Michael Doohan

Mick Doohan

(1996)
Biografia
Naixement	(en) Michael Sydney Doohan 4 juny 1965 (58 anys) Brisbane (Austràlia)
Dades personals
Altres noms	Quick Mick Mad Mick The Thunder from Down Under
Formació	Aspley State High School
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Participà en
31 juliol 1988	8 Hores de Suzuka de 1988 (valor desconegut)
Família
Fills	Jack Doohan
Germans	Scott Doohan
Premis (23 agost 2000)  Medalla Esportiva Australiana (2000)  MotoGP Legend (11 juny 1996)  Membre de l'orde d'Australia
Lloc web	doohan.com.au

Michael Sydney Doohan AM, conegut com a Michael Doohan (Brisbane, 4 de juny de 1965) i, familiarment, Mick Doohan, és un ex-pilot de motociclisme australià, considerat un dels millors pilots de la història d'aquest esport en haver guanyat de forma consecutiva cinc títols mundials (1994 a 1998) en la categoria reina dels grans premis, els 500cc (dita també del "mig litre"). Doohan és superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria només per Giacomo Agostini, que en va aconseguir vuit entre 1966 i 1975, i igualat només per Valentino Rossi, que en guanyà un en 500cc i quatre en MotoGP.

Biografia

Originari de Gold Coast, Queensland, prop de Brisbane (Austràlia), va tenir els seus primers contactes amb el món del motor a l'edat de 9 anys. A finals dels anys 80 va despuntar en els campionats de Superbike d'Austràlia i el Japó, destacant-hi el 1988 com a membre del Australia Marlboro Yamaha Team, amb el qual aconseguí 3 victòries en 4 proves disputades.

Va fer el seu debut en els Grans Premis de motociclisme ja en la categoria reina el 1989 als comandaments d'una Honda de l'equip oficial Honda HRC (Honda Racing), equip que no abandonaria fins al final de la seva carrera esportiva i tenint com a companys d'equip, al campió del món d'aquells temps el també australià Wayne Gardner, i a Eddie Lawson.

Ràpidament va començar a demostrar una habilitat inusual per a un principiant en la categoria, i apuntant bones maneres va acabar 9è en el seu debut. El 1990 arribaria la primera victòria en el Gran Premi d'Hongria, a Hungaroring, i finalitzaria 3r en el campionat d'aquell any. El 1991 continuant amb la seva progressió va aconseguir guanyar 3 curses i va acabar 2n en el campionat, després de Wayne Rainey (Yamaha), demostrant que estava preparat per a l'assalt al títol mundial.

Doohan al GP del Japó de 1990

Tanmateix el 1992, després d'un impecable inici i meitat de temporada, després de guanyar cinc dels primers set Grans Premis, i amb 65 punts d'avantatge sobre el segon classificat (Wayne Rainey), un terrible accident esdevingut durant els entrenaments del vuitè Gran Premi, en el mític circuit d'Assen (Països Baixos), va estar a punt de costar-li la cama dreta a causa d'una posterior complicació en la recuperació. Aquest accident el va fer abandonar la lluita pel títol mundial degut a la llarga convalescència que va requerir per a la recuperació de les greus lesions. Tanmateix, la seva voluntat, va fer que, quan tot el món ja donava per campió Wayne Rainey, contra tot pronòstic, reaparegués a falta de dos Grans Premis en el final de l'esmentada temporada, amb intencions de mantenir l'avantatge que encara tenia a la taula classificatòria i que, durant la seva absència, Wayne Rainey havia anat retallant; així, va poder córrer la darrera cursa encara amb possibilitats matemàtiques d'obtenir el títol mundial. Però minvat físicament, no va poder evitar que Wayne Rainey revalidés el títol obtingut ja el 1990 i el 1991, havent de conformar-se, amb quatre punts de desavantatge, amb un 2n lloc en la classificació final.

En la temporada 1993 a causa de la lenta recuperació i encara amb seqüeles del terrible accident de l'anterior temporada, només va poder finalitzar 4t en el campionat, títol que va anar a parar a mans del texà Kevin Schwantz (Suzuki). Va poder tanmateix aconseguir una nova victòria, que situava a un recuperat Mick Doohan en la lluita, i el col·locava entre els aspirants a la corona mundial de la següent temporada.

