Juli Constantí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 289  |
| Mort | 337 (47/48 anys) Constantinoble |
| Causa de mort | Homicidi |
| Senador romà | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Baix Imperi Romà i antiguitat tardana |
| Família | |
| Família | Dinastia constantiniana |
| Cònjuge | Galla (en)  Basilina |
| Fills | Constanci Gal (  Galla (en) )Innominada ( Galla (en) )Julià l'Apòstata ( Basilina) |
| Pares | Constanci I Clor i Flàvia Maximiana Teodora |
| Germans | Eutròpia, Constantí I el Gran, Anastàsia, Flàvia Valèria Constància, Flavi Dalmaci i Flavi Hannibalià |
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonaràs.[1] Tenia dos germans, Dalmaci Flavi Annibalià i Flavi Annibalià, i tres germanes, Flàvia Valèria Constància, Anastàsia i Eutròpia, i era germanastre de Constantí I el Gran.
A la mort del seu pare, el 25 de juliol del 306 era jove encara i va passar uns anys sota un arrest virtual a Tolosa per ordre de son germanastre Constantí el Gran.
Es va casar amb Gal·la, germana de Vulcaci Ruf i de Nerati Cerealis, amb la que va tenir tres fills: un de nom desconegut que va ser assassinat el 337 (a la mort de Constantí el Gran), Constanci Gal i una noia, que després va ser emperadriu consort per enllaç amb el seu nebot Constanci II.
En segones noces es va casar amb Basilina, filla de Ceioni Julià Cameni i va tenir un fill conegut, l'emperador Flavi Claudi Julià o Julià l'Apòstata.
Constantí el Gran el va nominar patrici i el va fer cònsol l'any 335. A la mort de Constantí el Gran (22 de maig del 337) i com a possible aspirant al tron, va ser ràpidament eliminat junt amb molts altres mascles de la família. Només cinc membres de la família van sobreviure després de la mort de Constantí: els dos fills de Juli Constantí mencionats, que eren molt joves, i els nebots i nous emperadors Constantí II, Constanci II i Constant.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Zonaràs. Ἐπιτομὴ Ἱστοριῶν, en llatí: Epitome Historiarum XII, 33
- ↑ ConstantinusSmith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 830.