Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental. Per la mateixa raó, també hi ha pensadors que no pertanyen estrictament a l'àmbit geogràfic i filosòfic d'Occident, però que l'han marcat directament o indirecta. La llista s'atura pels volts dels anys 1950 - 1960; per als filòsofs següents, vegeu la categoria dels filòsofs contemporanis.

600-500 aC[modifica]

Tales de Milet (ca. 624-546 aC) - escola de Milet, recerca no religiosa de l'arque (origen de les coses)
Anaximandre de Milet (c. 610-546 aC) - escola de Milet, concepte d'apeiron
Anaxímenes de Milet (c. 585-525 aC) - escola de Milet, creació de les coses pel contrast condensació-rarefacció
Pitàgores (c. 580-500 aC) - mística dels nombres, immortalitat de l'ànima
Xenòfanes de Colofó (c. 570-480 aC) - escola d'Elea, creu que no es pot conèixer la realitat
Heràclit d'Efes (c. 535-475 aC) - noció de panta rei, "tot flueix, res s'està quiet"
Parmènides d'Elea (c. 515-450 aC) - el que és és un i immutable; les aparences enganyen (influència capital en el pensament occidental)

500-400 aC[modifica]

Anaxàgores (c. 500-428 aC) - atomisme, concepte del nous
Zenó d'Elea (c. 490-430 aC) - eleàtic famós per les seves apories
Empèdocles (c. 490-430 aC) - pluralista; teoria dels quatre elements primers moguts per la dialèctica amor-odi
Ió de Quios (c. 490/480-c. 420 aC)
Protàgores (c. 481-420 aC) - relativisme; els contraris com a motor de la realitat
Hípies d'Elis (segle v aC) - sofista; contraposició entre llei natural i llei social
Gòrgies de Leontins. (c. 483-375 aC) - sofista
Sòcrates (ca. 470-399 aC)
Leucip (segle v aC) - atomista
Demòcrit d'Abdera (c. 450-370 aC) - atomista
Arquelau Físic
Melissos de Samos
Antístenes d'Atenes (c. 444-365 aC) - fundador de l'escola cínica
Arístip de Cirene (c. 435-366 aC)
Xenofont (c. 427-355 aC)
Plató (c. 427-347 aC)
Cràtil
Echecrates
Timeu de Locres

400-300 aC[modifica]

Diògenes de Sinope (c. aprox. 399-323 aC) - cínic.
Xenòcrates de Calcedònia (c. 396-314 aC) - deixeble de Plató
Aristòtil (c. 384-322 aC)
Pirró d'Elis (c. 360-270 aC) - fundador de l'escepticisme.
Estrató de Làmpsac (ca. 340 - ca. 268 aC)
Epicur (c. 341-270 aC)
Zenó de Cítion (c. 333-264 aC) - fundador de l'estoïcisme
Euclides (c. 325-265 aC) - pare de la geometria
Timó de Flios (c. 320-230 aC) - escèptic

300 aC-0[modifica]

Crisip de Soli (c. 280-207 aC)
Carnèades (c. 214-129 aC)
Ciceró (106 aC-43aC) - eclecticisme
Lucreci (c. 99-55 aC) - epicurià i atomista
Filó d'Alexandria (c. 20 aC-40 dC) - síntesi entre judaisme i platonisme, defensà una interpretació al·legòrica de les Escriptures, influencià la filosofia cristiana
Sèneca (ca. 4 aC-65 dC) - estoic

0-500[modifica]

Epictet de Hieràpolis (c.55-135) - estoic
Marc Aureli (121-180) - estoic
Numeni d'Apamea (c. 150 - c. 200) - precursor del neoplatonisme (influït per la filosofia oriental?)
Sext Empíric (segle II) - escèptic, pirronista
Plotí (ca. 205-270) - sintetitza el neoplatonisme, visió holística del món (tot és un)
Porfiri (c.232-304) - deixeble de Plotí
Iàmblic de Calcis (ca. 245-325) - neoplatonista, adoptà la teúrgia
Agustí d'Hipona (c. 354-430) - Pare de l'Església, noció de "pecat original"
Hipàcia (c.355-415) filòsofa neoplatònica
Procle (c. 412-485) - neoplatonista

