Stichometria de Nicèfor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentStichometria de Nicèfor
TipusEsticometria Modifica el valor a Wikidata
EpònimNicèfor I de Constantinoble Modifica el valor a Wikidata

L'Esticometria de Nicèfor és una esticometria[1] que es troba en l'obra anomenada Cronologia de Nicèfor. Probablement tingué el seu origen a la ciutat de Jerusalem en el segle iv. Posteriorment fou afegida com a apèndix a la cronologia, que és del segle ix. El seu nom fa referència a la quantitat de línies que mesurava cada una de les obres.

Contingut[modifica]

Nicèfor (Patriarca de Constantinoble, 806-815) va elaborar una cronologia des d'Adam fins a l'any de la seva mort (829), a la qual va adjuntar una llista de llibres que anomena contradictoris o dubtosos (en el que inclou l'Apocalipsi de Joan) i finalment dels llibres apòcrifs de l'Antic Testament i del Nou Testament. Al costat de cada llibre hi ha el recompte de les seves línies.

Importància[modifica]

És significatiu en el sentit que compte el nombre de línies de diferents textos cristians, molts dels quals més tard van ser censurats per l'església catòlica i van desaparèixer. Aquest fet ha permès als estudiosos moderns, determinar quants dels diversos textos fragmentaris del Nou Testament apòcrifs segueixen desaparegudes.

Text traduït al català[modifica]

Els escrits de l'Antic Testament que resulten contradictoris i no es reconeixen per l'Església com a canònics són els següents:

  • 3 Llibres dels Macabeus 7.300 línies
  • La saviesa de Salomó 1.100 línies
  • La saviesa de Senyor Jesús 2.800 línies
  • Els Salms i Odes de Salomó 2.100 línies
  • Ester 350 línies
  • Judit 1.700 línies
  • Susanna 500 línies
  • Tobit, també (anomenat) Tobies 700 línies

Del Nou Testament (escrits) que resulten contradictoris són els següents:

  • L'Apocalipsi de Sant Joan 1400 línies
  • L'Apocalipsi de Pere 300 línies
  • L'Epístola de Bernabé 1360 línies
  • L'Evangeli dels hebreus 2.200 línies

Apòcrifs de l'Antic Testament, són els següents:

  • Enoc 4800 línies
  • (Testament dels) Patriarques 5100 línies
  • L'oració de Josep 300 línies
  • El Testament de Moisès 1.100 línies
  • L'Assumpció de Moisès 1.400 línies
  • Abraham 300 línies
  • Eldad modad 400 línies
  • Llibre del profeta Elies 316 línies
  • Llibre del profeta Sofonies 600 línies
  • Llibre de Zacaries, el pare de Joan 500 línies
  • Pseudepigrafica de Baruc, Habacuc, Ezequiel, i Daniel

Apòcrifs del Nou Testament, són els següents:

  • El circuit de Pau 3600 línies
  • El Circuit de Pere 2750 línies
  • El Circuit de Sant Joan 2500 línies
  • El Circuit de Tomàs 1600 línies
  • L'Evangeli de Tomàs 1300 línies
  • L'ensenyament (Didaché), dels Apòstols 200 línies
  • El 32 (llibres) de Climent 2.600 línies
  • (Escrits), d'Ignasi, de Policarp i d'Hermes ...

Bibliografia consultada[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Remarques[modifica]

  1. L'IEC defineix així aquest mot en el seu diccionari: esticometria: 1 f. [BB] Mètode consistent a distribuir el text d'un manuscrit per estics amb la finalitat de computar el treball del copista i determinar la remuneració que havia de rebre. 2 f. [BB] Fórmula final d'un manuscrit en què s'indica el nombre de línies de què consta. Font: Institut d'Estudis Catalans - Diccionari de la Llengua Catalana².