Richard Trevithick

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRichard Trevithick

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1771 Modifica el valor a Wikidata
Tregajorran (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1833 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Dartford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaKent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, enginyer, enginyer ferroviari, enginyer de mines, inventor, locomotive designer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJane Harvey (en) Tradueix (1797–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancis Trevithick, Richard Trevithick (en) Tradueix, Ann Trevithick (en) Tradueix, Frederick Trevithick (en) Tradueix, John Harvey Trevithick (en) Tradueix, Elizabeth Harvey Trevithick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRichard Trevithick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Ann Teague (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJohn Harvey (en) Tradueix (sogre)
Andrew Vivian (en) Tradueix () Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9898 Modifica el valor a Wikidata

Richard Trevithick (Illogan, Cornualla (Gran Bretanya), 13 d'abril de 1771 - Dartford, Kent, 22 d'abril de 1833)[1] fou un inventor anglès.

Va néixer a Illogan, Cornualla (Gran Bretanya), el 1771. De petit estava més interessat en esports que en l'escola i destacava per la seva força i alçada.

Trevithick va començar a treballar amb el seu pare a les mines on de seguida va demostrar ser bon enginyer i va fer algunes millores en els aparells de la mina.

Trevithick també va començar a experimentar amb la idea de construir una locomotora de vapor. Al principi va fer algun projecte petit, on posava metall molt calent a la caldera i aquesta aconseguia la pressió per generar una mica de moviment del tren.

El 1801 va aconseguir construir a Camborne una locomotora de carretera[2] que podia portar 8 persones, es va fer famosa amb el nom de “Puffinng Devil” (Diable que fa pufs). Aquesta locomotora però només podia fer petits trajectes a causa de la impossibilitat de produir vapor.

Després de tots els problemes Travithick va viatjar a Londres, on construeix el London Steam Carriage per 10 passatgers,[2] i va ser criticat per James Watt, que denunciava les seves investigacions com a molt perilloses i amb alt risc d'explosió. Això va fer que des del govern se li prohibissin les investigacions.

Finalment però, va trobar inversors i va poder seguir investigant, el 1804, va construir la primera locomotora de la història que corria satisfactòriament per carrils,[3] aquesta locomotora ja complia amb el disseny bàsic de totes les locomotores de vapor, s'anomenava “Penydarren” funcionava amb un pistó, podia portar 10 tones i 70 homes feia un trajecte de 14,5 km i arribava a la velocitat de 8 km/h. Aquesta locomotora només va fer 3 viatges, ja que cada vegada el seu alt pes trencava les vies, això li va fer perdre els inversors.

Finalment, després de més intents fallats a causa del descarrilament de les locomotores (el més important va ser la locomotora “catch me who can” amb la qual va crear un circ a la plaça Euston de Londres, que també va haver de tancar a causa del descarrilament del tren) va treballar a l'Amèrica del sud d'enginyer i propietari de mines.

Va morir en l'extrema pobresa el 22 d'abril de 1833 a Bull in, Dartford, Anglaterra tot i el reconeixement com a font d'inspiració d'inventors com George Stephenson.

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Trevithick, Richard». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 236. ISBN 8429270043. 
  2. 2,0 2,1 C.D. Buchanan. «1». A: Mixed Blessing: The Motor in Britain (en anglès). Leonard Hill, 1958. 
  3. Hodge, James. Richard Trevithick (en anglès). Osprey Publishing, 2008, p.21. ISBN 0852631774. [Enllaç no actiu]