Pel·lene
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Regió del Peloponès | |||
| Unitat perifèrica | unitat perifèrica de Coríntia | |||
| Municipi | Xylokastro-Evrostina Municipality (en)   | |||
| Dades històriques | ||||
| Fundador | Pellen (en) | |||
| Següent | Pellini (en) | |||
Pel·lene (grec antic: Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, llatí: Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu)[1] era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea. Limitava a l'est amb territori de Sició i a l'oest tenia la ciutat d'Egira. Estava situada en un turó fortificat, amb un cim inaccessible que dividia la ciutat en dues parts, i a uns 60 estadis del mar.[2]
El seu nom venia, segons els seus habitants, de Pal·las, un gegant fill de Gea, però els argius deien que el nom venia de Pel·len, un fill de Forbant i net d'Argos, segons diuen Heròdot, Estrabó i Pausànies. Pel·lene era una ciutat molt antiga, i Homer l'esmenta al Catàleg de les naus. Tucídides conserva una tradició que explica que els habitants d'Escíone, a la península de Pal·lene, a la Calcídia, es consideraven descendents dels habitants de Pel·lene, perquè en retornar de la Guerra de Troia havien naufragat en aquells indrets i s'hi havien establert.[2]
Al començament de la guerra del Peloponès va ser la sola ciutat d'Acaia que es va posar al costat d'Esparta, encara que les altres (menys Patres) la van seguir. En temps d'Alexandre el Gran, quan es va haver dissolt la Lliga Aquea, va sorgir un ciutadà destacat, de nom Queró (un conegut atleta), que va prendre la tirania de la ciutat precisament amb l'ajuda d'Alexandre. En èpoques posteriors, restablerta la Lliga, va ser ocupada diverses vegades per les parts en conflicte, segons Polibi i Plutarc.[2]
Pausànies, que va visitar la ciutat, descriu un temple d'Atena de gran magnificència, on diu que hi havia una estàtua de la deessa obra de Fídies. Hi havia també un temple de Dionís Làmpteros, i en honor seu se celebraven uns festivals, les Lamptèries (Λαμπτήρια). Un altre temple, el d'Apol·lo Teòxenos, també acollia un festival, la Teoxènia. També parla d'altres edificis públics, com el gimnàs. A uns 60 estadis de la ciutat hi havia el Misèon (Μύσαιον), un temple dedicat a Demèter on se celebrava el conegut festival en el seu honor anomenat Mísia, i prop seu un temple dedicat a Asclepi anomenat Ciros (Κῦρος 'poderós'). En aquests dos temples hi havia fonts abundants.[2]
El port de Pel·lene es deia Aristonautes (Ἀριστοναῦται), i estava situat a uns 60 estadis de la ciutat. Suposadament els argonautes hi van desembarcar en el curs del seu viatge. A l'est del port hi havia una fortalesa anomenada Oluros (Ὄλουρος). Hi havia també una altra fortalesa prop del port de nom Gonoessa, a la qual Homer dona l'epítet de αἰπεινή 'inaccessible'. Pausànies diu que el nom correcte d'aquesta fortalesa era Donussa (Δονοῦσσα), i en el seu temps pertanyia a Sició, però abans havia estat de Pel·lene.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1334. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Smith, William (ed.). «Pellene». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 desembre 2020].