500-800[modifica]

Boeci (c. 480 - 524) - filosofia cristiana, estudia el problema dels universals
Joan Filopò (c. 490 - 570) - filosofia cristiana, critica el mètode aristotèlic i neoplatònic

800-900[modifica]

Al-Kindí (c. 801-873) - filòsof àrab, figura major de la filosofia islàmica, redescobreix el neoplatonisme
Abbàs ibn Firnàs (810 - 887) - filosofia islàmica, divulgador científic
Joan Escot Eriúgena (815-877) - teologia cristiana, pelagianista, neoplatònic, panteisme
Al-Battaní (≈858 - 929) - astrònom turc (influencià Copèrnic)
Ibn Massarra (883-931) - pioner del sufisme a l'Àndalus

900-1000[modifica]

Al-Farabí (c. 870-950) - neoplatonista i matemàtic
Saadia Gaon (c. 882-942) - filosofia hebraica; oposat al caraisme, integra els mètodes de la filosofia grega (kalam jueu)
Ar-Razí (c. 865-925) - Filòsof persa racionalista; precursor de la medicina experimental i de la pediatria
Màslama al-Majrití (950-1008) - traductor a l'àrab de Ptolemeu i divulgador científic
Ibn al-Hàytham (Alhazen) (965-1040) - Filòsof i erudit persa, considerat un dels pares del mètode científic
Al-Biruní (973-1048) - Filòsof persa, gran divulgador de les ciències, heliocentrisme
Ibn Sina (Avicenna) (c. 980-1037) - Filòsof islàmic persa de l'escola de Bagdad; aristotelisme, neoplatonisme, problema fe-raó. Gran influència en l'escolàstica
Ibn Hazm (994-1064) - aristotelisme

1000-1100[modifica]

Ibn Gabirol (Avicebró) (c. 1021-1058) - aristotelisme i neoplatonisme
Az-Zarqalí (Azarquiel) (1029-1087) - astrònom (influencià Copèrnic)
Manegold de Lautenbah (c.1030-1103) - polèmica de les investidures
Anselm de Canterbury (c. ~1034 - 1109) - filosofia cristiana; argument ontològic a favor de l'existència de Déu.
Roscelin de Compiègne (~1050 - ~1122) - fundador del nominalisme
Al-Ghazalí (c. 1058-1111) - teòleg islàmic persa; superioritat de la intuïció sobre la raó, misticisme
Abu-s-Salt ad-Daní (1067-1134) - aristotèlic, pioner de la filosofia islàmica a l'Àndalus
Yehudà ha-Leví (1070-1141) - filosofia hebraica
Pere Abelard (c. 1079-1142) - escolàstic, estudia el problema dels universals
Ibn Bajja (Avempace) (aprox. 1080-1138) - reuneix l'aristotelisme, el neoplatonisme i la mística
Abraham ben Meir ibn Ezra (Abenezra) (1089-1164) - filosofia hebraica

1100-1200[modifica]

Pere Llombard (c. 1100-1160) - escolàstic
Abraham ibn Daud (ca. 1110-1180) - aristotèlic
Ibn Tufayl (Abentofail) (1110-1185) - unió entre raó i fe religiosa
Ibn Ruixd (Averrois) (c. 1126-1198) - comentaris sobre Aristòtil i Plató; la veritat es pot atènyer per dos camins: la fe i la raó (averroisme)
Alain de Lille (1128 - 1202) - filosofia cristiana, moralista
Maimònides (c. 1135-1204) - filosofia hebraica, aristotelisme
Ibn al-Arabí (1165-1240) - sufisme andalusí
Robert Grosseteste (c. 1175-1253) - filosofia cristiana, defensor del mètode científic
Francesc d'Assís (c. 1182-1226) - ascetisme
Alexandre de Hales (1183-1245) - escolàstic, franciscà
Albert Magne (c. 1193-1280) - escolàstic, empirisme primerenc
Bonastruc ça Porta (1194-1270) - cabalista i talmudista

1200-1300[modifica]

