Niccolo Fontana Tartaglia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNiccolò Fontana (a) Tartaglia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Niccolò Fontana Modifica el valor a Wikidata
c. 1499 Modifica el valor a Wikidata
província de Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1557 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perResoldre l'equació cúbica.
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Venècia
Brescia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Influències en
Obra
Estudiant doctoralGiovanni Battista Benedetti i Ostilio Ricci Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMicheletto Fontana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 995538
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606

Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557,[1] era un matemàtic italià.

Niccolò Fontana procedia d'una família pobra. En el moment de la presa de Brescia pels francesos el 1512, es refugia amb el seu pare a la catedral per escapar dels invasors. No serveix de res: els soldats de Lluís XII de França penetren al lloc sagrat, massacren el seu pare, i Niccolo és deixat per mort amb una fractura de crani i un cop de sabre a través de la mandíbula i el paladar. La seva mare el troba en aquest estat, però encara viu. Com no té res per cuidar-lo, emulant els gossos, llepa les nafres del seu fill i li salva la vida. Tanmateix, la ferida al paladar li deixa un defecte de paraula que conservarà tota la seva vida, la qual cosa li val el sobrenom Tartaglia (tartagliare significa 'balbucejar' en italià). La seva mare estalvià per permetre al seu fill seguir l'escola durant un temps. El jove Niccolo roba llavors llibres i quaderns per continuar aprenent com a autodidacte. Mancat de paper, utilitza les làpides com a pissarra. Sent adult, es guanyà la vida ensenyant matemàtiques successivament a Verona, Vicenza, Brescia i finalment Venècia, ciutat en la qual va morir el 1557 en la mateixa pobresa que el va acompanyar tota la seua vida.

Descobridor d'un mètode per a resoldre equacions de tercer grau, estant ja a Venècia, el 1535, el seu col·lega del Fiore, deixeble de Scipione del Ferro, de qui havia rebut la fórmula per resoldre les equacions cúbiques, li proposa un duel matemàtic amb trenta equacions de tercer grau del tipus , que Tartaglia accepta. A partir d'aquest duel i en el seu afany de guanyar-lo, Tartaglia desenvolupa la fórmula general per resoldre les equacions de tercer grau. Per la qual cosa, aconsegueix resoldre totes les qüestions que li planteja el seu contrincant, sense que aquest assolisca resoldre cap de les propostes de Tartaglia.

En l'esperança de guanyar altres concursos, Tartaglia no descobreix la seva fórmula. L'èxit de Tartaglia en el duel arriba a oïdes de Girolamo Cardano, que li prega que li comuniqui la seua fórmula, a la qual cosa accedeix però exigint a Cardano jurar que no la publicarà. No obstant això, en adonar-se que Tartaglia no publica la seua fórmula, i que segons sembla arriba a les mans de Cardano un escrit inèdit d'altre matemàtic datat amb anterioritat al de Tartaglia i en el qual independentment s'arriba al mateix resultat, serà finalment Cardano qui, considerant-se lliure del jurament, la publique en la seua obra Ars Magna (1570). A pesar que Cardano va acreditar l'autoria de Tartaglia, aquest va quedar profundament afectat, i arribà a insultar públicament Cardano tant personalment com professional. Les fórmules de Tartaglia seran conegudes com a fórmules de Cardano.

Altres aportacions destacables de Tartaglia van ser els primers estudis d'aplicació de les matemàtiques a l'artilleria en el càlcul de les trajectòries dels projectils en el seu tractat Nova Scientia de 1537[2] (treballs confirmats posteriorment pels estudis sobre la caiguda dels cossos realitzats per Galileu). En aquesta matèria, el seu pensament és encara àmpliament impregnat de la teoria de l'impetus amb l'ús de l'escaire, l'angle de 45° i una corba en tres parts amb una caiguda vertical, amb la pesantor actuant sobre tota la trajectòria.[3]

També destaca per l'expressió matemàtica per al càlcul del volum d'un tetraedre qualsevol, en funció de les longituds dels seus costats, anomenada fórmula de Tartaglia, una generalització de la fórmula d'Heró (usada per al càlcul de l'àrea del triangle):

Va redactar igualment un tractat sobre les operacions numèriques a l'ús del comerç i, el 1543, de les traduccions d'Euclides i d'Arquimedes.

Obres[modifica]

El Questiti i inventioni diversa de Niccolò Fontana Tartaglia
General trattato de' numeri et misure, 1556

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Tartaglia, Niccolo». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 74. ISBN 8429270043. 
  2. Kinard, Jeff. Artillery: An Illustrated History of Its Impact (en anglès). ABC-CLIO, 2007, p. 69. ISBN 185109556X. 
  3. Gille, pàg. 1466

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Dorce, Carlos. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement, 2013. ISBN 978-84-475-3683-2. 
  • Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Montaner i Simon (1897).
  • Source principale (apparemment): Des mathématiciens de A à Z de Hauchecorne et Surratteau, Éditions Ellipse, 4e édition, 2008.
  • Font principal (aparentment): Els matemàtics de l'A a Z d'Hauchecorne i Surratteau, Edicions El·lipse, 4.
  • Gille, Bertrand. Histoire des Techniques (en francès). Encyclopedie de la Pléiade, 1978. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niccolo Fontana Tartaglia