Teatre Romea (Barcelona)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Teatre Romea» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Teatre Romea (desambiguació)».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Teatre Romea
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
Obertura1863 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHospital, 51 i Junta de Comerç, 3-9 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.38056°N,2.17111°E / 41.38056; 2.17111
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42597 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona686 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webteatreromea.cat… Modifica el valor a Wikidata
La façana del teatre cap al 1914
L'interior del teatre cap al 1914
Frederic Soler "Pitarra" va ser empresari del Romea i hi va estrenar un gran nombre d'obres
Àngel Guimerà va estrenar moltes de les seves grans obres al Teatre Romea

El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals, situada al carrer de l'Hospital, 51 del Raval de Barcelona i catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] El 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi «pel paper rellevant que aquest equipament, creat el 1863, ha tingut en la cultura i la societat de Barcelona i de Catalunya.».[2]

Descripció[modifica]

Inaugurat el 1863, ha patit successives reformes, una d'elles el 1913 d'autor desconegut; posteriorment una remodelació parcial el 1943, i el 1964 del vestíbul i la planta baixa.[3] El 1992 va ser novament remodelat sota la direcció de l'arquitecte Joan Rodon.

La façana amb referències classicistes està dividida en tres cossos horitzontals i tres eixos verticals. L'inferior, marcat per l'actual marquesina té tres arcades flanquejades per columnes tangents al parament i gairebé exemptes. Al cos intermedi se situen dos nivells d'obertures unificats per tres arcs de mig punt separats per grans pilastres i amb decoracions a la clau d'arc com si fos una mènsula en forma d'«S». El primer nivell d'obertures està marcat per petites columnes que suporten els balcons de ferro del nivell superior. L'acabament del cos central està format per una gran llinda assentada directament sobre els capitells de les columnes que unifica horitzontalment la façana i separa l'últim cos de la façana. Aquest, de menys alçada que els altres, segueix la mateixa estructura tripartida, però remarca la part central amb un capcer.[3]

La sala té una capacitat d'uns 650 espectadors, dividits en planta baixa amb les butaques de platea i llotges laterals, i dos pisos més amb butaques a tot el voltant. El vestíbul distribueix els espectadors i es troba l'escala d'accés als pisos. Consta també d'un bar cafeteria amb accés directe des del vestíbul.[3]

Història[modifica]

Va ser inaugurat el 18 de novembre del 1863 amb el nom de Teatre Romea en homenatge al popular actor del segle xix Julián Romea Yanguas, que havia actuat triomfalment a la ciutat.[4]

El 1864 hi va debutar Isaac Albéniz, de quatre anys, amb un concert de piano. El 1867 va canviar el nom pel de Teatre Català Romea o Teatre Català, ja que la majoria de la programació eren obres teatrals en català. L'escriptor Frederic Soler (Serafí Pitarra) en va ser coempresari i director artístic de 1870 a 1895. La majoria de les seves obres van estrenar-se en aquest teatre. El 1876, el rei Alfons XII va assistir-hi, sense avís previ, a una representació de Lo ferrer de tall. Va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema: el 21 de desembre de 1897 va exhibir projeccions de l'"Heliocinografo" de Bousset. El cinema, però, va fer-s'hi només de manera esporàdica: el 13 de gener de 1927 s'hi projectà El místic, sobre l'obra de Rusiñol, i el 6 d'abril del mateix any, Entre la vida y la muerte. El 1941 també va exhibir dues pel·lícules, que han estat les últimes a fer-s'hi.

A la dècada del 1920 el teatre va ser gestionat i remodelat per l'empresari Josep Canals. Durant aquesta etapa, va esdevenir un dels més destacats en la història del teatre català: s'hi han estrenat bona part de les obres de Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol o Josep Maria de Sagarra, a més d'haver-s'hi representat els grans títols del teatre català. Hi actuaren habitualment Lleó Fontova, Teodor Bonaplata, Enric Giménez, Margarida Xirgu, Enric Borràs, Maria Vila, Pius Daví, Joan Capri i molts altres.