Roger Bacon (c. 1214-1294) - empirisme, matemàtic
Tomàs d'Aquino (c. 1221-1274) - filosofia cristiana (coneixement sensible-coneixement intel·lectual)
Bonaventura de Bagnoregio (c. 1225-1274) - franciscà
Ramon Llull (c. 1236-1315) - teòleg franciscà, moral cavalleresca, mística superior a la raó (lul·lisme)
Siger de Brabant (c. 1240-1280s) - averroista
Boeci de Dàcia - averroista, aristotèlic
Joan Duns Escot (c. 1266-1308) - franciscà, escolàstica
Mestre Eckhart (c. 1260-1328) - misticisme
Marsili de Pàdua (c. 1270-1342) - averroisme de Pàdua, separació dels poders civil i religiós
Guillem d'Occam (c. 1288-1348) - franciscà, escolàstic, nominalista, creador de la navalla d'Occam
Gersònides (c. 1288-1344) - filosofia hebraica; intel·ligència universal diferenciada de Déu

1300-1400[modifica]

Jean Buridan (c. 1300-1358) - nominalista
Nicolau Oresme (c. 1320-5 - 1382) - nominalista, divulgador científic, precursor de la teoria de la percepció
Francesc Eiximenis (c.1330-1409) - franciscà
John Wycliffe (c.1320-1384) - escolàstic
Ibn Khaldun (1332-1406) - Filòsof d'Ifríqiya, considerat el pare de la historiografia, la sociologia i l'economia modernes.
Hasdai Cresques (c. 1340-~1411) - filosofia hebraica, racionalista
Ramon Sibiuda (1385-1436) - evolució del lul·lisme vers l'humanisme

1400-1500[modifica]

Joan Bulons (segle XV) - lul·lista
Nicolau de Cusa (c. 1401-1464) - filosofia cristiana.
Lorenzo Valla (c. 1406-1457) - humanista, critica la lògica escolàstica
Gabriel Biel (1425-1495) - nominalisme, economia
Pico della Mirandola (c. 1463-1494) - humanista
Pere Daguí (mort el 1500) - lul·lista
Erasme de Rotterdam (c. 1466-1536) - humanisme, advocava pel lliure albir
John Mair (1469-1550) -
Nicolau Maquiavel (c. 1469-1527) - realisme polític
Nicolau Copèrnic (c. 1473-1543) - heliocentrisme
Thomas More (c. 1478-1535) - humanista, creador del terme "utopia"
Martí Luter (c. 1483-1546) - teologia cristiana
Joan Lluís Vives i March (c.1493-1540) humanista valencià

1500-1600[modifica]

Petrus Ramus (c. 1515-1572) - humanista, calvinista, contesta l'aristotelisme escolàstic
Teresa d'Àvila (c. 1515-1582) - mística
Michel de Montaigne (c. 1533-1592) - humanista, escepticisme
Giordano Bruno (c. 1548-1600) - defensa l'heliocentrisme
Francisco Suárez (c. 1548-1617) - escolàstica, escola de Salamanca
Joan Calví (c. 1509-1564) - teologia cristiana
Luis de Molina, (1535-1600) - escolàstic, escola de Salamanca, defensa el lliure albir contra el determinisme, ciència mèdia (molinisme)
Pierre Charron (c. 1541-1603) - escepticisme, panteisme
Francis Bacon (c. 1561-1626) - empirisme
Galileu (c. 1564-1642) - heliocentrisme
Edward Herbert de Cherbury - innatista
Hugo Grotius (c. 1583-1645) - teòric de la llei natural
René Descartes (c. 1596-1650) - heliocentrisme, dualisme, racionalisme (cartesianisme)
Pierre Gassendi (c. 1592-1655) - mecanicisme, empirisme
Marin Mersenne (c. 1588-1648) - cartesianisme
Pierre de Fermat (c. 1601-1665) - matemàtic: teoria de la probabilitat i dels nombres
Robert Filmer (c. 1588-1653) - filosofia política, defensa l'absolutisme
Thomas Hobbes (c. 1588-1679) - realisme polític, teoria del contracte social, posa les bases del liberalisme

1600-1700[modifica]

