Louis Vauxcelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis Vauxcelles

Louis Vauxcelles, 1909 (Jules Chéret) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1870 Modifica el valor a Wikidata
París (Segon Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNeuilly-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLouis Vauxcelles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític d'art, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Louis Vauxcelles (París, 1 de gener del 1870 - París, 21 de juliol de 1943) va ser un influent crític d'art francès. Va encunyar els termes Fauvisme (1905) i Cubisme (1908).

Fauvisme[modifica]

Vauxcelles encunyà la frase 'les fauves' (traduït com 'bèsties silvestres') per a descriure un cercle de pintors associats amb Matisse. Les seves pintures van ser exposades al Salon d'Automne l'any 1905 i a Vauxcelles no li van agradar i va descriure l'escultura com "un Donatello entre bèsties silvestres" ("Donatello chez les fauves").[1]

Cubisme[modifica]

L'any 1906 Jean Metzinger formà una estreta amistat amb Robert Delaunay i exposaren a la gleria Berthe Weill a principis de 1907. Tots dos van ser definits per Vauxcelles el 1907 com Divisionistes que utilitzaven grans cubs com mosaic per a construir petites però altament simbòliques composicions.[2][3][4]

El 25 de maig de 1909, Vauxcelles qualificà les obres de Braque exposades al Salon des indépendants com «bizarreries cubiques».

El terme "Cubisme" emergí per primera vegada a la inauguració del Salon des Indépendants de 1911 impulsat pels periodistes.[5] El terme va ser usat de manera denigrant per descriure les pintures de cinc artistes: Metzinger, Gleizes, Delaunay, Le Fauconnier i Léger (però no pas Picasso o Braque, tots dos absents d'aquesta gran exposició).[3]

Vauxcelles reconegué la importància de Cézanne per als cubistes.[6]

L'any 1911 encunyà el terme menys conegut de Tubisme per a descriure l'estil de Fernand Léger.[7]

Notes i referències[modifica]

  1. Louis Vauxcelles, Le Salon d'Automne, Gil Blas, 17 October 1905. Screen 5 and 6. Gallica, Bibliothèque nationale de France, ISSN 1149-9397
  2. Robert L. Herbert, 1968, Neo-Impressionism, The Solomon R. Guggenheim Foundation, New York
  3. 3,0 3,1 Daniel Robbins, 1964, Albert Gleizes 1881 – 1953, A Retrospective Exhibition, Published by The Solomon R. Guggenheim Foundation, New York, in collaboration with Musée National d'Art Moderne, Paris, Museum am Ostwall, Dortmund
  4. «Art of the 20th Century». Arxivat de l'original el 2018-01-12. [Consulta: 25 novembre 2015].
  5. Albert Gleizes Souvenirs, le cubisme 1908-14, Cahiers Albert Gleizes 1 (Lyon, 1957), p. 14
  6. Christopher Green, Cubism and its Enemies, Modern Movements and Reaction in French Art, 1916-28, Yale University Press, New Have and London, 1987, p. 192
  7. Néret, 1993, p. 42