Oliver Twist
  | |
| Subtítol | or, The Parish Boy's Progress |
|---|---|
| Tipus | obra literària i fulletó |
| Fitxa | |
| Autor | Charles Dickens |
| Llengua | anglès |
| Il·lustrador | George Cruikshank |
| Publicació | Londres , Anglaterra i Regne Unit, 1837 1838 |
| Creació | 1837 |
| Editorial | Richard Bentley |
| Publicat a | Bentley's Miscellany (en)  |
| Format per | Oliver Twist, book the first (en) Oliver Twist, book the second (en) Oliver Twist, book the third (en) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Personatges | Fagin (en) Nancy (en) Artful Dodger (en) Mr. Sowerberry (en) Bill Sikes (en) Charley Bates (en) Rose Maylie (en) Oliver Twist
|
| Lloc de la narració | Londres |
| Descriu l'univers de ficció | Oliver Twist universe (en) |
| Sèrie | |
   | |
Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839, i publicada en fulletons mensuals, narra les aventures d'un jove orfe de l'Anglaterra del segle xix. El protagonista, que és pobre, resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.[1] Va ser traduïda en català el 1929 per Pau Romeva (traducció revisada per Joan Riba el 2011).
Argument[modifica]
Oliver és un petit orfe, és a dir, ha perdut tots dos pares, dels quals només posseeix un mocador de seda que li va brodar la seva mare quan era nen. Passa els seus primers anys a l'asil de la senyora Mann i, de la mateixa manera que la resta de nens del orfanato, Oliver pateix gana contínuament. Per consegüent, els nens decideixen jugar a qui d'ells demana més menjar i Oliver resulta ser el triat. Durant el sopar d'aquella nit i després de la seva ració normal, Oliver es dirigeix al director de l'orfenat i li demana més. A causa d'aquest episodi, és titllat de problemàtic pel senyor Bumble, el bidell i el director, que l'ofereix com a aprenent a qualsevol que el vulgui contractar. Així doncs, Oliver es converteix en aprenent de l'enterrador Sowerberry; no obstant això, es baralla amb un empleat de l'enterrador i decideix escapar-se a Londres.
Als afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix Jack Dawkins, que li ofereix un lloc on allotjar-se. Ple d'innocència, Oliver es veu immers en el món de la xurma londinenca i es troba enmig d'una banda de nois carteristes, dirigida pel trinxeraire Fagin. Londres és descrit com un laberint de carrers i carrerons, on Oliver és arrossegat i on es percep la pobresa, la brutícia i la delinqüència. En aquest món depravat, coneix una dona anomenada Nancy, que es guanya la vida al carrer.
Temes[modifica]
La infància és un dels temes més estimats per l'autor. Oliver Twist se centra, per primera vegada en la literatura anglesa, en la vida d'un nen com a protagonista que intenta reflectir el seu punt de vista sobre la realitat.[2] Tot i que els inicis de la vida laboral d'Oliver recorden la novel·la picaresca, pels diferents amos i descripcions, el to depriment l'allunya de la paròdia d'aquest gènere.
Fagin representa un arquetip negatiu:[3] un lladre que usa els nens per a aconseguir complir la seva avarícia. El seu retrat fa referència a les característiques de la caricatura dels jueus, motiu pel qual l'autor va ser acusat d'antisemitisme i va haver de compensar el personatge amb un jueu oposat en Our Mutual Friend.[4]
Dickens oposa els mons del camp i de la ciutat: el primer presentat com a terra d'innocència i felicitat, oposat a la sordidesa urbana, un tema típic de la literatura des de Virgili i les seves Bucòliques.
Estil[modifica]
L'estil de Dickens és realista; abunden les descripcions sobre ambients i personatges, i es retraten les condicions de vida de les classes baixes amb duresa, a diferència del romanticisme. També és propi del realisme la crítica social de les condicions derivades de la industrialització. Tot i això, la subtrama identitària és romàntica, ja que té un mocador com a penyora i amors desgraciats.
La novel·la presenta un cert maniqueisme, amb personatges que són bons o dolents i que es reforcen amb símbols de la seva adscripció moral. Aquesta bondat o maldat és innata i no es veu afectada per l'ambient; fet que es pot observar en la puresa incorruptible d'Oliver, lluny del determinisme naturalista posterior.
Adaptacions[modifica]
L'èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. En destaquen les versions de Frank Lloyd (1922), Oliver! (1968) i Oliver Twist (2005). També se n'han fet versions en dibuixos animats i musicals.
El 2012 va publicar-se una adaptació juvenil de Maria Mercè Estévez i Figuerola.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliver Twist |
- ↑ «Oliver Twist». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ackroyd, Peter; Dickens. New York: Harper & Collins, 1990, pp. 216-7
- ↑ Dickens, Charles. Oliver Twist (A Bantam classic). Bantam USA, 22/1/1982. ISBN 0-553-21050-5 [Consulta: 8 febrer 2009].
- ↑ Johnson, Edgar. «Intimations of Mortality». A: Charles Dickens: His Tragedy and Triumph. Simon & Schuster, 1/1/1952 [Consulta: 8 febrer 2009].
- ↑ Oliver Twist, traducció Maria Mercè Estévez i Figuerola, Barcelona, Ed. Barcanova, 2012, 160 pàgines, ISBN 9788448930424