Baltasar Gracián (c. 1601-1658) - Filòsof espanyol
Antoine Arnauld (c. 1612-1694) - jansenisme
Henry More (c. 1614-1687) - escola de Cambridge
Jacques Rohault (c.1617-1672) - cartesià
Ralph Cudworth (c. 1617-1688) - escola de Cambridge
Blaise Pascal (c. 1623-1662) - cientista
Margaret Cavendish (c. 1623-1673) - materialista, feminista, divulgadora de les ciències
Arnold Geulincx (c. 1624-1669) - cartesià, ocasionalisme
Pierre Nicole (c. 1625-1695) - jansenisme
Géraud de Cordemoy (1626-1684) - dualisme
Robert Boyle (c. 1627-1691) - filosofia natural
Richard Cumberland (c. 1631-1718) - utilitarisme
Anne Conway (c. 1631-1679) - escola de Cambridge
John Locke (c. 1632-1704) - empirista, filosofia política (pare del liberalisme modern)
Baruch Spinoza (c. 1632-1677) - racionalista
Samuel von Pufendorf (c. 1632-1694) - teòric del contracte social
Joseph Glanvill (c. 1636-1680) - escepticisme
Nicolas Malebranche (c. 1638-1715) - cartesià
Isaac Newton (c. 1643-1727) - l'Univers es basa en lleis naturals
Simon Foucher (c. 1644-1696) - escepticisme
Pierre Bayle (c. 1647-1706) - fideisme
Gottfried Leibniz (c. 1646-1716) - racionalista, matemàtic
Giambattista Vico (c. 1668-1744) - anticartesià, noció de verum-factum
John Toland (c. 1670-1722) - racionalista, filosofia política
Bernard Mandeville (c. 1670-1733) - filosofia política
Anthony Ashley Cooper (c. 1671-1713) - idea de religió natural
Samuel Clarke (c. 1675-1729) - filosofia natural
Catharine Trotter (c. 1679-1749) - filosofia moral
Christian Wolff (c. 1679-1754) - determinista, racionalista
George Berkeley (c. 1685-1753) - idealista (immaterialisme), empirista
Montesquieu (c. 1689-1755) - escèptic, humanista
Joseph Butler (c. 1692-1752) - apologeta; critica l'egoisme de les teories de Locke i Hobbes
Francis Hutcheson (c. 1694-1746) - proto-utilitarista
Voltaire (c. 1694-1778) - símbol de les idees de la il·lustració (voltairianisme)

1700-1750[modifica]

John Wesley (c. 1703-1791) - fundador del metodisme
David Hartley (c. 1705-1757) - psicologia
Julien Offray de La Mettrie (c. 1709-1751) - materialisme, exaltació del plaer dels sentits
Thomas Reid (c. 1710-1796)- filosofia del sentit comú (molt influent en el pensament català)
David Hume (c. 1711-1776) - empirisme, escèptic.
Jean-Jacques Rousseau (c. 1712-1778) - filosofia política (contracte social)
Denis Diderot (c. 1713-1784) - Encyclopédie
Claude-Adrien Helvétius (1715-1771) - materialista
Étienne Bonnot de Condillac (1715-1780) liberalisme econòmic, sensualisme (tot coneixement depèn dels sentits)
Jean le Rond d'Alembert (c. 1717-1783) - filosofia natural, escèptic
Baró d'Holbach (c. 1723-1789) - materialista, ateu
Adam Smith (c. 1723-1790) - teòric de l'economia, Il·lustració escocesa.
Richard Price (c. 1723-1791) - liberalisme polític
Immanuel Kant (c. 1724-1804) - epistemologia; subjecte vs objecte
G.E. Lessing (c. 1729-1781) - cristianisme de la raó
Moisès Mendelssohn (c. 1729-1786) - haskalà
Edmund Burke (c. 1729-1797) - filosofia política, liberal-conservador
William Paley (c. 1743-1805) - moralista, filosofia política
Thomas Jefferson (c. 1743-1826) - filosofia política, liberalisme
Jean-Baptiste Lamarck (c. 1744-1829) - evolucionista primerenc
Jeremy Bentham (c. 1748-1832) - pare de l'utilitarisme
Goethe (1749-1832) - erudit, artista i científic, pare del romanticisme alemany

1750-1800[modifica]

