Simone Schwartz-Bart

Simone Schwartz-Bart
	;
Nom original	(fr) Simone Schwarz-Bart
Biografia
Naixement	(fr) Simone Brumant ; 1r agost 1938 (85 anys); Saintes (França)
Activitat
Ocupació	escriptora, novel·lista
Obra
	Obres destacables (1972) Pluie et vent sur Télumée Miracle (fr) ;
Família
Cònjuge	André Schwarz-Bart
Fills	Jacques Schwarz-Bart
	Premis (2017) Prix littéraire des Caraïbes (en) ; (2008) Premi Carbet de la Caraïbe et du Tout-Monde; (2006) Comanador de les Arts i les Lletres; (1973) Grand prix des lectrices de Elle (en) ;

Simone Schwartz-Bart, nascuda Brumant (Saintes, Charente Marítim 9 de desembre de 1938) és una escriptora guadalupenya. Nasqué a França, però de família originària de Guadalupe que va tornar quan ella tenia tres anys. Estudià a Pointe-à-Pitre, París i Dakar. La seva obra està impregnada d'Àfrica, del Carib i Europa. Als 18, quan encara era estudiant a París, va conèixer a algú que serà decisiuen la seva vida, André Schwarz-Bart, en el moment difícil en què estava escrivint el seu llibre Le Dernier des Justes (Premi Goncourt 1959). Va ser ell qui exhorta Simone a continuar escrivint, perquè hi va trobar el talent d'un gran autor.

Així es compondria una narració a quatre mans amb el seu marit: Un plat de porc aux bananes vertes, una història enmirallada dels exilis antillà i jueu. El 1972 escriuria sola Pluie et vent sur Télumée miracle, que encara avui és considerada una obra mestra de la literatura franco-antillana. « Un best-seller incessant i inesgotable » va dir el novel·lista Patrick Chamoiseau. Simultàniament va escriure Ti jean l'horizon el 1979.

Simone també va escriure per al teatre Ton beau capitaine, sorprenent peça en un sol acte, abans de retrobar al seu marit per a publicar una enciclopèdia de set volums, Hommage à la femme noire, en honor de les heroïnes negres absents de la historiografia oficial.

El setembre de 2006 Simone fou nomenada Comandant de l'Ordre des Arts et des Lettres. Simone també és la mare del saxofonista de jazz Jacques Schwarz-Bart.

Obres[modifica]

Narracions

Un Plat de porc aux bananes vertes (amb André Schwarz-Bart), Seuil, 1967
Pluie et vent sur Télumée Miracle, Seuil, 1972
Ti Jean l'horizon, Seuil, 1979 (El món fantàstic de Ti Jean L'horizon, traducció al català de Maria Dolors Orriols i Alberta Font.)^[1]

Teatre

Ton Beau Capitaine, Seuil, 1987.

Assaig

Hommage à la femme noire (amb André Schwarz-Bart), Éditions Consulaires, 1989, 7 vol.

Novel·les

Au fond des casseroles, Espoir et déchirements de l'âme créole, Autrement 41, 1989, pp. 174-177.
Nous n'avons pas vu passer les jours (amb Yann Plougastel). Grasset, 2019.

Referències[modifica]

↑ Carné i Masllorens, M. Elena; Bacardí, Montserrat (direcció diccionari); Godayol, Pilar (direcció diccionari). «Orriols i Monset, Maria Dolors». A: Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011. ISBN 9788497663960 [Consulta: 28 desembre 2018].

[1] Carné i Masllorens, M. Elena; Bacardí, Montserrat (direcció diccionari); Godayol, Pilar (direcció diccionari). «Orriols i Monset, Maria Dolors». A: Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011. ISBN 9788497663960 [Consulta: 28 desembre 2018].

[1]