Teixit connectiu lax
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | textus connectivus laxus  |
| Identificadors | |
| TA | A04.5.02.020 A16.0.03.006 |
| TH | H2.00.03.1.00002 |
| FMA | 19783 : multiaxial – jeràrquic |
El teixit connectiu lax o teixit conjuntiu lax, en llatí: textus connectivus laxus, en anglès: Loose connective tissue, és una categoria de teixit connectiu la qual inclou el teixit areolar, el teixit reticular i el teixit adipós.
En altres casos, "teixit connectiu lax" es considera una categoria que inclou el teixit connectiu mucós, el teixit connectiu reticular i el teixit adipós.[1]
És un tipus de teixit molt abundant en l'organisme dels vertebrats, l'origen del qual prové del mesènquima. Les cèl·lules del mesoderm són pluripotents, donant lloc a altres tipus cel·lulars, com són el teixit conjuntiu, teixit cartilaginós, teixit ossi i teixit cordal. Contenen un baix percentatge de fibres (hi predomina la fibra de colagen), alguns fibroblastss, macròfags i substància fonamental de la matriu extracel·lular.
Classificació[modifica]
Els teixits connectius laxs es subdivideixen segons que es trobin a l'embrió (mesènquima i teixit connectiu mucós) i els que hi en l'adult. També s'anomena teixit connectiu.[2]
Localització[modifica]
El teixit connectiu lax està molt vascularitzat. Es troba localitzat sota dels epitelis, en la mucosa i submucosa de la paret del tub digestiu, del sistema urinari i del respiratori.
Funció[modifica]
El teixit connectiu lax actua com un suport i aliniador cel·lular i hormonal donat que ejacula una substància anomenada segregina, encarregada de la reproducció d'hormones. Forma la dermis de la pell, farceix o envolta nombrosos òrgans, a més de nodrir-los. També tenen una funció defensiva.
Referències[modifica]
- ↑ «Blue Histology - Connective Tissues». Arxivat de l'original el 2013-05-19. [Consulta: 5 desembre 2008].
- ↑ «LOOSE CONNECTIVE TISSUE». Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 5 desembre 2008].