The Hill
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Sidney Lumet |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Herbert Smith |
| Producció | Kenneth Hyman |
| Dissenyador de producció | Herbert Smith  |
| Guió | Ray Rigby, a partir de l'obra homònima de Ray Rigby i R.S. Allen |
| Música | Cristobal Asencio |
| Fotografia | Oswald Morris |
| Muntatge | Thelma Connell |
| Vestuari | Elsa Fennell |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer i Seven Arts Productions |
| Distribuïdor | MGM |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 22 maig 1965 |
| Durada | 123 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Espanya |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Drama, Cinema bèl·lic |
| Tema | Segona Guerra Mundial |
| Lloc de la narració | Líbia |
          | |
The Hill és una pel·lícula britànica dirigida el 1964 per Sidney Lumet, estrenada el 1965.
Argument[modifica]
Durant la Segona Guerra Mundial, en un camp disciplinari del Regne Unit en ple desert de Líbia, s'aixeca un pujol artificial construït pels presoners que l'han de pujar i baixar sota el sol, vigilats pel sergent Williams que s'hi delecta...
Repartiment[modifica]
- Sean Connery: Joe Roberts
- Harry Andrews: Ajudant del cap Bert Wilson
- Ian Bannen: Sergent Charlie Harris
- Alfred Lynch: George Stevens
- Ossie Davis: Jacko King
- Roy Kinnear: Monty Bartlett
- Jack Watson: Jock McGrath
- Ian Hendry: Sergent Williams
- Michael Redgrave: Capità-metge
- Norman Bird: Comandant del sector
- Neil McCarthy: Burton
- Howard Goorney: Walters
- Tony Caunter: Martin
Comentari[modifica]
Aquesta pel·lícula (britànica però dirigida per un estatunidenc) segueix l'evolució psicològica de cinc homes, enfrontats a perpetus «exercicis» vans, sota la gaiata d'un sotsoficial sàdic. El Pujol dels homes perduts denuncia aquest abús de poder i la pretesa «teràpia» a la qual són sotmesos els soldats rebels a la jerarquia militar (l'organització del qual és igualment denunciada). La pel·lícula, eficaç i sense concessions, dona a Sean Connery un paper als antípodes dels seus James Bond contemporanis.
