Naos
El naos és la sala més central dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga,[1] on solia exposar-se l'efígie de la divinitat.
Antic Egipte[modifica]
Tot bon faraó començava la construcció del sanctuari pel naos, després acabava la resta del monument, el que tenia lògica perquè en aquesta sala reposava la divinitat.
Cada temple albergava un naos, estança de l'element diví que contenia una estatueta amb la imatge del déu o de la deessa. Un únic home podia entrar en contacte amb el déu, el faraó.
Grècia Antiga[modifica]
En els temples grecs i romans la naos també es pot anomenar cel·la o santuari.[2] Aquesta contenia l'estàtua del déu, a la qual el profà no accedia normalment; qui tenia cura del temple era el sacerdot. La cel·la podia estar constituïda d'una, dues o tres plantes. Era un espai reduït i sense finestres; es pensa que s'il·luminava amb llànties d'oli.
Referències[modifica]
- ↑ «naos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ginouvès et al., 1998, p. 41-43.
Bibliografia[modifica]
- Ginouvès, René; Bouras, Charalambos; Coulton, John James; Gros, Pierre; Guimier-Sorbets, Anne-Marie «Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine.». Publications de l'École Française de Rome, Tom III. Espaces architecturaux, bâtiments et ensembles, 1998, pàg. 352.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naos |