Nombres de Bernoulli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
n
0
1
2
3 0
4
5 0
6
7 0
8
9 0
10
11 0
12
13 0
14
15 0
16
17 0
18
19 0
20

En matemàtiques, els Nombres de Bernoulli, denotats normalment per (o bé per diferenciar-los dels nombres de Bell), són una seqüència de nombres racionals amb connexions profundes amb la teoria de nombres. Els valors dels primers nombres de Bernoulli es mostren a la taula de la dreta.

Els nombres de Bernoulli apareixen a l'expansió en sèrie de Taylor de les funcions tangent i tangent hiperbòlica, en les fórmules per la suma de potències dels primers nombres naturals, a la fórmula d'Euler–Maclaurin i a l'expressió de certs valors de la funció zeta de Riemann.

Com que , se li dona el nom de segon nombre de Bernoulli. Com que per a tot senar , molts autors denoten aquesta sèrie amb .

Història[modifica]

Els nombres de Bernoulli van ser descoberts independentment i en la mateixa època pels matemàtics Jakob Bernoulli (suís), del qui prenen el nom, i Takakazu Seki (japonès). El descobriment de Seki va ser publicat de forma pòstuma el 1712 en la seva obra Katsuyo Sampo.[1] El descobriment de Bernoulli, també publicat pòstumament el 1713, en la seva obra Ars Conjecturandi.[2] El descobriment de Bernoulli és una generalització de la fórmula de Faulhaber (1631) per a la suma de les primeres 17 potències dels nombres naturals:[3]

i el 1755, Euler va demostrar les fórmules de Bernoulli, donant el nom de nombres de Bernoulli als coeficients obtinguts.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Shigeru, pàgina 431.
  2. Styan i Trenkler, pàgina 2.
  3. Knuth, pàgines 277-278.
  4. Edwards, pàgina 24.

Bibliografia[modifica]