L'era Doohan

El 1994 començaria l'"era Doohan", ja que va guanyar consecutivament els campionats de 1994, 1995, 1996, 1997 i 1998. Tots aquests campionats van tenir com a denominador comú un domini incontestable de l'australià, com a mostra, la temporada 1997, en la qual va guanyar dotze dels quinze Grans Premis disputats, acabant segon en els tres restants. Així les seves victòries estan repartides de la següent manera: va guanyar nou Grans Premis el 1994, sis el 1995, nou el 1996 i vuit el 1998. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

Millores a la moto

Una de les característiques de Doohan, és que malgrat tenir diversos competidors amb motos idèntiques a la d'ell, al contrari que va succeir amb Agostini que sovint comptava amb una moto molt superior a la dels seus rivals, cap d'ells no era capaç d'extreure el màxim potencial de l'Honda NSR 500 com ho feia l'australià. I així gràcies a aquest marge de superioritat, es limitava a pilotar al límit fins a tenir una confortable avantatge respecte als seus rivals, que li assegurés la victòria. Encara que les seves habilitats innates de pilotatge van tenir gran part de culpa del seu èxit, no s'ha d'oblidar que la seva facilitat per posar a punt les suspensions i aerodinàmica de la seva moto, van tenir un paper important i li van donar un avantatge extra sobre els seus rivals, fins i tot sobre aquells (en general els seus companys d'equip) que es beneficiaven d'uns reglatges similars als seus.

Cal tenir en compte que en el desenvolupament i evolució d'Honda en els anys 90, els èxits de Michael Doohan van tenir una gran influència en el futur de la competició, i posteriors campions mundials (com, per exemple, Àlex Crivillé o Valentino Rossi) es van beneficiar del desenvolupament que va deixar després de la seva retirada de la competició. En el moment del seu comiat, i gràcies als seus coneixements, l'Honda NSR 500 s'havia transformat en l'Honda NSR 500, més dòcil i fàcil de conduir.

L'honda NSR500R de Doohan de 1993

Després del seu accident a Assen el 1992 i a causa de les seqüeles, com la falta de sensibilitat al peu dret, va decidir col·locar un fre posterior accionat amb el polze de la mà dreta. Aquesta idea va sortir del mateix Doohan i de la seva passió per les motos aquàtiques, que generalment porten un accelerador accionat amb el dit polze. Aquest fet diferenciador ha estat usat per molts com a base per explicar la superioritat de Doohan, ja que permet controlar amb major precisió la frenada amb la roda posterior. Malgrat que diversos rivals, basant-se en aquest argument, van adoptar també una maneta per accionar el fre posterior, no van aconseguir batre'l. Actualment, aquesta innovació s'ha incorporat a les altres motos de competició.

Retirada

El 8 de maig de 1999, un accident durant els entrenaments del Gran Premi d'Espanya, a Xerès, amb el trencament de la cama dreta, marcaria el comiat definitiu de la competició. Al llarg de la seva carrera, malgrat patir pocs accidents, aquests van ser greus i van tenir seqüeles.

Després de la seva retirada, va continuar lligat fins a 2004 als Grans Premis: com a director esportiu de l'equip Honda HRC, encarregant-se dels nous valors i, sobretot, de Valentino Rossi. L'any 2000 va ser nomenat MotoGP Legend.

Curiositats

Michael Doohan és conegut amb diversos renoms, el més conegut dels quals és "Quick Mick". Tanmateix, també és conegut com a "Mad Mick" i "The Thunder from Down Under".

Valentino Rossi, campió de 500 cc el 2001 i 6 vegades campió de MotoGP a partir de 2002, n'ha dit el següent:

«Mick Doohan tenia un estil de pilotatge diferent del meu, no feia servir tant la velocitat en revolt, per això tenia menys problemes amb els ajustamens. Acostumava a derrapar i sortir, com un autèntic pilot de 500. Ara penso que sóc prou bo en 500, però he vist algunes de les lectures de dades de Mick, i c*****s, era molt ràpid. Era ell qui marcava la diferència, no la moto».

