Solanàcies
Solanaceae  | |
|---|---|
 Brugmansia insignis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Solanum |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Distribució | |
 | |
Les solanàcies són una família de plantes[1] angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales),[2] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides,[3] amb una distribució cosmopolita.[4]
Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Salpichroa, Solanum i Mandragora.[5] Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).
Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.
Productes tan coneguts com ara els tomàquets, les patates, les albergínies, els pebrots o els bitxos, procedeixen de plantes de la família de les solanàcies.
Taxonomia[modifica]
Etimologia[modifica]
El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies".[6] L'etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.
Gèneres[modifica]
Dins d'aquesta família es reconeixen els 100 gèneres següents:[1]
- Alkekengi Mill.
- Anisodus Link ex Spreng.
- Anthocercis Labill.
- Anthotroche Endl.
- Athenaea Sendtn.
- Atrichodendron Gagnep.
- Atropa L.
- Atropanthe Pascher
- Benthamiella Speg.
- Bouchetia DC. ex Dunal
- Brachistus Miers
- Browallia L.
- Brugmansia Pers.
- Brunfelsia Plum. ex L.
- Calibrachoa Cerv.
- Calliphysalis Whitson
- Capsicophysalis (Bitter) Averett & M.Martínez
- Capsicum L.
- Cestrum L.
- Chamaesaracha (A.Gray) Benth.
- Coeloneurum Radlk.
- Combera Sandwith
- Crenidium Haegi
- Cuatresia Hunz.
- Cyphanthera Miers
- Darcyanthus Hunz. ex N.A.Harriman
- Datura L.
- Deprea Raf.
- Discopodium Hochst.
- Doselia A.Orejuela & Särkinen
- Duboisia R.Br.
- Duckeodendron Kuhlm.
- Dunalia Kunth
- Dyssochroma Miers
- Eriolarynx (Hunz.) Hunz.
- Espadaea A.Rich.
- Exodeconus Raf.
- Fabiana Ruiz & Pav.
- Goetzea Wydler
- Grammosolen Haegi
- Hawkesiophyton Hunz.
- Henoonia Griseb.
- Heteranthia Nees & Mart.
- Hunzikeria D'Arcy
- Hyoscyamus Tourn. ex L.
- Iochroma Benth.
- Jaborosa Juss.
- Jaltomata Schltdl.
- Juanulloa Ruiz & Pav.
- Latua Phil.
- Leptoglossis Benth.
- Leucophysalis Rydb.
- Lycianthes (Dunal) Hassl.
- Lycium L.
- Mandragora L.
- Markea Rich.
- Melananthus Walp.
- Merinthopodium Donn.Sm.
- Metternichia J.C.Mikan
- Nectouxia Kunth
- Nicandra Adans.
- Nicotiana L.
- Nierembergia Ruiz & Pav.
- Nolana L.
- Nothocestrum A.Gray
- Oryctes S.Watson
- Pantacantha Speg.
- Petunia Juss.
- Physalis L.
- Physochlaina G.Don
- Plowmania Hunz. & Subils
- Poortmannia Drake
- Protoschwenkia Soler.
- Przewalskia Maxim.
- Quincula Raf.
- Reyesia Clos
- Salpichroa Miers
- Salpiglossis Ruiz & Pav.
- Saracha Ruiz & Pav.
- Schizanthus Ruiz & Pav.
- Schraderanthus Averett
- Schultesianthus Hunz.
- Schwenckia L.
- Sclerophylax Miers
- Scopolia Jacq.
- Sessea Ruiz & Pav.
- Solandra Sw.
- Solanum L.
- Streptosolen Miers
- Symonanthus Haegi
- Trianaea Planch. & Linden
- Trompettia J.Dupin
- Trozelia Raf.
- Tsoala Bosser & D'Arcy
- Tubocapsicum Makino
- Tzeltalia E.Estrada & M.Martínez
- Vassobia Rusby
- Vestia Willd.
- Withania Pauquy
- Witheringia L'Hér.
Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata[7] (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum)[8][7] l'albergínia o l'albergínia (S. melongena).[9] Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.
El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.
La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).
Moltes de les solanàcies, com el tabac[10] i la petúnia,[11] s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Solanaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 19.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «SOLANACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Solanaceae (Nightshades)». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ Prohens, Jaime; Ruiz, Juan J.; Nuez, Fernando «The pepino(Solanum muricatum, Solanaceae): A “New” crop with a history» (en anglès). Economic Botany, 50, 4, 01-10-1996, pàg. 355–368. DOI: 10.1007/BF02866518. ISSN: 1874-9364.
- ↑ 7,0 7,1 Raven, Peter H.; Evert, Ray Franklin; Eichhorn, Susan E. Biología de las plantas (en castellà). Reverte, 1992, p. 482. ISBN 978-84-291-1842-1.
- ↑ Alonso Merino, Alicia «En el verano, solanáceas: el tomate». Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica, 9, 2002, pàg. 34–37. ISSN: 1576-625X.
- ↑ Araméndiz Tatis, Hermes; Cardona Ayala, Carlos; Espitia Camacho, Miguel «CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)» (en castellà). Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín, 62, 2, 2009-12, pàg. 5125–5134. ISSN: 0304-2847.
- ↑ Rushton, Paul J.; Bokowiec, Marta T. «Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae». Plant Physiology, 2008, pàg. 280-295.
- ↑ Gerats, Tom; Strommer, Judy. Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-12-11. ISBN 978-0-387-84796-2.
Bibliografia[modifica]
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