Tancat després de la Guerra Civil espanyola, va obrir de nou el 15 de desembre del 1943. Entre el 1945 i el 1954 el teatre va estar regit pels germans Joan i Claudi Fernàndez i Castanyer, que el 1946 reprengueren les representacions en català. Els anys següents el Romea fou l'únic teatre de Barcelona de programació habitualment catalana. La crisi general del teatre a Catalunya, a començament dels seixanta, l'afectà i estigué a punt de tancar. El local fou adquirit per Josep Canals, Agustí Pedro i Pons, Francesc Recasens, Rossend Riera i Domènec Valls i Taberner, que el restituïren a l'escena catalana (1963).

A les dècades de 1960 i 1970 presentà un teatre líric en català, sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l'idioma original, com en els Cicles de Teatre Llatí, iniciats el 1958), i actuacions extraordinàries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Destacaren també per la seva qualitat les temporades a càrrec de la companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-1968), amb obres d'Espriu, Brecht, Rusiñol, etc. També ha estat escenari de grups amateurs i experimentals (cicles Dilluns del Romea).

Gestió del teatre i direcció artística actuals[modifica]

El 21 de gener de 1981 va esdevenir Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, fins al 1997, en què va ser substituït en aquesta funció pel Teatre Nacional de Catalunya.[5]

Quan el 1999 el Grup Focus va assumir la gestió del Romea, Calixto Bieito es va fer càrrec de la direcció, i el teatre es va convertir en un referent artístic internacional fins al 2010. El 2011 el seguiren en la direcció artística Julio Manrique i, a partir del gener de 2014, Borja Sitjà, que havia estat fins aleshores a càrrec de la Sala Villarroel.[6][7] Des de 2017 ho fou Carles Canut, fins a la seva mort, al setembre de 2019. A partir de 2019 ha assumit el càrrec de la direcció Josep Maria Pou.[8][9][10]

Estrenes[modifica]

En negreta, les més rellevants o significatives a la història del teatre:

Fons[modifica]

El seu fons,[13] entre 1948 i 1990, es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de més de 500 espectacles i més un centenar de retrats d'actors. En total més de 1000 fotografies.[14] Es disposa d'un inventari.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Teatre Romea». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Teatre Romea». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ Alvaro Francisco. El espectador y la critica: el teatro en España, 1965 [Consulta: 10 maig 2011]. 
  5. ↑ La institucionalització Arxivat 2013-12-27 a Wayback Machine.
  6. ↑ Serra, Laura «Borja Sitjà substituità Julio Manriqute al Romea». Diari Ara, 26-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
  7. ↑ «Borja Sitjà, nou director del Teatre Romea». Núvol, 25-11-2013. [Consulta: novembre 2019].
  8. ↑ «Josep Maria Pou, nou director del Teatre Romea». NacióDigital, 11-02-2019.
  9. ↑ Serra, Laura; Juanico, Núria «Josep Maria Pou dirigirà un Romea més obert al món». ara.cat, 12-02-2019.
  10. ↑ «Teatre Romea». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: novembre 2019].
  11. ↑ «Fitxa de Rosa Maria Arquimbau al Diccionari Biogràfic de Dones». Arxivat de l'original el 2011-07-05. [Consulta: 22 gener 2011].
  12. ↑ «Romea». La Vanguardia, 09-11-1950, pàg. 14.
  13. ↑ «Fons Teatre Romea - Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 10 octubre 2018].
  14. ↑ Escena digital Teatre Romea
  15. ↑ Inventari fons Teatre Romea

Bibliografia[modifica]

  • Romea, 125 anys, a càrrec de Ramon Bacardit, Carles Batlle, Enric Gallén, Pere Gómez i Anglada, Mariantònia Lladó, Anna Vázquez, Manel Zamora. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatre Romea
  • «Teatre Romea». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Història del Teatre Romea». Teatre Romea - Propietat.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teatre_Romea_(Barcelona)&oldid=32061754»