Quinoa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuQuinoa
Chenopodium quinoa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dequinoa i oli de quinoa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
TribuAtripliceae
GènereChenopodium
EspècieChenopodium quinoa Modifica el valor a Wikidata
Willd., 1798

La quinoa (Chenopodium quinoa) és una planta del gènere Chenopodium, de la família de les amarantàcies, conreada principalment per la seva llavor comestible.[1] Es considera que és un pseudocereal, és a dir, no pertany a la família de les gramínies -on estan situats els cereals-, però gràcies al seu alt contingut en midó el seu ús és el d'un cereal. La quinoa en realitat és una nou petita, d'uns 2 mil·límetres, i, per tant, en sentit estricte, és un fruit sec. És una gran font de carbohidrats

Origen[modifica]

Una cullerada de llavor de quinoa

El seu origen és a la regió andina d'Amèrica on durant 6.000 anys va ser una espècie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro. El nom prové de la llengua quítxua.

Per a la civilització Inca era una planta conreada sagrada coneguda com a chisaya mama o «la mare de tots els grans», però als conqueridors espanyols aquesta veneració els va semblar una burla sacrílega del sagrament de la Comunió cristiana i van bandejar el seu conreu.

Es pot conrear als Andes i l'altiplà andí fins a una alçada de 4.000 metres. L'alt contingut en saponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu.

Valor nutritiu[modifica]

Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les Nacions Unides el considera un superconreu per l'alt contingut en proteïna que té (12-18%). A més, conté tots els aminoàcids essencials de manera equilibrada (el blat i l'arròs, en canvi, són baixos en lisina). És rica en fibra dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més, no té gluten i és fàcil de digerir.

A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs. La FAO va declarar l'any 2013 Any Internacional de la Quinoa.[2]

Referències[modifica]

  1. «quinoa». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «Any Internacional de la Quinoa». [Consulta: 4 agost 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Pulvento C, Riccardi M, Lavini A, d'Andria R, Iafelice G, Marconi E «Field Trial Evaluation of Two Chenopodium quinoa Genotypes Grown Under Rain-Fed Conditions in a Typical Mediterranean Environment in South Italy». Journal of Agronomy and Crop Science, 196, 6, 2010, pàg. 407-411. DOI: 10.1111/j.1439-037X.2010.00431.x.
  • Walter Aufhammer: Pseudogetreidearten - Buchweizen, Reismelde und Amarant. Herkunft, Nutzung und Anbau. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-3189-7.
  • S. Geerts, D. Raes «Deficit irrigation as an on-farm strategy to maximize crop water productivity in dry areas». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1275–1284. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.04.009.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Vacher, R. Mamani, J. Mendoza, R. Huanca, B. Morales, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada «Introducing deficit irrigation to stablize yields of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.)». European Journal of Agronomy, 28, 2008, pàg. 427–436. DOI: 10.1016/j.eja.2007.11.008.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Mendoza, R. Huanca «Indicators to quantify the flexible phenology of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in response to drought stress». Field Crops Research, 108, 2008, pàg. 150-156. DOI: 10.1016/j.fcr.2008.04.008.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, O. Condori, J. Mamani, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada, J. Vacher «Could deficit irrigation be a sustainable practice for quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in the Southern Bolivian Altiplano?». Agric. Water Manage, 95, 2008, pàg. 909–917. DOI: 10.1016/j.agwat.2008.02.012.
  • Geerts S., Raes D., Garcia M., Taboada C., Miranda R., Cusicanqui J., Mhizha T., Vacher J. «Modeling the potential for closing quinoa yield gaps under varying water availability in the Bolivian Altiplano.». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1652-1658. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.06.020.
  • Geerts S., Raes D., Garcia M., Miranda R., Cusicanqui J., Taboada C., Mendoza J., Huanca R., Mamani A., Condori O., Mamani J., Morales B., Osco V., Steduto P. «Simulating Yield Response of Quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) to Water Availability with AquaCrop.». Agron. J., 101, 2009, pàg. 499-508. DOI: 10.2134/agronj2008.0137s.
  • Lisl Werr: Das große Quinoa-Kochbuch. 2. Auflage. Verlag Michaels, Peiting 1998, ISBN 3-925051-49-X.
  • AquaCrop. The new crop water productivity model from FAO

Enllaços externs[modifica]