Perdiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «perdiu (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuPerdiu
Alectoris rufa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes20,1 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura48 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries12 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22678711 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes
FamíliaPhasianidae
GènereAlectoris
EspècieAlectoris rufa Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La perdiu[1] o perdiu roja[2] i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae). Els polls de perdiu són els perdigons o perdigots o perdigalls al Rosselló; la perdiu jove és la perdigana; perdiganya, perdigalla o el perdigó; la perdiu mascle és perdigot, perdigó o perdigàs.[3][cal citació]

El mascle de la perdiu sovint era posat de reclam o enze per a la caça de ses semblants.

Morfologia[modifica]

La perdiu és un ocell de fins a 35 cm, ales i cua curtes, amb plomes a les parts superiors de color gris rogenc, galtes i gola blanques limitades per una franja negra, amb potes i el bec vermells.

Hi ha dos tipus de perdius, les de granja i les salvatges. Les salvatges se sostenen molt de temps i volen a una velocitat molt ràpida, però fa molt de soroll. També es destrien perquè tenen les potes vermelles. Les de granja tenen les potes més roses i no volen tan rabent. A més a més, fan volades de curta distància, al contrari de les salvatges.

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un ocell propi de llocs oberts més aviat secs i de conreus de cereals. Viu a la península Ibèrica, al sud de França, al nord-oest d'Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears (excepte a Formentera).

Costums[modifica]

És sedentari i gregari, grups familiars, que vola de forma sorollosa i incapaç de fer percursos llargs. Fa una posta d'uns 20 ous en nius a terra i les cries (perdigons) mengen insectes mentre els adults s'alimenten de gra.

Referències[modifica]