Lluís Puig de la Bellacasa i Deu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Puig de la Bellacasa i Deu
Biografia
Naixement29 setembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
2 gener 1921 – 15 febrer 1921
← Juli Fournier i CuadrosJuli Fournier i Cuadros →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1916 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista
Lliga Catalana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarme Bartrina Soler

Lluís Puig de la Bellacasa i Déu (Barcelona, 29 de setembre de 1886 - 12 de gener de 1960[1]) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Lluís Puig de la Bellacasa va néixer al carrer Milans de Barcelona, fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonolleras, de Girona, i d'Anna Deu i Majuelo, de Llançà.[2] Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i treballà com a passant de Francesc Cambó i en el despatx de Ramon d'Abadal i Calderó. Ingressà a les Joventuts de la Lliga Regionalista, de les que en fou president, i el 1916 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, on fou un dels promotors de la creació de la companyia d'autobusos. Fou elegit diputat per Torroella de Montgrí a les eleccions generals espanyoles de 1920 i formà part de la direcció de la refundada Lliga Catalana, amb la que fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933, on no destacà en cap intervenció. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la mateixa circumscripció pel Front Català d'Ordre.

En esclatar la guerra civil espanyola va veure amenaçada la seva vida per escamots incontrolats de la FAI i aconseguí marxar a França, gràcies al conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Espanya i Sirat. Després de viatjar per Suïssa i Bèlgica, tornà a Espanya i s'establí a Pamplona i Hondarribia. En acabar la guerra tornà a Barcelona i no participà en cap més activitat política.[3][4]

Es va casar amb Carme Bartrina i Soler,[1] filla de l'advocat mataroní Antoni Bartrina i Vilapudua i de Dolors Soler i Surià.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]