Pere Torroella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1420 (Gregorià)  la Bisbal d'Empordà |
| Mort | 1492 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Gènere | Poesia |
Pere Torroella (la Bisbal d'Empordà, 1420 (Gregorià) - 1492) va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.[1][2] És autor de poesia i prosa tant en català com en castellà.
Biografia[modifica]
Nascut en el si d'una família de la baixa noblesa empordanesa, el 1436 va ingressar a la cort de Joan de Navarra (que després va esdevenir Joan II d'Aragó), a qui va servir com a escuder i coper tant en la guerra de Castella com a la cort de Navarra, on també va servir Carles de Viana i l'altre fill del rei Joan, de nom també Joan.
A finals de 1450 es va traslladar a Nàpols al costat de Joan d'Aragó, fill bastard de Joan de Navarra. Va romandre allí fins a la mort del rei Alfons el Magnànim el 1458. Durant aquests anys va fer amistat amb humanistes com Giovanni Pontano, i va exercir de majordom del príncep bastard.
El 1458, després de la mort del rei Alfons i l'ascens al tron del seu germà Joan, Pere Torroella es va traslladar a Saragossa i a Barcelona com a emissari de Carles de Viana, a qui va servir fins a la seva mort, el 1461. Un any després, el 1462, va esclatar la Guerra Civil Catalana (que va enfrontar diversos sectors socials i també la Diputació i el monarca), i Torroella va lluitar en els primers anys al costat de la Diputació. El 1464 es va passar al bàndol reialista, en el qual va restar fins a l'acabament de la guerra, el 1472.
Des de 1472 fins a la seva mort (esdevinguda probablement el 1492), Pere Torroella va exercir de conseller de Joan II a Barcelona, però després de la mort del rei, el 1479, es va retirar als seus dominis de l'Empordà, on va morir en companyia de la seva esposa, Violant de Llebià, i del seu fill Diomedes.
Obra literària[modifica]
Pere Torroella és autor d'obres literàries en català i en castellà. En la primera llengua va compondre quatre lais,[3] cançons a l'estil d'Ausiàs March, un sonet (el primer documentat en llengua catalana)[4] i un ambiciós poema col·lectiu que comença amb el vers Tant mon voler. En castellà, és autor de decires amorosos, cançons i escampeus.
Igualment, va mantenir un intens intercanvi epistolar amb influents personalitats de les corts catalanoaragonesa i napolitana, com Francesc Ferrer, Hugo de Urríes, Bernat Hug de Rocabertí i Pedro de Urrea. Va escriure, finalment, diverses obres en prosa d'un elevat interès històric i literari, com la Complanta per la mort d'Agnès de Clèveris (1448), la Consolatoria per la mort de mossèn Martí d'Ansa (1451) i el Raonament en indefensió de les dones, on l'autor s'excusa per haver compost les famoses cobles del Maldezir de mujeres.
Torroella va ser una figura central en les corts catalanoaragonesa i napolitana de l'època, i la seva obra literària va aconseguir gran difusió i estima, com mostren els seus epistolaris i els autors que van decidir imitar els seus versos. Va ser, d'altra banda, un poeta sensible a les novetats líriques del moment. Va assimilar els aspectes més superficials de la poesia d'Ausiàs March, va conèixer i admirar els versos de Petrarca, va llegir amb fruïció la lírica francesa (especialment Otó de Grandson i Guillaume de Machaut), i va imitar amb destresa la poesia musical de Jordi de Sant Jordi i Martí Garcia. No sempre la seva gran cultura es va veure reflectida en la qualitat de les seves obres, que presenten, però, un indubtable interès per a la història de la literatura.
Bibliografia[modifica]
- Pere Bach i Rita, The Works of Pere Torroella, A Catalan Writer of the Fifteenth Century, Nova York, 1930.
- Robert Archer, ed., Pere Torroella, Obra completa, Rubbettino, 2004.
- Francisco J. Rodríguez Risquete, ed., Pere Torroella, Obra completa, Barcino (Els Nostres Clàssics), Barcelona, 2011, 2 vols.
- Francisco J. Rodríguez Risquete, «Pere Torroella i les corts dels infants d'Aragó al segle XV», Llengua & Literatura, 2001.
Enllaços externs[modifica]
- F. J. Rodríguez Risquete, «Pere Torroella i les corts dels infants d'Aragó al segle XV»[Enllaç no actiu], Llengua & Literatura, 13 (2002)
- F. J. Rodríguez Risquete, «Del cercle literari del Príncep de Viana i unes poesies satíriques del Cançoner de Saragossa», Estudi General, 22 (2002)
- Poesia catalana de Pere Torroella
- Pere Torroella, a Biografías y vidas
Referències[modifica]
- ↑ «Pere Torroella». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ressenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans. Barcelona: A. Verdaguer, 1865, p. 199-200.
- ↑ Figueras, Josep Romeu i. Lectura de textos medievals i renaixentistes. Universitat de València, 1994, p. 144. ISBN 978-84-7826-499-5.
- ↑ «sonet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].