Johann Encke
Johann Encke (Hamburg, 23 de setembre de 1791 - Spandau, 26 d'agost de 1865),[1] va ser un dels astrònoms alemanys més importants del segle xix, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.
Va estudiar matemàtiques i astronomia a Göttingen tenint com a mestre a Carl Friedrich Gauss. En 1812 es va convertir en professor en Kassel fins a 1813 quan lluita en l'exèrcit contra les forces de Napoleó. En 1814 va començar a treballar en l'observatori de Seeberg a prop de Gotha.
A finals de 1818 Jean Lois Pons va descobrir un dèbil cometa, el qual ja havia sigut observat per Pierre Mechain en 1786 i en 1795 per Caroline Herschel. Encke es va donar a la tasca de calcular l'òrbita d'aquest objecte i va descobrir que tenia només un període orbital de 3,29 anys. Fins a eixe moment els períodes més curts coneguts eren de prop de 70 anys amb un afeli un poc mas llunyà que l'òrbita d'Urà; el mas famós d'ells era i és el Halley amb un període de 76 anys. Aquest descobriment va demostrar llavors que l'afeli del cometa estava més pròxim que Júpiter amb un periheli en l'interior de l'òrbita de Mercuri.
És bo conéixer que el cometa Encke és el que té el període més curt fins ara conegut a realitzar una volta al voltant del Sol, ho fa en 3,3 anys. Encke es va dedicar també a la recopilació d'un nou atles estel·lar, que va fer possible a J. Galle, descobrir al planeta Neptú.
En 1822 va ser nomenat director de l'observatori de Gotha, en 1825 va ser cridat a Berlín pel rei prussià. Amb el suport d'Alexander von Humboldt i el rei Friedrich Wilhelm III es va construir l'observatori al sud de Berlín. L'arquitecte va ser Friedrich Schinkel. Posseïa un telescopi de 9" i Encke en va ser el director.
Va continuar treballant en els càlculs orbitals de cometes i asteroides. En 1837 va descobrir un espai entre els anells de Saturn anomenant-se divisió d'Encke. El seu assistent Johann Gottfried Galle va descobrir en 1838 l'anell fosc interior C i en 1846 va descobrir Neptú.
Va morir sent director de l'observatori a Berlín.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Encke, Johann Franz». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 237. ISBN 8429270043.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Encke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Johann Encke al Mathematics Genealogy Project.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Encke |