Maria de Brabant
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1254 (Gregorià) Lovaina |
| Mort | 12 gener 1321 (Gregorià) (66 anys) Meulan-en-Yvelines |
| Sepultura | convent dels Cordeliers |
| Reina consort de França | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de França |
| Família | Renyers |
| Cònjuge | Felip III de França (1274 (Gregorià), 1274 (Gregorià)–1285 (Gregorià)) |
| Fills | Lluís d'Evreux, Blanca de França, Margarida de França |
| Pares | Enric III de Brabant i Adelaida de Borgonya |
| Germans | Godofreu de Brabant, Enric IV de Brabant i Joan I de Brabant |
 | |
Maria de Brabant (Lovaina, Ducat de Brabant 1254 i morta a Meulan-en-Yvelines 12 de gener de 1321), fou infanta de Brabant i reina consort de França (1274-1285). Filla del duc Enric III de Brabant i la seva esposa Adelaida de Borgonya. Era neta per línia materna d'Hug IV de Borgonya així com germana de Robert II de Borgonya. El 27 d'agost de 1274 es casà a Vincennes amb el rei Felip III de França, convertint-se en la segona esposa d'aquest. D'aquest matrimoni naixerien tres fills:
- la princesa Margarida de França (1275-1317), casada el 1299 amb Eduard I d'Anglaterra
- el príncep Lluís d'Evreux (1276-1319), comte d'Evreux
- la princesa Blanca de França (1278-1305), casada el 1299 amb Rodolf III d'Àustria
Per la seva influència, Felip III es va involucrar en els assumptes angevins i va entrar en conflicte amb la Corona d'Aragó. Fou acusada d'haver enverinat el fill primogènit del seu marit amb la seva primera esposa, Elisabet d'Aragó. Després de la mort del rei Felip el 1285 es va retirar en un convent proper a la ciutat de Meulan (Illa de França) on va morir el 1321.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Brabant |