Providencialisme

El providencialisme és la creença segons la qual la voluntat de Déu és evident en cada esdeveniment. Pot, a més a més, ser descrit com la convicció que el poder de Déu (o Divina providència), és tan completa que l'home no pot igualar la potència divina, ni comprendre la integritat del seu projecte. Un altre aspecte del providencialisme és la convicció que el pla de Déu sobrepassa tot control humà, i que, de vegades, allò es pot expressar per esdeveniments aparentment nefastos sobrevenint a bones persones. Pot igualment ser comprès com la convicció que, tot el que sobrevé, ho és per al més gran bé.

El providencialisme va ser objecte de nombroses discussions en els cercles europeus que intentaven justificar l'imperialisme, al segle xix, atès que els sofriments causats per la conquesta europea era justificat pels motius de la persecució del pla de Déu i de la difusió del cristianisme als països llunyans.^[1]^[2]^[3]

Notes i referències[modifica]

↑ Bover, pàg. 47
↑ Winship, Michael P. Seers of God: Puritan Providentialism in the Restoration and Early Enlightenment. Johns Hopkins University Press, 2000. ISBN 0801863767.
↑ Alexandra Walsham «"'The Fatall Vesper': Providentialism and Anti-Popery in Late Jacobean London"». Past and Present, 144, agost 1994.

Bibliografia[modifica]

Luc-Pierre Riche-Gardon, Providentialisme: Science générale, révélation directe par les lois vives. Constitutives de tous les êtres: philosophie et christianisme rationnels, ou religion positive universelle, Paris: J. Cherbuliez 1854. OCLC 230766693(francès)
Pascal Bouvier, Millénarisme, messianisme, fondamentalisme, permanence d'un imaginaire politique, Paris : Harmattan, 2008 (francès) ISBN 9782296049642

[1] Bover, pàg. 47

[prov-2] Winship, Michael P. Seers of God: Puritan Providentialism in the Restoration and Early Enlightenment. Johns Hopkins University Press, 2000. ISBN 0801863767.

[popery-3] Alexandra Walsham «"'The Fatall Vesper': Providentialism and Anti-Popery in Late Jacobean London"». Past and Present, 144, agost 1994.

[1]

[2]

[3]

Teoria de la història
Temes	Antiquari Crònica Llegenda de la punyalada per l'esquena Final de la història Gran divergència Història dels grans homes Historicitat Historiografia Meta-història Règim d'historicitat Scriptorium Teoria de la història cíclica
Conceptes	Excepcionalisme estatunidenc Llarga durada Materialisme històric Presentisme Translatio imperii
Perspectives	Cliometria Escola dels Annales Historicisme Microhistòria Nova Història Revisionisme històric Providencialisme Fatalisme Història social Història evenemencial Necessitarisme
Persones	Arnaldo Momigliano Benedetto Croce Carlo Ginzburg François Hartog Frank Ankersmit Georg Gottfried Gervinus Hayden White Johan Huizinga Johann Gustav Droysen Jörn Rüsen José Honório Rodrigues Manoel Luiz Salgado Guimarães Michel de Certeau Paul Ricoeur Reinhart Koselleck Robin George Collingwood William Dray
Disciplines relacionades	Història comparativa Història cultural Història de les idees Història de les mentalitats Història del temps present Història dels conceptes Història intel·lectual Història global Historiografia digital Teoria de la història