Michele Desubleo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1600 (>1601)  Maubeuge |
| Mort | 12 novembre 1676 (66/76 anys) Parma (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Parma (1666–1676) Milà (1663–1665) Venècia (1654–1663) Bolonya (1636–1654) Roma (1621–1635) |
| Ocupació | pintor, dibuixant |
Michele Desubleo, nom italianitzat de Michel De Sobleau o Michel Desoubleay (Maubeuge, 1601 - Parma, 1676) va ser un pintor flamenc instal·lat des de molt jove a Itàlia, on va arribar acompanyant al seu germanastre Nicolas Régnier. També és conegut com a Michele Fiammingo.[1][2][3]
Es va formar al seu país al costat del pintor Abraham Janssens. Va arribar a Roma molt jove (doc. 1621-1625). Allí va contactar amb la colònia de caravaggistes nòrdics que allà hi residien.[4] Poc després es va traslladar a Bolonya, on es va establir. En aquesta ciutat va deixar obres que representen una eficaç fusió entre les seves arrels nòrdiques i els ensenyaments de Guido Reni. La seva especialitat van ser els quadres al·legòrics i mitològics, que van tenir un públic culte i d'elevat rang.[5][6]
A principis de la dècada de 1650 està documentada una estada de Michele Desubleo a Mòdena, on ha deixat algunes obres (Somni de Sant Josep). Cap a 1654 Desubleo va marxar a Venècia, on es va convertir en una espècie d'ambaixador de l'estil de Reni, que en la Serenísima encara era bastant desconegut. Després d'una breu estada a Milà, va concloure la seva carrera a Parma (doc. 1666), on va morir.[7][8][9]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michele Desubleo |
- ↑ Cottino, Alberto. Michele Desubleo (en italià). Edizioni dei Soncino, 2001.
- ↑ Girometti, Stefania «Venere piange la morte di Adone. Sguardi incrociati tra Michele Desubleo e Nicolas Régnier». Bollettino ICR, 01-01-2018.
- ↑ Girometti, Stefania In Italien Karriere machen. Der flämische Maler Michele Desubleo zwischen Rom, Bologna und Venedig, 13-04-2022, pàg. 466. DOI: 10.11588/arthistoricum.922.
- ↑ Sedini, Domenico «Desubleo Michele, detto Michele Fiammingo, Suicidio di Cleopatra». ARTGATE Fondazione Cariplo, 01-01-2009.
- ↑ Pacciarotti, Giuseppe. La pintura barroca en Italia. Istmo, 2000. ISBN 978-84-7090-376-2.
- ↑ Girometti, Stefania; Sophie Laroche (ed.) «Michele Desubleo, Repos pendant la fuite en Egypte (copie anonyme dʼaprès)» (en francès). Le musée sort de sa réserve : une collection redécouverte [Gand], 2016.
- ↑ Wittkower, Rudolf. Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750. Madrid: Cátedra, 1979. ISBN 84-376-0177-0.
- ↑ Peruzzi, Lucia «Per Michele Desubleo, fiammingo». Paragone, 37, 1986, pàg. 85-92.
- ↑ Girometti, Stefania «"Guido Reni Inventor"? Zur Entstehung kreativen Potenzials in Renis Bologneser Werkstatt». Geteilte Arbeit. Praktiken künstlerischer Kooperation, 01-09-2020.