Sylvain Maréchal (c. 1750—1803) - anarcocomunisme, deisme
Fèlix Amat de Palou i Pont (1750-1824) - jansenista
Joseph de Maistre (c. 1753-1821) - filosofia política, conservador
Dugald Stewart (c. 1753-1828) -
William Godwin (c. 1756-1836) - anarquista, utilitarista
Mary Wollstonecraft (c. 1759-1797) - feminista
Friedrich Schiller (c. 1759-1805)
Comte de Saint-Simon (c. 1760-1825) - socialista
Johann Gottlieb Fichte (c. 1762-1814)
Madame de Staël (c. 1766-1817)
Friedrich Schleiermacher (c. 1768-1834) - hermenèutica
G.W.F. Hegel (c. 1770-1831) - idealisme absolut
James Mill (c. 1773-1836) - utilitarista
Friedrich Schelling (c. 1775-1854) - idealisme absolut
Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832) - metafísic, pare del krausisme
Bernard Bolzano (c. 1781-1848) - filosofia de la ciència, metafísica, lògica, antimilitarista
Richard Whately (c. 1787-1863)
William Stirling Hamilton (c. 1788-1856)
Arthur Schopenhauer (c. 1788-1860) - pessimisme
John Austin (c. 1790-1859)
Charles Babbage (c. 1791-1871)
William Whewell (c. 1794-1866)
Sojourner Truth (c. 1797 - 1883)
Auguste Comte (c. 1798-1857) - pare del positivisme

1800-1850[modifica]

Ralph Waldo Emerson (c. 1803-1882) - transcendentalista, abolicionista, igualitarista
Ludwig Feuerbach (c. 1804-1872) - critica la religió i el pensament especulatiu (influencià Marx)
Augustus De Morgan (c. 1806-1871) - lògica
John Stuart Mill (c. 1806-1873) - utilitarista
Ramon Martí i d'Eixalà (1807— 1857) - liberal, sentit comú
Harriet Taylor Mill (c. 1807-1858). - igualitarista, utilitarista
P. J. Proudhon (c. 1809-1865) - un dels pares de l'anarquisme
Charles Darwin (c. 1809-1882) - pare de la teoria de l'evolució de les espècies (darwinisme)
Jaume Balmes (1810-1848) - apologètic, filosofia política
Margaret Fuller (c. 1810-1850) - transcendentalista
Søren Kierkegaard (c. 1813-1855) - existencialisme cristià
Julián Sanz del Río (1814-1869) - krausista
Mikhail Bakunin (c. 1814-1876) - anarquista revolucionari
Elizabeth Cady Stanton (c. 1815-1902) - igualitarista
Henry David Thoreau (c. 1817-1862) - transcendentalista, pacifista
Rudolf Hermann Lotze (1817-1881) - pioner de la psicologia científica
Karl Marx (c. 1818-1883) - socialisme, pare del materialisme històric
Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) - romàntic, catalanista
Francesc Xavier Llorens i Barba (1820—1872) - teoria del sentit comú
Friedrich Engels (c. 1820-1895) - igualitarista, pare del materialisme dialèctic
Herbert Spencer (c. 1820-1903) - nativisme, llibertarista, darwinisme social
Susan B. Anthony (c. 1820-1906) - feminista
Wilhelm Dilthey (c. 1833-1911) - ciències socials; mètode comprensiu vs mètode científic
John Venn (c. 1834-1923) - lògica
Richard Dedekind (c. 1831-1916) - matemàtica pura
Edward Caird (c. 1835-1908) - idealista
T.H. Green (c. 1836-1882) - idealista
Henry Sidgwick (c. 1838-1900) - racionalisme, utilitarisme.
Ernst Mach (c. 1838-1916) - filosofia de la ciència, influencià la lògica positivista
Franz Brentano (c. 1838-1917) - fenomenologia
Charles Sanders Peirce (c. 1839-1914) - pragmatisme
William James (c. 1842-1910) - pragmatisme
Friedrich Nietzsche (c. 1844-1900) - filosofia natural, influencià l'existencialisme
William Kingdon Clifford (c. 1845-1879) - idealista, monista
Jacint Verdaguer (1845 - 1902) - romàntic, catalanisme cristià
Francis Herbert Bradley (c. 1846-1924) - matemàtic, monista
Vilfredo Pareto (c. 1848-1923) - filosofia social
Bernard Bosanquet (c. 1848-1923) - idealista
Gottlob Frege (c. 1848-1925) - filosofia analítica

