La vaca cega
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Llengua original | català |
| Gènere artístic | poesia |
| Publicació | 1893 |
| Autor | Joan Maragall i Gorina |
| Àudio | |
La vaca cega és un poema compost per l'escriptor català Joan Maragall l'any 1893 a Sant Joan de les Abadesses que forma part de la sèrie Pirinenques.[1] L'autor hi explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès); gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics. Es tracta, segurament, d'un dels poemes més coneguts de Maragall.[2]
En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall descriu aquest com una «flor de salut ociosa».[3] Segons l'estudiós de l'obra de Maragall Arthur Terry, el que vol dir és que només en un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.[3]
La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal arriba a transmetre alguna cosa de la força vitalitzadora que ve de la compassió.[3]
La vaca cega va ser traduït al castellà per Miguel de Unamuno i a l'esperanto per Vicente Inglada Ors. També el dibuixant Junceda en va fer una recreació pictòrica.[4]
Poema[modifica]
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va desfer-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar, ella cauria!
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
(Poesies, 1895)
Referències[modifica]
- ↑ Maragall, Pere; Vilar, Esther. «"La Vaca cega", de Joan Maragall». Biblioteca de Catalunya, 15-03-2013.
- ↑ M. S. «'La vaca cega', el poeta popular». Vilaweb, 17-08-2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Terry, Arthur. «La poesia de Joan Maragall». Journal of Catalan Studies.
- ↑ «El calendari de la Lliga del Bon Mot (1934), Joan Maragall i Joan Junceda units per la paraula neta». [Consulta: 13 gener 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre La vaca cega a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Digitalització al portal MDC (Memòria Digital de Catalunya)
- Traducció Arxivat 2014-08-24 a Wayback Machine. de Miguel de Unamuno al castellà
- Traducció de Vicente Inglada Ors a l'esperanto
| Poesia (poemes) | L'oda infinita (1860-1911) • La vaca cega (1893) • Paternal (1893) • Estrofes decadentistes (1894) • Excèlsior (1895) • Oda a Espanya (1898) • Pirinenques (1902) • Haidé (1906) |  |
|---|---|---|
| Poesia (antologies) | ||
| Articles | La patria nueva (1902) • Ah! Barcelona (1909) • La Ciutat del Perdó (1909) • La Iglésia Cremada (1909) | |
| Teatre | Nausica (1906) | |
