Mari Beyleryan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMari Beyleryan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hyw) Մառի Պեյլերեան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1877 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1915 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortGenocidi armeni Modifica el valor a Wikidata
Redactora en cap Artemis (en) Tradueix
gener 1902 – desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEsayan Armenian School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditora col·laboradora, figura pública, professora, feminista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArtemis (en) Tradueix (1902–1903)
Esayan Armenian School (en) Tradueix
Getronagan Armenian High School (en) Tradueix
Hunchak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitSocial Democrat Hunchakian Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment

Mari Beyleryan (en armeni: Մառի Պեյլերյանian; Constantinoble, 1877 - 1915) fou una activista feminista, escriptora i dirigent armènia víctima del Genocidi armeni.

Biografia[modifica]

Es llicencià en la Facultat d'Esayan de la Universitat de Constantinoble, i després es perfeccionà a Bera. Col·labora en les revistes "Arevelk" i "Hunchak". Al 1895 Mari Beyleryan fou una de les organitzadores de la Demonstració Bab-Ali, i com era perseguida per la policia, abandonà la capital. A Egipte treballà com a professora. Entre 1902 i 1903 publica la revista "Àrtemis" de dones, primera publicació dedicada a l'alliberament de les dones. Després de la Revolució de la Jove Turquia hi torna i treballa com a professora en distintes zones; dirigeix el Col·legi de Xiquetes d'Eudokia.

Referències[modifica]

  • "Armenian Question", enciclopèdia, ed. Per acad. K. Khudaverdyan, Yerevan, 1996, p. 80.
  • Màrtirs en Bloody Path, per Dr. Yeghia Jerejian, Beirut, 1989, pàgs. 79-80.
  • Victoria Rowe, Una història d'Armènia, l'escriptura de les dones, 1880-1922, Cambridge Premsa de Becaris: Londres, 2004, pàgs. 131-168.