Resultats al Mundial de motociclisme

Carrera esportiva
Nacionalitat	Austràlia
Temporades	1989 - 1999
Marques	Honda
Palmarès en velocitat
C. Món 500cc	5 (1994 - 1998)
GPs Victòries Podis Poles V.Ràp. Punts 117 54 95 58 46 2.283

Estadístiques

• Grans Premis de 500 cc:
  • Disputats: 137
  • Guanyats: 54 (39,4%)
  • Podis: 95 (69,3%)
  • Pole positions: 58 (42,3%)

Per temporada

Any	Classe	Moto	Cursa	Campió	Podi	Pole	FLap	Punts	Lloc
1989	500cc	Honda NSR500	12	0	1	0	0	81	9è
1990	500cc	Honda NSR500	15	1	5	3	2	179	3r
1991	500cc	Honda NSR500	15	3	14	2	1	224	2n
1992	500cc	Honda NSR500	9	5	7	6	5	136	2n
1993	500cc	Honda NSR500	13	1	6	4	4	156	4t
1994	500cc	Honda NSR500	14	9	14	6	7	317	1r
1995	500cc	Honda NSR500	13	7	10	9	7	248	1r
1996	500cc	Honda NSR500	15	8	12	8	4	309	1r
1997	500cc	Honda NSR500	15	12	14	12	11	340	1r
1998	500cc	Honda NSR500	14	8	11	8	3	260	1r
1999	500cc	Honda NSR500	2	0	1	0	2	33	17è
Total			137	54	95	58	46	2283

Curses per any

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	Punts	Posició	Victòries
1989	500cc	Rothmans Honda	NSR500	JPN Ret	AUS 8	USA 8	ESP Ret	NAT Ret	GER 3	AUT 8	YUG 6	DTT 9	BEL 8	FRA 8	GBR -	SWE -	CSR -	BRA 4		81	9è	0
1990	500cc	Rothmans Honda	NSR500	JPN NC	USA 2	ESP 4	NAT 3	GER Ret	AUT 3	YUG 4	DTT 4	BEL 6	FRA 4	GBR 4	SWE 4	CSR 9	HUN 1	AUS 2		179	3r	1
1991	500cc	Rothmans Honda	NSR500	JPN 2	AUS 2	USA 2	ESP 1	ITA 1	GER 3	AUT 1	EUR 2	DTT Ret	FRA 2	GBR 3	SM 3	CSR 2	VDM 2	MAL 3		224	2n	3
1992	500cc	Rothmans Honda	NSR500	JPN 1	AUS 1	MAL 1	ESP 1	ITA 2	EUR 2	GER 1	DTT NVC	HUN LES	FRA LES	GBR LES	BRA 12	RSA 6				136	2n	5
1993	500cc	Rothmans Honda	NSR500	AUS Ret	MAL 4	JPN 7	ESP 4	AUT 2	GER Ret	DTT 2	EUR 2	SM 1	GBR Ret	CZE 3	ITA 2	USA Ret	FIM LES			156	4t	1
1994	500cc	HRC Honda	NSR500	AUS 3	MAL 1	JPN 2	ESP 1	AUT 1	GER 1	DTT 1	ITA 1	FRA 1	GBR 2	CZE 1	USA 3	ARG 1	EUR 2			317	1r	9
1995	500cc	Repsol Honda	NSR500	AUS 1	MAL 1	JPN 2	ESP Ret	GER Ret	ITA 1	DTT 1	FRA 1	GBR 1	CZE 2	BRA 2	ARG 1	EUR 4				248	1r	7
1996	500cc	Repsol Honda	NSR500	MAL 5	INA 1	JPN 6	ESP 1	ITA 1	FRA 1	DTT 1	GER 2	GBR 1	AUT 2	CZE 2	IMO 1	CAT 2	BRA 1	AUS 8		309	1r	8
1997	500cc	Repsol Honda	NSR500	MAL 1	JPN 1	ESP 2	ITA 1	AUT 1	FRA 1	DTT 1	IMO 1	GER 1	BRA 1	GBR 1	CZE 1	CAT 1	INA 2	AUS Ret		340	1r	12
1998	500cc	Repsol Honda	NSR500	JPN Ret	MAL 1	ESP 2	ITA 1	FRA 2	MAD Ret	DTT 1	GBR 2	GER 1	CZE Ret	IMO 1	CAT 1	AUS 1	ARG 1			260	1r	8
1999	500cc	Repsol Honda	NSR500	MAL 4	JPN 2	ESP -	FRA -	ITA -	CAT -	DTT -	GBR -	GER -	CZE -	IMO -	VAL -	AUS -	RSA -	BRA -	ARG -	33	17è	0

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Doohan

• Michael Doohan - Lloc web oficial (anglès)
• Vídeo d'homenatge a Mick Doohan (anglès)
• Imatge de Doohan amb la NSR500 cap a 1998