Teresa Ansúrez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  |
| Mort | 25 abril 997 Oviedo |
| Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Llista de consorts de Lleó Reina consort |
| Cònjuge | Sanç I de Lleó |
| Fills | Ramir III de Lleó |
| Pare | Ansur Fernández |
 | |
Teresa Ansúrez (abans de 943[1]-Oviedo, 25 d'abril[2]del 997) va ser reina consort de Lleó pel seu matrimoni amb Sanç I de Lleó, rei de Lleó, i filla d'Ansur Fernández, comte de Montsó, i de Gontroda Nuñez, filla de Nuño Velaz i neta de Vela Jiménez, comte d'Àlaba, segons Jaime de Salazar y Acha.[3]
Va contreure matrimoni amb el rei Sanç I abans del 28 de març de 959. D'aquest matrimoni va néixer un fill[4] Ramir III (961-984) que succeí al seu pare en el tron lleonès. Després de morir el rei en 966 va prendre els hàbits i va ingressar en el monestir de San Pelayo d'Oviedo del que va arribar a ser abadessa.[5]En aquesta situació va assumir la tutela del Regne de Lleó juntament amb la germana del seu difunt marit, Elvira Ramírez, durant la minoria d'edat del seu fill Ramir.
En el mateix monestir residia la repudiada reina de Lleó Velasquita i probablement, segons la professora Margarita Torres, va anar aquí on va sorgir la idea del matrimoni de l'infant Ordoño Ramírez el Cec, net de Teresa, amb la infanta Cristina Bermúdez, filla de Beremund II de Lleó i de Velasquita, unint d'aquesta forma ambdues línies reials.[5] Teresa i Velasquita apareixen juntes el 4 de març de 996, corroborant una donació del rei Beremund al costat de la seva segona esposa, la reina Elvira, al monestir de San Pelayo.
Va rebre sepultura en el panteó de reis de la Catedral d'Oviedo, a la capella de Nuestra Señora del Rey Casto, al costat del sepulcre que contenia les restes de la reina Elvira Menéndez, esposa del rei Ordoni II de Lleó.[6] En la tomba que compartia amb la reina Elvira apareixia la següent inscripció:
| « | ...ET HOC ETIAM LOCULO REGINA TYRESSIA CLAUDITUR. | » |
Notes[modifica]
- ↑ Salazar y Acha, 1985, p. 28.
- ↑ Villa Calvo, 2002, p. 214.
- ↑ Salazar y Acha, 1985, p. 24–25, 27–28.
- ↑ Rodríguez Fernández, 1987, p. 131.
- ↑ 5,0 5,1 Torres Sevilla-Quiñones de León, 1999, p. 361.
- ↑ Elorza, 1990, p. 52.
Bibliografia[modifica]
- Arco y Garay, Ricardo del. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. OCLC 11366237.
- Villa Calvo, Nicolás. Mendunia: Historia documentada del Condado de Monzón. Monzón de Campos: C.I.T. Bajo Carrión y Ucieza, 2002. ISBN 84-607-3963-5.
- Ceballos-Escalera, Alfonso. Reyes de León: Ordoño III (951-956), Sancho I(956-966), Ordoño IV (958-959), Ramiro III (966-985), Vermudo II (982-999). Burgos: La Olmeda, 2000. ISBN 84-89915-11-3.
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita. Linajes nobiliarios de León y Castilla: Siglos IX-XIII. Salamanca: Junta de Castilla y León, 1999. ISBN 84-7846-781-5.
- Elorza, Juan C.; Vaquero, Lourdes; Castillo, Belén; Negro, Marta. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Bienestar Social. El Panteón Real de las Huelgas de Burgos. Los enterramientos de los reyes de León y de Castilla. 2ª. León: Editorial Evergráficas S.A., 1990. ISBN 84-241-9999-5.
- Salazar y Acha, Jaime de. Una Familia de la Alta Edad Media: Los Velas y su Realidad Histórica (en Estudios Genealógicos y Heráldicos). Madrid: Asociación Española de Estudios Genealógicos y Heráldicos, 1985. ISBN 84-398-3591-4.
- Rodríguez Fernández, Justiniano. Sancho I y Ordoño IV, reyes de León. León: Centro de Estudios e Investigación San Isidoro, CSIC-CECEL, Archivo Histórico Diocesano, 1987. ISBN 84-00-06510-7.
- ; Sáez, Carlos Colección diplomática del Monasterio de Celanova (842-1230). Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones, Universidad de Alcalá, 2000. ISBN 84-8138-414-3.