Manuel Carnicer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1790 Alcanyís (província de Terol) |
| Mort | 6 abril 1835 (44/45 anys) Miranda de Ebro (província de Burgos) |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra del Francès |
Manuel Carnicer (Alcanyís, 1790 - Miranda de Ebro, 6 d'abril del 1835) fou brigadier i Comandant General d'Aragó de l'exèrcit carlí durant la Primera Guerra Carlina, i protagonista de l'alçament a l'Aragó i al Maestrat el 1833 contra la regència de Maria Cristina.
Va ingressar de molt jove en el Reial Cos de Guàrdies Valones. Va participar en la Guerra del Francès del 1808 i el 1822 va arribar al grau de capità. Posteriorment, va participar en les campanyes realistes (1822-1823) servint en el 2n Regiment de Caçadors de la Guàrdia Real.
Per les seves conviccions reialistes va ser apartat de l'exèrcit retirant-se a Alcanyís, on va restar fins a la mort de Ferran VII. Va ser llavors quan va prendre partit en favor del Pretedent Carles Maria Isidre de Borbó. Quan va començar l'aixecament carlí, va reunir set guerrillers i va proclamar Carles V, recorrent amb ells els pobles d'Herbers, la Pobleta de Morella i Ortells, arribant a les portes de Morella amb 22 homes i intimant la fortalesa a la seva rendició. A la mort de Rafael Ram de Viu, baró d'Herbers, Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1]
Després de patir a l'abril una severa derrota prop de la població de Maials[2] i de no poder prendre la vila de Llucena en maig de 1834,[3] les derrotes de La Jana i la de Josep Miralles Marín el Serrador a la batalla de Toga el gener de 1836 van fer creure als liberals que el Maestrat estava controlat, retirant bona part de les tropes,[4] va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes. Però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ Escrig Fortanete, Joaquim. Llucena: una historia de l'Alcalatén : sociedad, poblamiento y territorio. Universitat Jaume I, 1998, p. 399-400. ISBN 8480211725.
- ↑ Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068.