Nabhan
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia estat sobirà (1154–1624) estat desaparegut (1624–)  |
| Història | |
| Creació | 1154 |
| Fundador | Muhammed al-Fallah (en)  |
| Data de dissolució o abolició | 1624 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Localització geogràfica  | |
Els Banu Nabhan (àrab: بنو نبهان, Banū Nabhān) o nabhànides (àrab: النباهنة, an-nabāhina) foren una família reial que va governar Oman entre 1154 i 1624.
El 1624 fou eclipsada per la dinastia yarubita. Ibn Battuta va visitar el màlik nabhànida el 1330, aleshores Abu-Muhàmmad ibn Nabhan. L'anomena sultà, diu que el seu nom era habitual entre els sobirans, que era ibadita i que la seva capital era Nazwa i estenia la seva autoritat fins a la costa, amb alguns ports com Suhar, però que la major part de l'Oman estava llavors sota dependència del Regne d'Ormuz.
Una dinastia nabhanita es va establir a Pate, a l'arxipèlag de Lamu, a l'Àfrica oriental. La història de Pate la presenta com continuació de la dinastia d'Oman, que hauria fugit després de l'establiment del poder yarubita. però la dinastia de Pate pretenia haver-se originat vers 1200 i no el 1624 i no es consideraven pas membres d'aquesta dinastia.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- George Percy Badger, Imams and Sayyids of Oman, Londres 1870
- J. R. L. Carter, Tribes of Oman, Publicat el 1982 per Peninsular Pub. ISBN 0907151027
- imams 1 Arxivat 2010-09-26 a Wayback Machine.
- imams 2 Arxivat 2011-06-22 a Wayback Machine.