Paràsit boreal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParàsit boreal
Stercorarius skua Modifica el valor a Wikidata

Paràsit gros fotografiat a Saint Kilda.
Paràsit gros en vol fotografiat a Noruega.
Dades
Pes111,7 g (pes al naixement)
1,735 kg (pes adult, mascle)
1,935 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura136 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaStercorariidae
GènereStercorarius
EspècieStercorarius skua Modifica el valor a Wikidata
(Brünnich, 1764)
Nomenclatura
Sinònims
Catharacta skua (Brünnich, 1764)
ProtònimCatharacta skua Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Parella de paràsits grossos.

El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Morfologia[modifica]

  • Fa 58 cm de llargària i 125-140 cm d'envergadura alar.
  • És de color bru, amb la cua curta i arrodonida i amb unes taques blanques a les ales.

Reproducció[modifica]

Cria a l'Àrtic i a l'Atlàntic. Pon 2 ous en un niu fet amb herbes i els defensa aferrissadament si algú s'hi apropa.

Alimentació[modifica]

Es dediquen a prendre els peixos que altres aus pesquen, aprofiten les restes que llencen des dels vaixells de pesca, devoren ous i aus joves i mengen carronya (animals marins morts).[1]

Costums[modifica]

En vol pot recordar una gavina poc destra, però, en canvi, és molt hàbil en les maniobres ràpides i sobtades. Quasi tota la seua vida transcorre a l'alta mar i només s'acosten a terra per niar.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 54. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]