Judit de Suàbia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1054  Goslar |
| Mort | 14 març 1105 (50 anys) |
| Sepultura | Admont Abbey (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | reina regnant |
| Altres | |
| Títol | Reina consort Princesa |
| Família | Dinastia sàlica |
| Cònjuge | Salomó I d'Hongria Ladislau I Herman (1089 (Gregorià)–) |
| Fills | Agnes I, Abbess of Quedlinburg (en) (  Ladislau I Herman)Adelajda Piast (en) ( Ladislau I Herman)unknown daughter of Władysław I Herman (en) ( Ladislau I Herman) |
| Pares | Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic i Agnès d'Aquitània |
| Germans | Beatriu I, abadessa de Quedlinburg, Matilde de Suàbia, Adelaida II, abadessa de Quedlinburg, Conrad IV de Baviera i Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic |
Judit de Suàbia, més tard Sofia de Bohèmia, (Ravenna, 9 d'abril del 1047 - 14 de març del 1092/1096) fou princesa del Sacre Imperi i Reina consort d'Hongria com a esposa del rei Salomó I d'Hongria.
Orígens[modifica]
El seu pare era l'Emperador Enric el Negre i la seva mare fou Agnès d'Aquitània. Al setembre de l'any 1058, amb 9 anys, va ser donada en matrimoni al fill del rei Andreu I d'Hongria, Salomó. No obstant, el matrimoni es va consumar cap a l'any 1063, després de la mort del rei Andreu sota el regnat del rei Béla I d'Hongria, l'oncle de Salomó.[1]
Després del derrocament i mort del rei Andreu I, l'any 1060, la reina vídua Anastàsia de Kiev i els seus fills Salomó i David van fugir al Sacre Imperi, on van aconseguir refugi sota l'empara d'Enric IV, el germà gran de Judit i cunyat de Salomó.[2]
Reina consort d'Hongria[modifica]
Salomó va tornar a Hongria amb els exèrcits germànics i va derrocar al seu oncle Béla I, coronant-se rei després de la mort d'aquest monarca. A partir d'aquell moment, el rei Salomó va portar a terme una política orientada cap al poder de l'Imperi Germànic, suggerint l'amenaça d'entregar el regne hongarès com a vassall del Emperador. Això va provocar una gran desconfiança en molts hongaresos i, finalment, es va acabar d'agreujar la situació quan Salomó va començar a escoltar els consells d'un governador de província, Vid, qui el va instigar per atacar als seus cosins, els prínceps Ladislau i Géza. Aviat, la reina mare Anastàsia de Kíev i ella mateixa li van recriminar a Salomó els seus actes contra els seus cosins,[3] el que va debilitar encara més el poder del rei.
D'aquesta manera, es va succeir la Batalla de Mogyoród l'any 1074, on Salomó va ser derrotat i tant ell com tota la seva cort es van veure obligats a fugir, quedant el regne en mans dels seus cosins. Judit es va retirar a la cort que es trobava a Moson i després del fracàs de la campanya militar del seu marit i del seu germà, va abandonar Hongria, en companyia del propi emperador.
L'any 1084, Salomó va viatjar fins a la cort de Ratisbona, on va acudir a la seva esposa per demanar-li assistència per recuperar el tron hongarès pel qual portava gairebé una dècada lluitant. No obstant, Judit no va estar disposada a acceptar-lo com al seu marit i el va enviar lluny d'ella.
Duquessa de Polònia[modifica]
Quatre anys més tard, l'any 1088, Judit va considerar mort al seu marit i es va casar amb Ladislau I Herman, Duc de Polònia.[4]
Després del seu matrimoni, Judit va canviar el seu nom pel de Sofia, potser per a distingir-se de la primera esposa de Ladislau (Judit de Bohèmia). Li va donar al seu marit quatre filles:
- Sofia de Polònia, princesa de Vladimir-Volynia per matrimoni.
- Agnès de Polònia, abadessa de Quedlinburg i de Gandersheim.
- Adelaida de Polònia, comtessa de Vohburg i marcgravina de la marca del nord per matrimoni.
- Una filla de nom desconegut, casada amb un cavaller polonès.[5]
Judit va exercir un gran impacte en la vida política de Polònia. Ella fou l'amant de Sieciech, el comte palatí i vertader governant de Polònia, a qui ella va ajudar activament en els seus plans per apoderar-se del país. La mort de Mieszko Boleslawowic (fill de Boleslau II de Polònia) en estranyes circumstàncies va ser, amb tota probabilitat, provocada per ordres del comte palatí i de Judit. Amb l'ajuda de Sieciech, Judit va convèncer el seu marit per a retardar el retorn del fill de Ladislau I, el seu primogènit Zbigniew, que semblava ser un fort candidat per a la successió, tot i la seva il·legitimitat. A més, desitjava una eventual aliança amb l'únic fill legítim de Ladislau I, Boleslau III, nascut del seu primer matrimoni amb Judit de Bohèmia.[2]
Probablement va morir entre els anys 1092 i 1096, segons algunes fonts un 14 de març.
Notes[modifica]
- ↑ «Judith of Swabia» (en anglès). Epistolae. Arxivat de l'original el 2016-01-27. [Consulta: 21 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Monroy, JJ. Mujeres de poder: Detrás de cada gran mujer no siempre hay un gran hombre (en castellà). Madrid: Edebé, 2000.
- ↑ Maritengo, M; Poggi, C.; Santini, M.; Tavernini, L.; Minguzzi, L. Mujeres creadoras de cultura en la Europa Medieval (en castellà). Madrid: Narcea, 2000.
- ↑ «A letter from Gregory VII, pope (1075, January 10)» (en anglès). Epistolae. Arxivat de l'original el 2016-01-26. [Consulta: 21 gener 2016].
- ↑ «Family of Wladislaw I Herman and Judit of Swabia» (en anglès). Finding our Past.