Sassoferrato

Plantilla:Infotaula geografia políticaSassoferrato
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 25′ 39″ N, 12° 51′ 23″ E / 43.427469°N,12.856519°E / 43.427469; 12.856519
EstatItàlia
RegióMarques
Provínciaprovíncia d'Ancona Modifica el valor a Wikidata
CapitalSassoferrato Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població6.841 (2023) Modifica el valor a Wikidata (49,85 hab./km²)
Geografia
Superfície137,23 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud386 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal60041 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0732 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT042044 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI461 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.sassoferrato.an.it Modifica el valor a Wikidata

Sassoferrato és una ciutat i comune de la Província d'Ancona a la regió de Marques d'Itàlia. El 2017 tenia 7.177 habitants.

Al sud de la ciutat hi ha les ruïnes de l'antic Sentinum, a la Via Flamínia.[1] El castell del poble s'esmenta des del segle XI; la ciutat pertanyia a la Casa d'Este des de 1208, i més tard a la família Atti, convertint-se en un municipi lliure el 1460, després de l'assassinat de Luigi degli Atti.

Sassoferrato limita amb els municipis d'Arcevia, Fabriano, Genga, Serra Sant'Abbondio, Pergola (PU), Costacciaro (PG, Umbria) i Scheggia e Pascelupo (PG, Úmbria).

Entre els fills il·lustres del municipi hi ha el jurista Bàrtolo de Sassoferrato (1313–1359),[2] l'humanista Niccolò Perotti (1430–1480)[3] o el pintor barroc Giovanni Battista Salvi (1609–1685).[4]

Referències[modifica]

  1. Ronald Syme. Approaching the Roman Revolution: Papers on Republican History. OUP Oxford, 27 octubre 2016, p. 283–. ISBN 978-0-19-107975-7. 
  2. Cecil N. Sidney Woolf. Bartolus of Sassoferrato: His Position in the History of Medieval Political Thought. Cambridge University Press, 2 agost 2012, p. 2–. ISBN 978-1-108-05140-8. 
  3. Marc van der Poel. Neo-Latin Philology: Old Tradition, New Approaches. Leuven University Press, 4 juliol 2014, p. 72–. ISBN 978-90-5867-989-5. 
  4. Giuseppe Pacciarotti. La pintura barroca en Italia. Ediciones AKAL, 2000, p. 74–. ISBN 978-84-7090-376-2.