Licopodi
Lycopodium  | |
|---|---|
 Lycopodium. | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Lycopodiopsida |
| Ordre | Lycopodiales |
| Família | Lycopodiaceae |
| Subfamília | Lycopodioideae |
| Gènere | Lycopodium L., 1753 |
| Espècies | |
Lycopodium és un gènere de plantes vasculars sense llavor de la família de les licopodiàcies, coneguts popularment com a licopodis o peus de llop.[1]
Etimologia[modifica]
Etimològicament, Lycopodium prové de grec lýkos que significa "llop" i –pódion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s'assemblen a un peu de llop. Tant a l'interior de la península Ibèrica com a altres països d'Europa es coneixen aquestes plantes amb el nom genèric de "peu de llop".
Característiques[modifica]
Són plantes sense flors, terrestres o epífites, molt ramoses, erectes, postrades, amb fulles (microfil·les) petites, simples, sovint espiculades i que cobreix tota la tija i les branques. Les fulles fèrtils (esporofil·les) es troben en cons a les axil·les dels microfil·les.
Història natural[modifica]
El gènere Lycopodium es reprodueix sexualment per espores. Tanmateix, és més comú que es multipliquin vegetativament (fase asexual) a través de rizomes.
Taxonomia[modifica]
Hi ha aproximadament 200 espècies, amb 37 tàxons àmpliament distribuïts en climes temperats i tropicals, encara que solen estar confinats a muntanyes als tròpics. A Catalunya hi trobem només dues espècies: Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum.
Espècies autòctones als Països Catalans[modifica]
Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum es troben a Catalunya concretament als Pirineus. Antigament però, Huperzia selago (Huperziàcies) i Diphasiastrum alpinum, també presents als Pirineus, eren considerades del gènere Lycopodium.[2]
Usos[modifica]
La pols d'espores (coneguda com a sofre vegetal) és groguenca i, especialment la pols de Lycopodium clavatum, s'ha usat molt en focs artificials, per a pintures, per a explosius, com antiadherent en preservatius i com a coberta de píndoles. És també utilitzat com a estabilitzador de gelats. El terme "màscara de Lycopodium" s'usa per descriure un tipus de màscara flamejant usada per algunes bandes de música o artistes a l'escenari, com Rammstein, en el tema Feuer frei!, del film xXx.
En experiments de física, la pols s'usa per fer ones sonores visibles en l'aire i per a observació i mesurament. Per exemple, Chester Carlson va utilitzar espores de Lycopodium en els seus experiments per a demostrar la xerografia.
Referències[modifica]
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països catalans 1980
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Licopodi |
- GRIN Arxivat 2009-08-14 a Wayback Machine.: gènere Lycopodium L. Arxivat 2013-06-14 a Wayback Machine. (anglès)