1850-1900[modifica]

Adolf Von Harnack (1851-1930) - teologia racionalista
Hans Vaihinger (c. 1852-1933) - ficcionalisme
Alexius Meinong (c. 1853-1920) - ontologia
Henri Poincaré (c. 1854-1912) - cosmologia; dinàmica caòtica
Josiah Royce (c. 1855-1916) - idealista
Sigmund Freud (c. 1856-1939) - pare de la psicologia moderna
Ferdinand de Saussure (c. 1857-1913) - pare de la semiòtica
Thorstein Veblen (c. 1857-1929) - filosofia social
Émile Durkheim (c. 1858 - 1917) - filosofia social
Giuseppe Peano (c. 1858-1932) - lògica matemàtica
Samuel Alexander (c. 1859-1938) - Perceptual realist.
Edmund Husserl (c. 1859-1938) - pare de la fenomenologia
Henri Bergson (c. 1859-1941)
John Dewey (c. 1859-1952) - pragmatisme
Jane Addams (c. 1860-1935) - pragmatisme
Pierre Duhem (c. 1861-1916)
Rudolf Steiner (c. 1861 - 1925) - pare de l'antroposofia
Alfred North Whitehead (c. 1861-1947) - lògica
George Herbert Mead (c. 1863-1931) - pragmatisme, pare de l'interaccionisme simbòlic
George Santayana (c. 1863-1952) - pragmatisme, naturalista; autor d'aforismes
Max Weber (c. 1864-1920)- filosofia social
Miguel de Unamuno (c. 1864-1936) - predecessor de l'existencialisme
J. M. E. McTaggart (c. 1866-1925) - idealista
Benedetto Croce (c. 1866-1952)
Emma Goldman (c. 1869-1940) - anarquista
Rosa Luxemburg (c. 1870-1919) - marxista
Harold Arthur Prichard (c. 1871-1947) - problemes de moral
Bertrand Russell (c. 1872-1970) - filosofia analítica, influència major en el pensament occidental
Alexis Carrel (1873-1944) - prona enfortir les qualitats biològiques de l'home en decadència; eugenèsia
George Edward Moore (c. 1873-1958) - teòric del sentit comú, paradoxa de Moore
Arthur Oncken Lovejoy (c. 1873-1962)
Max Scheler (1874-1928) - filosofia social i cristiana
Ernst Cassirer (c. 1874-1945)
Nikolai Berdyaev (c. 1874-1948) - existencialista
Giovanni Gentile (c. 1875-1944) - idealista i filòsof feixista
Carl Jung (c. 1875-1961)- pare de la psicologia analítica.
Ralph Barton Perry (c. 1876-1957)
William David Ross (c. 1877-1971) - deontologista
Martin Buber (c. 1878-1965) - existencialista
Eugeni d'Ors (1881-1954) - teòric del Noucentisme, franquista
Pierre Teilhard de Chardin (c. 1881-1955) - evolucionisme cristià
Hans Kelsen (c. 1881-1973) - filosofia del Dret
Moritz Schlick (c. 1882-1936) - fundador del Cercle de Viena, positivisme lògic
Otto Neurath (c. 1882-1945) - Cercle de Viena
Nicolai Hartmann (c. 1882-1950) - ontologia; propietat emergent
Jacques Maritain (c. 1882-1973) - teòric dels drets humans
Francesc Pujols (c.1882-1962) - Filòsof català
José Ortega y Gasset (c. 1883-1955) - filosofia de la història
C.I. Lewis (c. 1883-1964)
Gaston Bachelard (c. 1884-1962) - estètica, filosofia de la ciència
Georg Lukács (c. 1885-1971) - marxista
Manuel García Morente (1886 - 1942) - tomista, conservador
Adolf Hitler (c. 1886-1945) - nacionalsocialisme
Walter Terence Stace (c. 1886-1967)
Karl Barth (c. 1886-1968) - teologia dialèctica, antinazi
Charlie Dunbar Broad (c. 1887-1971)
Ludwig Wittgenstein (c. 1889-1951) - filosofia analítica
Gabriel Marcel (c. 1889-1973) - existencialisme cristià
Martin Heidegger (c. 1889-1976) - pare de la fenomenologia
Antonio Gramsci (c. 1891-1937) - marxista
Rudolf Carnap (c. 1891-1970)- Cercle de Viena
Brand Blanshard (c. 1892-1987)
Roman Ingarden (c. 1893-1970) - fenomenologista
Susanne Langer (c. 1895-1985)
Joan Crexells i Vallhonrat (1896-1926) - seguidor de Bertrand Russell, traductor de Plató al català
Friedrich Waismann (c. 1896-1959) - Cercle de Viena
Xavier Zubiri (c.1898-1983)
Herbert Marcuse (1898-1979) - escola de Frankfurt
Henry Habberley Price (c. 1899-1984)

