Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei d'Ús i Ensenyament del Valencià
TipusEstatut Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1r desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomcatalà Modifica el valor a Wikidata

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

En existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà, la llei també determina quins municipis es determinen (per raons històriques i de l'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o altre. Es pot consultar al Títol V una llista dels municipis de cada predomini. Nombrosos col·lectius, organitzacions i partits polítics han denunciat en diverses ocasions l'incompliment de la llei pels organismes públics.[1][2][3][4][5][6] També han estat nombroses les denúncies particulars al Síndic de Greuges.

Cal dir que si bé el nom de les zones és predomini lingüístic castellà i valencià, de facte es tracta d'una zona de llengua castellana monolingüe i una zona bilingüe. No existeix el predomini valencià realment, en la zona valenciana la senyalització és bilingüe, les publicacions dels ajuntaments són bilingües i fins i tot únicament en castellà, sobre tot a municipis on governa el PP. Els rétols de les botigues són també en castellà, l'ensenyament, sobre tot a secundària i a les universitats i l'atenció al públic en l'administració general també es fan majoritàriament en llengua castellana. A les zones de predomini lingüístic castellà el valencià és inexistent, és com si fóra Múrcia o Castella Manxega. Per tant el castellà té preponderància a tot el territori encara que pel nomenclàtor de la llei sembla una altra cosa.

Mai ha canviat un municipi de predomini, encara que el partit d'extrema dreta castellana, Vox, ha proposat que Alacant, segona ciutat del País Valencià, canvie de predomini per exterminar el valencià en aquesta ciutat.[7]

Zona de predomini lingüístic castellà (roig) i valencià (groc) segons els articles 35 i 36 de la llei d'ús i ensenyament del valencià.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alcaraz, M.; Isabel, F.; Ochoa, J. (eds.). Vint anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Edicions Bromera, col·lecció Graella, núm. 17, Alzira, 2005.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià a Viquitexts, la biblioteca lliure.