Picea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPicea Modifica el valor a Wikidata

Picea abies
Dades
Font defusta de Picea Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
SubfamíliaPiceoideae
GènerePicea Modifica el valor a Wikidata
A.Dietr., 1824
Tipus taxonòmicPicea abies Modifica el valor a Wikidata
Fulles de Picea pungens
Picea mariana
Pinya de Picea sitchensis

Picea és un gènere de coníferes de la família Pinaceae. Té unes 35 espècies.[1] És un gènere originari de la part nord de la zona de clima temperat i del bosc boreal o taigà. Els arbres normalment arriben a fer uns 40 m d'alt, però poden arribar als 60 m i en el cas de l'espècie Picea sitchensis als 95 metres. No hi ha cap espècie de Picea que sigui autòctona dels Països Catalans.[2][3]

Noms comuns[modifica]

Les diverses espècies de Picea reben el nom comú de pícea (com la pícea d'orient o la pícea de Sèrbia) o avet (com l'avet roig o l'avet de l'Himàlaia).[4]

Característiques[modifica]

Sovint es confonen les pícees amb els avets del gènere Abies perquè tenen formes similars. Per a distingir-los de forma visual, s'ha de tenir en compte que les pinyes de les pícees pengen de les branques cap per avall (s'alcen erectes sobre les branques en Abies) i les branques de les pícees adopten una disposició verticil·lada al voltant del tronc i que les fulles s'insereixen en les branques de forma aïllada i en espiral. Cada fulla té a la base una mena d'estructura com si fos un coixinet, anomenat pulvinus. Les fulles cauen quan tenen de 4 a 10 anys i aleshores romanen els pulvinus a les branques cosa que els dona un aspecte rugós que no tenen les branques dels avets, ni altres gèneres relacionats.

Taxonomia[modifica]

Tradicionalment s'havia establert una agrupació de les espècies del gènere Picea en funció de la forma de les fulles i de les pinyes, però les anàlisis filogenètiques del 2006 basades en l'ADN van demostrat que era artificial. Es va establir l'origen a Amèrica del Nord i la seva dispersió a través de l'estret de Bering, es va trobar que Picea breweriana i Picea sitchensis ocupaven una posició basal i es va determinar una nova divisió en tres clades.[5] Estudis més recents confirmen l'origen a Amèrica del Nord i la seva dispersió a través de l'estret de Bering i suggereixen vuit clades.[6]

Espècies[modifica]

Dins del gènere Picea es reconeixen les 37 espècies següents:[7]

Híbrids[modifica]

S'han descrit els següents híbrids:[7]

  • Picea × albertiana S.Br.
  • Picea × fennica (Regel) Kom.
  • Picea × lutzii Little
  • Picea × notha Rehder

Història taxonòmica[modifica]

La taxonomia clàssica havia agrupat les espècies d'aquest gènere en tres grups i alguns subgrups en funció de la forma de les fulles i pinyes.

  • Secció 1 Picea: Pinyes amb esquames gruixudes; fulles de secció quadrangular.
    • 1a: Pinyes amb (majoritàriament) esquames punxegudes; fulles no esmolades o una mica punxegudes.
    • 1b: Pinyes amb esquames llises i arrodonides; fulles no esmolades o una mica punxegudes.
    • 1c: Pinyes amb esquames suaus; fulles molt punxegudes.
  • Secció 2 Omorika: Pinyes amb esquames ondulades i suaus aplanades.
    • 2a: Pinyes amb esquames arrodonides de secció aplanada blanques per sota.
    • 2b: Pinyes generalment amb esquames ondulades i suament de secció aplanada.
  • Secció 3 Casicta: Pinyes amb esquames molt primes i ondulades.

Usos[modifica]

Són molt usats per a fer paper, en jardineria com a arbres ornamentals i com els genuïns arbres de Nadal.

La seva fusta és tova i lleugera s'ha fet servir per a construir instruments musicals de fusta com la guitarra i el violí. Per la seva lleugeresa l'avió dels germans Wright, que van fer el primer vol amb motor, estava fet de fusta de pícea.

Els indígenes nord-americans havien utilitzat les arrels d'algunes espècies d'aquest gènere per a fer-ne cistells i (amb escorça de bedoll) per a fer canoes. De la resina se'n van fer els primers xiclets. La ingestió de fulles de pícea proporciona prou vitamina C per a evitar l'escorbut, malaltia que ocorre en les dietes basades quasi exclusivament en la carn, com era la dieta d'alguns pobles amerindis.

Referències[modifica]

  1. «Picea - The Gymnosperm Database». [Consulta: 6 març 2023].
  2. «Herbari Virtual del Mediterrani Occidental». [Consulta: 7 març 2023].
  3. «Picea abies subsp. abies | Flora Catalana». [Consulta: 7 març 2023].
  4. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 6 març 2023].
  5. Ran, Wei i Wang, 2006, p. 405.
  6. Shao et alii, 2019, p. 4.
  7. 7,0 7,1 «Picea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 juny 2023].

Bibliografia[modifica]

Implications for phylogeographical studies using cytoplasmic haplotypes]» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 41, núm. 2, 22-01-2006, pàg. 405–419. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2012. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.05.039 [Consulta: 16 juny 2023].

  • Shao, Cheng-Cheng; Shen, Ting-Ting; Jina, Wei-Tao; Mao, Han-Jie; Ran, Jin-Hua; Wanga, Xiao-Quan «Phylotranscriptomics resolves interspecific relationships and indicates multiple historical out-of-North America dispersals through the Bering Land Bridge for the genus Picea (Pinaceae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 141, Desembre 2019, pàg. 1-12. DOI: 10.1016/j.ympev.2019.106610.

Enllaços externs[modifica]