1900-1950[modifica]

José Gaos (c. 1900-1969) - sobre el sentit de la filosofia
Gilbert Ryle (c. 1900-1976)
Alfred Tarski (c. 1901-1983)
Ernest Nagel (c. 1901-1985)
Karl Popper (c. 1902-1994)
Mortimer Adler (c. 1902-2001)
Frank Ramsey (c. 1903-1930) - lògica
Theodor Adorno (c. 1903-1969) - escola de Frankfurt
Ernest Addison Moody (c. 1903-1975)
Luis Recasens Siches (1903-1977) - neokantià, filosofia política
María Zambrano (1904 - 1991) - la filosofia posa la qüestió, la poesia respon
Jean-Paul Sartre (c. 1905-1980) - pare de l'existencialisme
Karl Jaspers (c. 1905-1982) - existencialista
Ayn Rand (c. 1905-1982) - mare de l'objectivisme
Kurt Gödel (c. 1906-1978) - Cercle de Viena
Herbert Lionel Adolphus Hart (c. 1907-1992) - filosofia política
Charles Leslie Stevenson (c. 1908-1979)
Simone de Beauvoir (c. 1908-1986) - existencialista, feminista
Willard van Orman Quine (c. 1908-2000)
Simone Weil (c. 1909-1943) - pacifista i mística
José Luis López-Aranguren Jiménez (1909-1996) - ètica; societat humanista vs societat mecanicista
Alfred Jules Ayer (c. 1910-1989)
John Langshaw Austin (1911 - 1960)
Alan Turing (c. 1912-1954)
Josep Ferrater Mora (1912-1991)
Albert Camus (c. 1913-1960)
John Leslie Mackie (1917-1981)
Donald Davidson (1917 - 2003)
Raimon Panikkar i Alemany (1918-2010) - unió entre Orient-Occident i teologia-filosofia
Peter Frederick Strawson (1919-2006)
Richard Mervyn Hare (1919-2002)
John Rawls (1921-2002)
Frantz Fanon (c. 1925-1961)
Manuel Sacristán (1925-1985)
Michel Foucault (1926-1984)
José María Valverde (1926-1996)
Hilary Putnam (1926).
David Malet Armstrong (1926).
Emilio Lledó ((1927)
John Howard Yoder (c. 1927-1997)
Noam Chomsky (b. 1928).
Alasdair MacIntyre (1929)
Jürgen Habermas (1929)
Jacques Derrida (1930-2004)
Richard Rorty (1931-2007).
Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) - pacifista, antifranquista, catalanista
John Searle (1932).
Jerry Fodor (1935).
Thomas Nagel (1937).
Robert Nozick (1938-2002)
Xavier Rubert de Ventós (1939)
Saul Kripke (1940).
David Kellogg Lewis (1941-2001)
Joxe Azurmendi (1941)
Victòria Camps i Cervera (1941)
Gayatri Chakravorty Spivak (1942)
Eugenio Trías (1942)
Slavoj Žižek (1949)
Josep Ramoneda i Molins (1949) - marxista, antifranquista
Miguel Morey (1950)
Norbert Bilbeny i García (1953)
Gonçal Mayos Solsona (1957)
Francesc Torralba (1967)
José Vicente Mestre (1967)

Vegeu també[modifica]