Maldat

Manisfestació del Mal.

La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí. D'aquesta forma, el mal és el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada característica, de vegades apartant-se del lícit o honest, perpetrant desgràcia o calamatidat, convertint-se en conseqüència en una amenaça.

És un terme ample solia indicar un judici moral o ètic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que són cruels, injustos, o egoistes. Les personificacions del Mal més conegudes i temudes són Satan i Ahriman. En moltes cultures, és utilitzat descriure actes o idees que són al contrari d'alguna religió.

Pot ser estudiada per la psicologia, l'ètica o la moral, l'antropologia, la sociologia, la política, el dret, la religió, la història i la filosofia.

Descripció

La maldat, al costat del seu oposat (la bondat), es caracteritzen per formar una dualitat present en totes les cultures conegudes, i dins del mateix ser de les persones. En general, la distinció de la maldat implica una jerarquia d'estàndards morals quant al comportament humà, dins de la qual la maldat és el menys desitjat i l'amor és el més important. Així, una persona que practica el mal és algú "malvat". Un terme similar és malícia; un criminal pot ser considerat maliciós.

Dolent és un concepte orientat a definir allò que augmenta l'esforç per aconseguir el bo. Per exemple, es considera que el blat és bo per alimentar a les nacions amb gana, ja que tot el que s'oposi a la consecució de l'esmentat objectiu, és dolent. S'estima que l'individu que respecta les normes i lleis locals, és una persona bona, ja que fomenta el sistema social en el qual viu, aquella persona que es rebel·la per cursos violents, és dolenta. La rebel·lia no sempre és dolenta si es manifesta per conductes raonables. Moltes cultures reconeixen molts nivells de comportament immoral, des de petits vicis a grans crims. Aquestes creences sovint són transportades al sistema legal de la societat, amb mètodes de judici i càstig per a les ofenses.

La seva descripció en les religions i les creences

Satanàs per Gustave Doré.

Per a algunes religions, la maldat és considerada un misteri. Es creu que la vida i les seves regles són "governades" per una benevolència innata i el comportament que contradiu directament la "bondat natural" no és comprensible en termes morals i racionals. La maldat caracteritza i descriu aspectes del ser humà desviats de la naturalesa de l'amor, la justícia i el social. Les visions sobre com estan definits el bé i el mal jeuen en dos extrems. L'absolutisme moral sosté que el bé i el mal són conceptes fixos establerts per Déu, la naturalesa o alguna altra forma d'autoritat. El relativisme moral sosté que els estàndards del bé i el mal són sols productes de la cultura local o prejudicis.

Sense importar la font de les seves definicions, totes les cultures humanes tenen una sèrie de "creences naturals" sobre quines coses són malvades. Les maldats naturals generalment inclouen la mort accidental, les malalties i altres desgràcies. Les maldats morals generalment inclouen la violència, la traïció i altres comportaments destructius cap a d'altres, encara que el mateix comportament cap a persones alienes a un grup pot ser considerat bo. Les religions judeocristianes junt amb l'islam i d'altres, se centren en gran manera en els conceptes del bé i el mal i això ha estat causa de nombrosos debats religiosos. Moltes cultures i mitologies personifiquen el mal, com Satanàs en el cristianisme. D'altres descriuen als esperits i a dimonis malvats com els incitadores dels actes de maldat.

La seva descripció com a conducta i personalitat

Molts sociòlegs, psicòlegs i neuròlegs han intentat construir explicacions científiques sobre el desenvolupament de característiques especials d'una personalitat del tipus "antisocial", coneguda com a sociòpata. El sociòpata es caracteritza per ser egocèntric a l'extrem, sense consciència ni remordiments pel dany que ha causat a d'altres. Tanmateix, el diagnòstic de personalitat amb trastorn antisocial (abans anomenat psicopàtic) és de vegades criticat per ser, actualment, no més científic que cridar a una persona malvada.

El que els crítics veuen com una simple determinació moral és disfressat, segons discuteixen, amb un nom de to científic, però no és cap proveïda descripció completa d'un mecanisme pel qual l'anormalitat pugui ser identificada. En altres paraules, segons afirmen els crítics, els "sociòpates" són cridats com a tals perquè són primer creguts malvats, una determinació no derivada d'un mètode científic; sinó més aviat del codi moral del tipus de societat que ho jutja.

La maldat també ve a ser part de la voluntat interna, que decideix elegir viure la seva vida sota el domini del mal. La seva maldat és evidència de l'intern. El dany que ocasiona als altres és la prova de l'existència del mal. Dominat pel fruit del mal, l'egoisme, l'enveja, i la incapacitat de remordiment, perdent amb aquest, l'últim que li queda del bé en seu ser. Sent així, ja no surt d'aquest estat de foscor. En la consciència es torna incomprensible i irracional, vivint sense fe, en estat mortis. Sense saber-lo en vida perd tot al seu voltant, sense adonar-se, i acaben aïllats del tot, amb deliri de persecució en la seva consciència, esperant el seu final cada dia, sense valor cap a la vida mateixa i cap a si mateix, convertint-se en un psicòpata, adorador del fruit que causa el sofriment amb els seus actes, descarregant-lo en els altres. Depenent, la seva intenció mental realitza actes físics contra un objecte viu i material, evident força del mal que domina seu ser intern, per voluntat pròpia elegeix ser així.

El mal per la psicologia

Una investigació en què han participat psicòlegs danesos i alemanys i que va realitzar 2.500 enquestes ha resumit el caràcter de la maldat humana o perversitat en nou trets que han anomenat "factor fosc de la personalitat" o "Factor D". Aquests trets "maximitzen l'interès individual" conscientment "sense tenir en compte la seva inutilitat ni el mal que pot exercir sobre una altra persona o els altres". Aquests "nou trets foscos" són

1. Egoisme, definit com a "preocupació excessiva pel benefici propi a costa dels altres i de la comunitat".
2. Maquiavelisme: "Actitud manipuladora i insensible envers els altres, acompanyada de la convicció que la fi justifica els mitjans".
3. Desconnexió moral: "Un estil de processament cognitiu que permet comportar-se de manera amoral sense sentir remordiment algun per això".
4. Narcisisme: "Una auto-admiració excessiva, acompanyada d'un sentiment de superioritat i d'una necessitat extrema d'atreure constantment l'atenció dels altres".
5. Arrogància psicològica: "Creença persistent que un és millor que els altres i per tant mereix ser tractat millor".
6. Psicopatia: "Falta de empatia i autocontrol, al que s'afegeix el comportament impulsiu".
7. Sadisme: "Desig d'infligir mal" o violència "mental o física a altres per plaer".
8. Interès propi: "Desig de promoure i destacar el propi estatus social"
9. Rancor: "Destructivitat i disposició a causar violència o dany als altres, fins i tot a costa d'infligir-se dany a si mateix".

Vegeu també

• Satan.
• Dolent (ficció).
• Foscor.
• Senyor Fosc.

Enllaços externs

Vegeu maldat en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari

• ¿Qué és un psicòpata? Arxivat 2007-11-26 a Wayback Machine.
• Bo i dolent en (ultraortodox) el judaisme
• ABC: Buscant el Mal en la Quotidianitat
• Avui: Mal d'Indexació Arxivat 2007-05-01 a Wayback Machine.