Quetògnats
Chaetognatha  | |
|---|---|
 Spadella cephaloptera | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chaetognatha Claus i Grobben, 1905 |
| Classes | |
Els quetògnats (Chaetognatha) són un embrancament animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplàncton en tot el globus. Semblen tenir més afinitat per aigües càlides.[1] Els quetògnats solen ser transparents i tenir forma de torpede, i tenen estructures més opaques en el cap. Fan entre 3 i 12 cm. Se n'han llistat unes 100 espècies agrupades en 15 gèneres, però no presenten una diversitat gaire alta i el nombre d'individus no és clar.
Característiques[modifica]
Els quetògnats són transparents o translúcids i estan recoberts d'una cutícula. Presenten aletes i un parell d'espines quitinoses a cada costat del cap per a la caça, que guarden en una caputxa quan neden. Tenen un cap, un tronc i una cua diferenciats; són hermafrodites i s'han descrit espècies productores de neurotoxines per atrapar preses. Neden propulsant-se amb la cua i estabilitzant-se amb les aletes.
Tot i tenir una boca amb una o dues fileres de dents, ulls compostos i sistema nerviós, estan mancats d'aparell respiratori, circulatori o excretor. Mouen el material per dins del cos amb cilis i l'excreció la duen a terme a través de la pell.
Relacions filogenètiques[modifica]
Els quetògnats s'ha classificat tradicionalment com a deuteròstoms per les seves característiques en el desenvolupament embrionari, malgrat tenir certes similituds amb el dels nematodes,[2] i la seva posició en l'arbre dels bilaterals va ser sempre incerta. Lynn Margulis i K. V. Schwartz els van incloure dins els deuteròstoms en la seva classificació de 5 regnes.[3] No obstant, les anàlisi moleculars els associen amb els protòstoms, i Thomas Cavalier-Smith els va incloure en aquest grup en la seva teoria dels 6 regnes,[4] i sembla que ocuparien una posició basal dentro de los protóstomos.[5] Més recentment es va proposar clasificar-los dins els Gnathifera perquè unas estructures presentes en la zona oral podrien ser homòlogues a les dels altres integrants d'aquest clade.[6] Estudis moleculars recents semblen confirmar-ho; alguns els situen en posició basal, mientre que d'altres els ubiquen en una politomía amb Gnathostomulida.[7][8] No obnstant, és possible que la posició basal dels quetògnats sigui un artefacte degut a la atracció de branques llargues.
Alguns autors els relacionen amb els conodonts, que al seu torn estan relacionats amb els vertebrats, i més concretament amb els protoconodonts, que actualment es consideren quetògnats i que es coneixen només per algunes dents.[9]
Registre fòssil[modifica]
Quasi no hi ha registre fòssil, però es creu que varen aparèixer en el Cambrià. S'han trobat espines fossilitzades seves datades a l'acabament de l'era paleozoica. Existeixen fòssils de cossos complets, encara no gaire ben descrits, de mitjans del Cambrià a Burgess Shale a la Columbia Britànica, i del Cambrià inferior en els esquists de Maotianshan de Yunnan, a la Xina.
Referències[modifica]
- ↑ «Quetògnats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Karl Grobben 1908. Die systematische Einteilung1 des Tierreiches.
- ↑ Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Margulis and Schwartz Arxivat 2005-11-27 a Wayback Machine. (select Margulis & Schwartz in 'Classification by') consulta 25/11/2006
- ↑ Cavalier-Smith, T. 2004. Only six kingdoms of life. Proc. R. Soc. Lond. B 271: 1251-1262. (pdf aquí).
- ↑ Thomas Hankeln et al. 2004, Phylogeny of platyzoan taxa based on molecular data. Deep Metazoan Phylogeny: The Backbone of the Tree of Life, Chapter: 7, Publisher: Walter de Gruyter GmbH, Editors: J. Wolfgang Wägele, Thomas Bartolomaeus, pp.105-125
- ↑ Bilateral Jaw Elements in Amiskwia sagittiformis Bridge the Morphological Gap between Gnathiferans and Chaetognaths. (2019). Current Biology, 29(5), 881–888.e1
- ↑ Marlétaz, Ferdinand; Peijnenburg, Katja T. C. A.; Goto, Taichiro; Satoh, Noriyuki; Rokhsar, Daniel S. «A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans». Current Biology, 29, 2, 2019, pàg. 312–318.e3. DOI: 10.1016/j.cub.2018.11.042.
- ↑ Revisiting metazoan phylogeny with genomic sampling of all phyla
- ↑ Protohertzina anabarica Missarzhevsky, 1973
Enllaços externs[modifica]
- Friday chaetognath blogging.
- Chaetognatha of the World Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine..
- ^ Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Cavalier-Jones Arxivat 2005-11-27 a Wayback Machine..
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quetògnats |