Taraxacum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTaraxacum Modifica el valor a Wikidata

dent de lleó Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decautxú i saba Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsgroc Modifica el valor a Wikidata
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaCichorioideae
GènereTaraxacum Modifica el valor a Wikidata
F.H.Wigg., 1780
Xiqueta que bufa un papus de Taraxacum officinale a Santander (Colòmbia).
Hi han moltes plantes amb fulles, flors i fruits similars a les del gènere Taraxacum

Taraxacum és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies.[1]

Descripció[modifica]

Són plantes herbàcies acaules, amb fulles pinnades de 3 a 20 cm de llargària. Involucre ovalat o oblong, amb bràctees molt nombroses, desiguals i imbricades, les exteriors simulen un calicle; receptacle nu; aquenis oblongs, cilíndrics, amb crestes longitudinals i amb espines a la part superior, coronats per un llarg bec filiforme; Vil·là\papus blanc o una mica vermellós.[2]

Particularitats[modifica]

Flor de Taraxacum a Castelltallat

Són plantes dures que poden créixer de forma ruderal. Les plantes d'aquest gènere són molt similars a les del gènere Leontodon.

Usos[modifica]

Les fulles són comestibles i molt riques en vitamina A; es poden menjar en amanida o bé cuinades.[3] Són un bon farratge per alimentar conills. Les flors, només la part groga (pètals), sense gens de tija, s'usen per a fer melmelada, la cramallota o mel de dent de lleó, que es fa de molt antic a Catalunya i Occitània, tradicionalment amb 365 flors, "una per a cada dia de l'any".

Taxonomia[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1780 a l'obra Primitiae Florae Holsaticae del botànic alemany Friedrich Heinrich Wiggers (1746 – 1811).[4][1][5]

Espècies[modifica]

Dins d'aquest gènere es reconeixen les següents espècies:[1]


Espècies amb nom català[modifica]

  • Taraxacum obovatum: angelets, apagallums, dent de lleó, lletsó d'ase, pixacà, pixallit, queixals de vella i rellotges.
  • Taraxacum officinale: dent de lleó, angelets, apagallums, pixacà, pixallits, queixals de vella, bufallums, calceta, cama-roja, dents de lleó, enciamets, flor de xicoira, herba amarga, lletissons petits, lletsó, lletsó d'ase, lletsó de burro, llumenetes, paraigüets, perdigons, pixallit, queixal de vella, rellotges, tapaculs, xicoia, xicoia de muntanya, xicoira, xicoira borda, xicoira de burro, xicoira de muntanya, xicoira de prat i xicoires.
  • Taraxacum laevigatum: lletsó menut.
  • Taraxacum palustre: lletsó palustre, xicoia
  • Taraxacum pyropappum: lletsó tomentós.[a]
  • Taraxacum dissectum: xicoia, pixallits, xicoies i xicoira.

Notes[modifica]

  1. ↑ Aquesta espècie havia tingut el nom de Taraxacum tomentosum, però avui dia aquesta denominació només és un sinònim heterotípic de Taraxacum pyropappum

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Taraxacum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 31 octubre 2022].
  2. ↑ Coste, Hippolyte Jacques. Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes (volum 2) (en francès). París: Paul Klincksieck, 1901-1903, p. 428. 
  3. ↑ Benavente, Marisa; Herrera, Pilar. La gastronomia dels camins. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà, 2017, p. 28, 119, 55. ISBN 978-84-945041-7-4. 
  4. ↑ «Wiggers, Friedrich Heinrich (Fridrich Hindrich) (1746-1811)» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 31 octubre 2022].
  5. ↑ Wiggers, 1780, p. 56.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taraxacum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taraxacum&oldid=32656291»