juliol 2017].
  10. ↑ Periódico, El. «Forn no vol cap homenatge el 17 d'agost», 13-08-2018. [Consulta: 3 febrer 2019].
  11. ↑ «Orden PRA/1034/2017, de 27 d'octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 d'octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general». Boletín Oficial del Estado p. 103529-103544, 27-10-2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  12. ↑ «Puigdemont no demana asil i exigeix al "bloc del 155" que digui si acceptarà el resultat del 21D». 324.cat.
  13. ↑ «Un grup d'ultres amb banderes espanyoles increpen Forn i Bassa a l'aeroport del Prat». VilaWeb, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-16. [Consulta: 16 febrer 2018].
  14. ↑ «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila». Ara.cat.
  15. ↑ «Així dormen els consellers a presó: repartits per parelles en mòduls no conflictius». Nació Digital, 03-11-2017.
  16. ↑ «Carta d'Oriol Junqueras: La vida des d'Estremera». VilaWeb, 12-12-2017. [Consulta: 16 febrer 2018].
  17. ↑ Forn, Joaquim. Enciclopèdia Catalana. Escrits de presó, p. 165. ISBN 978-84-412-3200-6. 
  18. ↑ «El jutge deixa Junqueras, Forn i els Jordis a la presó tot el Nadal». El Nacional, 14-12-2017. [Consulta: 16 febrer 2018].
  19. ↑ Albalat, Daniel G. Sastre / Roger Pascual / J. G. «L'exconseller Forn dimiteix com a diputat» (en castellà). elperiodico, 23-01-2018.
  20. ↑ «Llarena manté Forn a la presó per “l'actitud” de Puigdemont». Ara.cat.
  21. ↑ «Els presos polítics aturen la vaga de fam». [Consulta: 4 febrer 2019].
  22. ↑ CatalunyaDiari.cat. «Joaquim Forn, aspirant a l'alcaldia de Barcelona». [Consulta: 24 gener 2019].
  23. ↑ beteve.cat. «Joaquim Forn serà candidat a l'alcaldia de Barcelona a les municipals del maig». [Consulta: 25 gener 2019].
  24. ↑ Congostrina, Alfonso L. «La Guardia Civil traslada a los presos del ‘procés' a cárceles de Madrid» (en castellà). El País [Madrid], 02-02-2019. ISSN: 1134-6582.
  25. ↑ «Junta directiva». Òmnium Cultural, feb 2022. [Consulta: 4 març 2022].
  26. ↑ «Els ‘Escrits de presó’ de Joaquim Forn, amb l'ARA», 26-10-2018. [Consulta: 3 febrer 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Forn i Chiariello
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Forn_i_Chiariello&oldid=33386660»