Sami septentrional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSami septentrional
sámegiella
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsvora 15.000 i 25.000
Parlants nadius20.000 Modifica el valor a Wikidata (2013 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquingno entre les 100 primeres
Parlat aFinnmark County Municipality (en) Tradueix, Troms County Municipality (en) Tradueix, Ofoten, Utsjoki, Sodankylä, Enontekiö, municipi de Kiruna, Municipi de Gällivare, Jokkmokk, municipi de Arjeplog, municipi de Arvidsjaur, Karesuando Municipality (en) Tradueix i Jukkasjärvi Modifica el valor a Wikidata
Oficial aNoruega Comtats de Finnmark i Troms (Noruega)
Finlàndia Enontekiö, Inari, Sodankylä i Utsjoki (Finlàndia)
Autòcton deLapònia
EstatNoruega Noruega
Suècia Suècia
Finlàndia Finlàndia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües sami
llengües sami occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, Northern Sami Braille (en) Tradueix i Northern Sami orthography (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióRuovttueatnan gielaid dutkanguovddáš
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1se
ISO 639-2sme
ISO 639-3sme Modifica el valor a Wikidata
SILLPR
Glottolognort2671 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-AAB-aa Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesme Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listsme Modifica el valor a Wikidata
UNESCO393 Modifica el valor a Wikidata
IETFse Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3282 Modifica el valor a Wikidata

El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami. Pot ser dividit en tres principals grups dialectals: sami de Torne, sami de Finnmark i sami del mar. Es parla a les zones septentrionals de Noruega, Suècia i Finlàndia. Segons la procedència de les fonts la xifra oscil·la entre els 15.000 i 25.000 parlants.

El sami septentrional usa l'alfabet llatí, i conté els següents caràcters: A/a, Á/á, B/b, C/c, Č/č, D/d, Ð/đ, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, Ŋ/ŋ, O/o, P/p, R/r, S/s, Š/š, T/t, Ŧ/ŧ, U/u, V/v, Z/z, Ž/ž. És similar a l'ortografia finesa, però la C és la fricativa alveolar sorda [ts], el caron en Č [tʃ], Š [ʃ], and Ž [ʒ] indica una articulació postalveolar, i la ratlla en Ð and Ŧ indica una articulació fricativa dental. La lletra Á denota [a] (vocal frontal) mentre que A denota la vocal posterior. Ŋ és la lletra per a la nasal velar que de vegades pot ser al·lòfon de la /n/.

També es poden trobar variants per a Č/č, Š/š i Ž/ž escrits respectivament Ć/ć, Ś/ś, Ź,ź. A vegades Á/á és escrit com a À/à.

Gramàtica[modifica]

El sami septentrional és una llengua aglutinant, amb un sistema flexional molt alt que comparteix molts aspectes amb altres llengües uralianes, com la gradació consonàntica (amb tres graus), o l'absència de gènere gramatical i d'article determinant, i la precència de postposicions. En canvi, no hi ha harmonia vocàlica. El sami septentrional és una llengua SVO.[1]

Pronoms[modifica]

Els pronoms personals i possessius tenen tres nombres -singular, plural i dual-. El dual es fa servir només quan es tracta de dues persones conegudes o que han estat mencionades abans en un text.[2] La següent taula conté els pronoms personal en nominatiu i genitiu.

  català nominatiu català genitiu
1a persona (singular) jo mun/mon mon/ma mu
2a persona (singular) tu don ton/ta du
3a persona (singular) ell/ella son son/sa su
1a persona (dual) nosaltres (dos) moai el nostre/la nostra munno
2a persona (dual) vosaltres (dos) doai el vostre/la vostra dudno
3a persona (dual) ells/elles (dos) soai el seu/la seua sudno
1a persona (plural) nosaltres mii el nostre/la nostra min
2a persona (plural) vosaltres dii el vostre/la vostra din
3a persona (plural) ells/elles sii llur sin


La taula següent mostra la declinació d'un pronom personal ell, ella en diversos casos:

  singular dual plural
nominatiu son soai sii
genetiu su sudno sin
acusatiu su sudno sin
inessiu-elatiu sus sudnos sis
il·latiu sudnje sudnuide sidjiide
comitatiu suinna sudnuin singuin
essiu sunin - -

Verbs[modifica]

Els verbs també tenen tres nombres -singular, plural i dual. La següent taula conté els verbs muitalit (contar) i bargat (treballar) en present indicatiu.

  muitalit bargat
1a persona (singular) muitalan barggan
2a persona (singular) muitalat barggat
3a persona (singular) muital(a) bargá
1a persona (dual) muitalentne barge
2a persona (dual) muitaleahppi bargabeahtti
3a persona (dual) muitaleaba bargaba
1a persona (plural) muitalit bargat
2a persona (plural) muitalehpet bargabehtet
3a persona (plural) muitalit barget

Declinació[modifica]

Hi ha 7 o 8 casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu-elatiu també anomenat locatiu, il·latiu, comitatiu i essiu.

La següent taula mostra la declinació del substantiu muorra (arbre).

  català
nominatiu arbre (subjecte) muorra
genitiu d'un arbre muora
acusatiu arbre (objecte) muora
il·latiu cap a un arbre murrii
locatiu (inessiu) a/en un arbre muoras
locatiu (elatiu) des d'un arbre muoras
comitatiu amb un arbre muorain
essiu com a arbre muorran

Referències[modifica]

  1. ↑ Hedlund, Cecilia. Larsson, Lars-Gunnar (2015) Ii dušše duoddaris! Lärobok i nordsamiska 978-91-506-2232-4; Uppsala Universitet
  2. ↑ Hedlund, Cecilia. Larsson, Lars-Gunnar (2015) Ii dušše duoddaris! Lärobok i nordsamiska 978-91-506-2232-4; Uppsala Universitet; pag. 73
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sami septentrional
Hi ha una edició en sami septentrional de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sami_septentrional&oldid=32100479»