Pergamí
El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra[1] polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. La pell segueix un procés d'eliminació del pèl, adobat i estirament per tal d'aconseguir les làmines amb les quals s'elaboraven els llibres o els rotlles a l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana. Fou el principal material sobre el que s'elaboraven documents a l'Europa Occidental fins a l'arribada i popularització del paper. Era una matèria sòlida i flexible que permetia esborrar rascant fàcilment el que hi havia escrit per poder reutilitzar-ho, el que s'anomena palimpsest.
L'origen del seu nom és la ciutat de Pèrgam,[2] on hi havia una gran producció de qualitat d'aquest material. La tradició recollida per Plini a la Història Natural (xiii.21), segons un relat atribuït a Varró diu que el pergamí fou introduït a Pèrgam sota patronatge d'Èumenes II, ja que Ptolemeu V havia limitat les exportacions de papir cap a aquell país per temença que la biblioteca d'aquesta ciutat rivalitzés amb la Biblioteca d'Alexandria.[3]
Segons afirma un còdex de la ciutat de Lucca[3] del segle viii, l'elaboració consistia a posar les pells en calç viva durant tres dies, després s'esbandia amb aigua i es rascaven les dues cares per a retirar les restes de pèls i carn que encara hi restessin adherides. Un cop sec es solia tenyir i l'escriba, un cop l'adquiria, el tallava a la mida adequada i l'acaba de polir i reparar els defectes.[4]
Durant l'edat mitjana és el suport més utilitzat a tota Europa fins que el paper li roba la importància, ja que és molt més barat i fàcil de produir.[5]
Procés de creació[modifica]
Es confeccionava amb les pells de diferents animals joves, ja que facilita el procés de creació. És anomenat pergamí verge, a partir d'animals nounats. Només s'utilitza la dermis i més concretament, la flor.[6]
Les pells es preparaven en una barreja d'aigua i calç durant uns dies, després, mitjançant un ganivet molt afilat (rasorius) s'eliminava el greix i el pèl, i es polia amb pedra tosca. A continuació, es tornava a rentar per tal d'eliminar totalment la calç i es posava a assecar i es tensaven en un bastidor.[7]
Després es tallaven per retirar la pell sobrant i fer els folis, intentant que les dues cares del pergamí quedessin iguals, ja que la part de la carn és molt més blanca que la del pèl.[8]
Finalment, es tractava amb una barreja de guix i altres substàncies per tal de crear la imprimació i s'hi pogués escriure.[9]
Treballs relacionats[modifica]
- El copista: és la persona que s'encarrega d'escriure un llibre a mà. Deixava espais en blanc on anaven les imatges i dibuixos. S'intentava aprofitar el màxim de pergamí possible. Amb un origen egipci, on era un ofici molt valorat.[10]
- L'il·luminador: persona encarregada de decorar el pergamí mitjançant dibuixos, caplletres, miniatures, lletres decorades, etc.
- L'enquadernador: persona que cosia o enganxava diversos plecs o quaderns de text o fulles i posava cobertes, amb els objectius de conservar, de fer més fàcil la seva utilització i tenir una presència artística.[11]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Pergamí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ I una altra entrada denominada «Pergamí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Papers del Montgrí. Any: 1984 Núm. 3: Els pergamins municipals
- ↑ , ISBN 970-10-2672-1
- ↑ «El pergamí». Octavi Aluja, 2008. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ Arnall Juan, Ma. Josefa (María Josefa). El llibre manuscrit. 1. ed. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 2002. ISBN 8483383160.
- ↑ «Pergamino» (en español). [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «Tinta sobre piel:la elaboración del pergamino en la Edad Media» (en español). Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «LA ELABORACIÓN DE UN CÓDICE» (en español). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ «Caligrafía» (en español). Octavi Aluja, 2008. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «Historia de la encuadernación» (en español). [Consulta: 22 octubre 2015].
