Sabatai Seví
  | |
| Nom original | (he) שַׁבְּתַי צְבִי |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r agost 1626 Esmirna |
| Mort | 17 setembre 1676 (50 anys) Ulcinj |
| Dades personals | |
| Religió | Islam, judaisme, Dönme i càbala |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | místic, rabí |
Sabatai Seví (hebreu: שַׁבְּתַי צְבִי) (Esmirna, 1 d'agost de 1626 - Ulcinj, 17 de setembre de 1676) fou un rabí jueu que afirmà ser el Messies. Un cabalista d'origen romaniota,[1] Zevi, que va estar actiu a tot l'Imperi Otomà, va afirmar que era l'esperat Messies jueu. Va ser el fundador del moviment sabateà, els seguidors del qual van ser coneguts posteriorment com a "conversos" de Dönmeh o criptojueus.[2]
El febrer de 1666, en arribar a Constantinoble, Sabbatai va ser empresonat per ordre del gran visir Köprülüzade Fazıl Ahmed Pasha; el setembre d'aquell mateix any, després de ser traslladat de diferents presons de la capital a Adrianòpolis (seu de la cort imperial) per a un judici sobre acusacions de foment de sedició, Sabbatai va ser donat pel Gran Visir, en nom del sultà de l'Imperi Otomà., Mehmed IV, l'opció d'enfrontar-se a la mort per algun tipus de calvari o de convertir-se a l'islam. Sabbatai sembla haver escollit aquest últim posant-se a partir d'aleshores un turbant. Aleshores també va ser recompensat pels caps de l'estat otomà amb una generosa pensió pel seu compliment dels seus plans polítics i religiosos.[3]
Alguns dels seus seguidors també es van convertir a l'Islam, unes 300 famílies que eren conegudes com Dönmeh, "conversos".[4] Posteriorment, va ser desterrat dues vegades pels otomans, primer a Constantinoble i, quan va ser descobert cantant salms amb els jueus, a una petita ciutat coneguda avui com Ulcinj a l'actual Montenegro. Més tard va morir aïllat.[5][6]
Fou expulsat d'Esmirna cap a 1651, i vagà molts anys per Grècia, Tràcia, Palestina i Egipte. El 1665 cercant una cura per la seva ànima turmentada es presentà al carismàtic Nathan de Gaza que el convencé que en realitat era el Messies. A partir d'aleshores es manifestà com tal i aviat guanyà un fervent suport a Palestina i entre els jueus de la diàspora. Empresonat per les autoritats otomans el 1666, es convertí a l'islam par escapar de l'execució. Morí exiliat a Ulcinj (en l'actualitat Montenegro). Els esdeveniments de la seva vida foren interpretats segons els criteris de la Càbala per Nathan i altres. El seu moviment persistí fins al segle xix.
Part de la seva vida va ser novel·lada pel premi Nobel Isaac Bashevis Singer a la novel·la Satan a Goray.
Referències[modifica]
- ↑ Goldish, M. Jewish Questions: Responsa on Sephardic Life in the Early Modern Period, esp. p. Introduction XXXI, 2008 (The author describes him as a Romaniote Jew)
- ↑ Rifa N. Bali (2008), pp. 91-92
- ↑ Scholem, op cit., pp. 678–681; Scholem, Gershom. "Shabbetai Zevi." Encyclopaedia Judaica, pp. 348–350
- ↑ «The Other Secret Jews, review of Marc David Baer, The Dönme: Jewish Converts, Muslim Revolutionaries, and Secular Turks», 15-02-2010. [Consulta: 20 febrer 2010].
- ↑ Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania. Rowman & Littlefield, 2010, p. 411. ISBN 978-0-8108-6188-6.
- ↑ Aquest article conté fragments pertanyents a la Jewish Encyclopedia de 1901-1906 (article « SHABBETHAI ẒEBI B. MORDECAI » per Kaufmann Kohler & Henry Malter), una obra que es troba ja en el domini públic.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabatai Seví |