Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar (Обтекаема система en búlgar) va ser creat per Liubomir Ivànov a l'Institut de les matemàtiques i de la informàtica en l'Acadèmia de Ciències de Bulgària el 1995 per a la Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics.[1][2][3][4] El sistema va ser adoptat oficialment pel govern en 2000[5][6] i 2006,[7][8] i es va convertir en la base de la Llei búlgara de la transliteració en 2009:[9][10]

А
A		 Б
B		 В
V		 Г
G		 Д
D		 Е
E		 Ж
ZH		 З
Z		 И
I		 Й
Y
К
K		 Л
L		 М
M		 Н
N		 О
O		 П
P		 Р
R		 С
S		 Т
T		 У
U
Ф
F		 Х
H		 Ц
TS		 Ч
CH		 Ш
SH		 Щ
SHT		 Ъ
A		 Ь
Y		 Ю
YU		 Я
YA

El Sistema directe és similar al sistema de BGN/PCGN de 1952 per a la romanització del búlgar, que és oficial als Estats Units i el Regne Unit. No obstant això, el segon sistema transcriu les lletres ciríl·liques Х, Ь i Ъ com KH, ’ (apòstrof) i Ŭ, mentre que el primer sistema utilitza H, Y i A per a aquest propòsit.[11]

Es va adoptar el sistema directe també per l'ONU el 2012,[12] i per a l'ús oficial dels EUA i el Regne Unit en 2013.[13] Ivànov suggereix utilitzar el seu acostament a la transliteració també per a altres alfabets ciríl·lic, en particular l'alfabet rus.[14]

Il·lustració[modifica]

Exemple (L'article 1r. de la Declaració Universal dels Drets Humans):
Всички хора се раждат свободни и равни

по достойнство и права. Те са надарени
с разум и съвест и следва да се отнасят
помежду си в дух на братство.

Vsichki hora se razhdat svobodni i ravni

po dostoynstvo i prava. Te sa nadareni
s razum i savest i sledva da se otnasyat
pomezhdu si v duh na bratstvo.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ L.L. Ivanov, Toponymic Guidelines for Antarctica, Antarctic Place-names Commission of Bulgaria, Sofia, 1995. (anglès)
  2. ↑ M. Gaidarska, The Current State of the Transliteration of Bulgarian Names into English in Popular Practice, Contrastive Linguistics, XXII, 1998, 112, pp. 69-84. (anglès)
  3. ↑ Andreev A., I. Derzhanski eds. Bulgarian Academy of Sciences: Institute of Mathematics and Informatics, founded 1947. Sofia: Multiprint Ltd., 2007. 64 pp. (anglès) (búlgar) ISBN 978-954-8986-27-4
  4. ↑ Inventaire des outils de romanisation. Bibliothèque et Archives Canada. Ottawa 2006. (francès)
  5. ↑ L.L. Ivanov, On the Romanization of Bulgarian and English, Contrastive Linguistics, XXVIII, 2003, 2, pp. 109-118. ISSN 0204-8701; Errata, id., XXIX, 2004, 1, p. 157. (anglès)
  6. ↑ Regulacions per a tramitar els documents búlgars d'identitat, La gaceta d'estat, Nu. 14, 2000. (búlgar)
  7. ↑ United Nations Document E/CONF.98/CRP.71. 17 agost 2007.
  8. ↑ G. Selvelli. Su alcuni aspetti ideologici dei sistemi di traslitterazione degli alfabeti cirillici nei Balcani. Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine. Studi Slavistici XII (2015). pp. 159–180. (italià)
  9. ↑ La gaceta d'estat, Nu. 19, 13 març 2009. (búlgar)
  10. ↑ L. Ivanov, D. Skordev and D. Dobrev. The New National Standard for the Romanization of Bulgarian. Mathematica Balkanica. New Series Vol. 24, 2010, Fasc. 1-2. pp.121-130. ISSN 0205-3217 (anglès)
  11. ↑ USBGN, Romanization Systems and Roman-Script Spelling Conventions, 1994, pp. 15-16. (anglès)
  12. ↑ Bulgarian. Report on the Current Status of United Nations Romanization Systems for Geographical Names. Compiled by the UNGEGN Working Group on Romanization Systems. Version 4.0, febrer 2013.
  13. ↑ Romanization System for Bulgarian: BGN/PCGN 2013 System. National Geospatial-Intelligence Agency, setembre 2014.
  14. ↑ Ivanov, L. Streamlined Romanization of Russian Cyrillic. Contrastive Linguistics. XLII (2017) No. 2. pp. 66-73. ISSN 0204-8701
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sistema_directe_de_transliteració_de_l%27alfabet_búlgar&oldid=32748354»